‘Bon dia’, la veu de la companyia més necessària

«Bon dia, com està avui?». Això és el que pregunten cada dia les voluntàries de Càritas a les 83 persones que tenen inscrites al servei ‘Bon dia’. La iniciativa consisteix a fer una trucada telefònica a les persones del municipi de més de 65 anys que viuen soles o no tenen ningú que les acompanyi durant bona part del dia. 

«Excepte dissabtes i diumenges, el servei del ‘Bon dia’ funciona tot l’any. Càritas Torredembarra tanca a l’agost però el ‘Bon dia’ és l’única activitat que no es deixa de fer», explica el Joan Esteve, responsable del servei ‘Bon dia’. 

Ja fa més de tres anys que Càritas va començar a oferir trucades diàries, un servei que abans del 2015 es feia des de l’Ajuntament de Torredembarra a través de la Llar de Jubilats. Ara l’entitat rep una subvenció municipal per poder-la dur a terme. 

Cada dia de la setmana hi ha una de les cinc voluntàries que s’encarreguen de fer les trucades de les 10 a les 12 hores del matí. La Cati, la Rosalía, la Carme, la Mercè o l’Alba es van alternant. 

Un total de 83 persones estan inscrites en aquest servei. Són una trentena als qui truquen a diari

«Totes tenen la seva forma de fer però les persones que gaudeixen d’aquest servei ens diuen que fem molt bona feina, que estan molt ben acollides, que els agrada molt. El tracte personal és el que més valoren», explica el Joan. En aquest sentit, la Cati diu que moltes persones «esperen durant tot el dia rebre aquesta trucada». 

Des de Càritas tenen una fitxa personal de les persones a qui truquen per saber si és el seu aniversari i estar al cas de les seves circumstàncies personals, «si algú s’ha quedat vidu fa poc o per recordar-los si tenen visita al metge», apunta el responsable del ‘Bon dia’. D’altra banda les voluntàries anoten en una agenda les petites incidències que detecten cada dia. Si la persona no es troba bé o els ha arribat alguna carta a casa que no saben de què va, puntualment si ho necessiten, se’ls va a ajudar a casa seva. 

De les 83 persones a qui ofereixen el servei del ‘Bon dia’, algunes les truquen cada dia i d’altres un cop per setmana, «el que vulgui cadascú», diu el Joan. 

«Al final aquestes trucades no sé si són tant per les altres persones com per nosaltres mateixes. Som persones que hem treballat tota la vida i potser és una manera de sentir-nos útils. Penses que els fa il·lusió. És una cosa bastant recíproca», reflexiona la Carme. 

La Rosalía és una de les voluntàries més veterana. Ella a diferència de la resta, coneix pràcticament totes les persones que truca. Té 93 anys. Considera que de totes les coses que es fan des de Càrites, la del ‘Bon dia’ és de «les millors» que hi ha. «Per la companyia que fas, no saps el contents que estan», explica.

Cadascuna de les voluntàries té una personalitat diferent de manera que per la persona que escolta la trucada cada dia és diferent, una és més «activa, l’altra transmet tranquil·litat», apunta la Carme. «Amb broma els dic, si avui és dilluns, sóc la Mercè, com la pel·lícula aquella de Si hoy es martes, esto es Bélgica», diu la Mercè. 

La veu parla per si sola

Totes elles coincideixen que amb aquest servei s’han adonat de la quantitat de coses que es poden transmetre amb la veu. Segons la Mercè, amb la veu ja els noten com estan, si estan cansats, contents o tristos. «Amb la veu ho diuen tot. Si sabem que estan bé, per a nosaltres també és una satisfacció», manifesta la Mercè. 

Si fa dies que algú no contesta al telèfon, des de Càritas ho comuniquen a algun dels seus familiar, un veí o en alguns casos ho deriven als Serveis Socials. 

Algunes persones amb una trucada ja en tenen prou però altres preferirien quedar amb algú algun dia de la setmana. Segons explica el Joan, és un altre dels serveis que ofereixen, un acompanyament de tant en tant, «per sortir, per passejar, per parlar o llegir, en aquests casos sí que acostumen a ser persones que estan soles».