Amor a primera vista

La primera vegada que vaig trepitjar el Roc de Sant Gaietà ja me’n vaig enamorar. Tot i tenir-lo ben a prop de casa, quan t’hi endinses no tens la sensació que a la vora hi tinguis Roda de Berà o el Vendrell.

L’olor del mar, les vistes que es veuen només arribar a l’aparcament que hi ha al voltant de la plaça, l’entrada al poble, els carrers empedrats, etc.

El Roc és un indret amb un encant especial que simula un petit poble de pescadors però, i deixeu-m’ho dir així, una mica més «pijo». Situat a la vora del mar té racons amagats on et pots perdre i gaudir de cases i jardins de fantasia, d’estil sevillà, andalús i granadí combina els colors típics d’un poble de pescadors, entre blaus i blancs, i una infinitat de flors i plantes adornant les parets de les cases.

Dins els carrers es poden trobar meravelles d’estil romànic, àrab, gòtic i d’altres de la geografia espanyola, que li donen un aire de poble típic mediterrani. Fins i tot m’he arribat a imaginar que era a Grècia.

El primer impacte que es veu és un mirador on es veu el mar. La majoria de cases, fins i tot un restaurant, estan construïts damunt les roques on peta l’aigua i aquest so de les onades estomacant les pedres és molt relaxant i si, a més, s’hi suma la brisa que corre per ser un lloc una mica elevat la pau que s’hi respira és excel·lent.

De tot

L’entrada al poblet no és gaire gran i de seguida et vas trobant establiments adreçats al turisme. Botigues de records, restaurants de tapes i menús, però també per fer un bon àpat de dos plats i postres, fins i tot t’hi pots comprar roba ben fresca i que combina perfectament amb una de les altres activitats que pots fer. Anar a la platja. La que hi ha és força exclusiva, tot i que durant l’estiu sempre hi ha gent, és una platja no gaire gran, en diuen la Pelliceta i té la forma d’una cala.

Per accedir-hi vas baixant el turó on està construït el poble. L’aigua és transparent els dies de mar tranquil·la i pràcticament sembla una piscina si no fa gaire vent.

Si pensem en platja és una destinació prou cridanera, però a l’hivern s’hi respira tranquil·litat

És un lloc ideal per passar un dia de platja amb la família i també amb els amics. A l’estiu hi ha molta vida, ja que és un lloc bastant turístic i concorregut, però no m’estranya perquè un cop hi entres et pots anar encantant amb tots els detalls dels arcs, les fonts i els elements arquitectònics que fan d’aquest indret un espai únic.

Al Roc de Sant Gaietà hi ressalten les reixes i portes de ferro forjat, la pedra de la pedrera romana del Mèdol de Tarragona dels pilars i façanes, així com els marcs dels voltants de les finestres que van ser recuperats d’antigues masies i d’altres tipus de cases abandonades. Segurament quan pensem en la platja el Roc de Sant Gaietà és una destinació prou cridanera, però durant l’hivern us he de confessar que s’hi respira una tranquil·litat necessària.

Un dels altres encants és que compta amb el Museu de la ràdio Luís del Olmo, on hi ha més de 540 aparells de diferents estils i èpoques des de 1820 fins a l’actualitat.

Tot un reclam turístic tant a l’estiu com a l’hivern i ben a prop de casa, on em perdria cada dia.