Amb la bata blanca a Alemanya

Sara Callau i Albert Cabré van escollir Dortmund per realitzar un màster d'enginyeria química. Fa un any i mig que gaudeixen de l'aventura

19 mayo 2017 19:17 | Actualizado a 21 mayo 2017 17:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Albert i la Sara són dos joves instal·lats a Dortmund, Alemanya. Es troben en la vuitena regió més gran del país, la regió del Ruhry, situada a l’oest d’Alemanya. La parella de 24 anys va arribar a Dortmund fa un any i mig amb el motiu d’ampliar els seus estudis. La Sara, de Mont-roig del Camp, i l’Albert, de Tarragona van realitzar el grau d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una vegada finalitzat el grau, tenien la necessitat de fer alguna cosa diferent, i fer un màster a l’estranger era l’oportunitat perfecta per millorar l’anglès i aprendre alemany. La decisió va ser Alemanya, ja que els hi oferia bons programes d’Enginyeria Química. A més a més, les oportunitats laborals que ofereix la ciutat actualment en el sector de l’enginyeria són molt més abundants que a Catalunya, ens expliquen.

Van iniciar aquesta aventura els dos junts, tot i que l’Albert ja havia experimentat el programa Erasmus durant l’últim curs del grau, coneixent Tolosa durant 5 mesos. Per la Sara en canvi, és la primera experiència a l’estranger, ja que va optar a una plaça per realitzar l’Erasmus a Polònia durant l’últim any del grau, però l’oferta d’un treball a un departament de la URV va fer-la canviar d’opinió. A partir d’aquest moment va decidir que faria el màster fora de casa.

Els joves ens expliquen com van trobar l’oferta acadèmica, a través d’una pàgina web anomenada Mastersportal, «està molt bé, ja que pots filtrar per països, idioma i preu dels estudis, especialitzacions...», afegeixen.

Després de filtrar les diferents propostes, l’únic programa que els va convèncer va ser el Màster de Process Systems Engineering (PSE) a la TU Dortmund, ja que era l’opció que complementava millor els seus estudis de grau, s’impartia en angles i estava molt bé de preu.

La complicació la van trobar a l’hora d’adaptar-se a la ciutat, «va ser una mica complicat, ja que no trobàvem pis a Dortmund i vivíem als afores, tardàvem una hora a arribar a la universitat», ens explica la Sara. La dificultat amb l’alemany no els hi ajudava i el simple fet d’anar a comprar el pa ja era tota una aventura, comenten. Un cop ho van tenir tot enllestit ja va resultar una mica més fàcil, es van acostumar ràpidament i l’adaptació a la universitat no els hi va resultar complicada.

La seva residència és un pis per a dues persones a prop de la universitat, forma part del programa de residències pròpies de la universitat. Van tardar a adquirir-la 3 mesos des de la seva inscripció al màster, i a l’hora a la llista d’espera de les residències. «Durant els primers mesos vam viure amb uns amics a una ciutat propera, Essen», expliquen. Afegeixen que l’espera va valer la pena, ja que la ubicació és molt bona i el preu molt assequible. Dortmund és una ciutat complicada per trobar pis, perquè hi ha poca oferta i molta demanda.

L’Albert i la Sara no porten gairebé l’estiu sense platja, però també han trobat coses bones. Ell es queda amb l’equip de futbol, i la Sara amb l’ambient nadalenc que es crea a la ciutat en aquestes dates.

Tenen pensat acabar el màster com a principal objectiu, i seguidament buscaran feina a la ciutat en què es troben i a Tarragona. Serà aquesta condició laboral qui farà que tornin cap a casa o segueixin descobrint Alemanya. La parella assegura que està molt a gust a Dortmund però com a casa cap lloc.

Comentarios
Multimedia Diari