Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Cambrils busca confirmació de la primera fortificació neolítica a la Península Ibérica

El fossar defensiu, d'uns 6.800 anys, seria una de les estructures d'aquestes característiques més antigues documentades.

Diari de Tarragona

Whatsapp
Les numeroses troballes del jaciment del Cavet de Cambrils es guarden a l'IPHES.

Les numeroses troballes del jaciment del Cavet de Cambrils es guarden a l'IPHES.

Un equip codirigit per Josep Maria Vergés  i Marta Fontanals, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) realitza una nova campanya d’excavació arqueològica al jaciment del Cavet (Cambrils).

Els treballs es van iniciar el 27 de novembre i es perllongaran fins al 13 de desembre, de dilluns a divendres de les 9 h a les 15 h, i està obert al públic durant aquest horari. La intervenció arqueològica està coordinada i finançada per l’Ajuntament de Cambrils a través del Museu d’Història de Cambrils.

En aquesta ocasió, l’objectiu principal és continuar i ampliar el sondeig de 3 metres de llargària per 1 d’amplada iniciat en campanyes anteriors en una zona del jaciment on es conservarien nivells d’ocupació.

 

Una de les zones excavades per investigadors de l'IPHES.

Aquesta treballs han permès constatar que efectivament es tracta d’un indret del jaciment molt interessant perquè s’hi documenta una seqüencia de, fins al moment, 13 nivells que han proporcionat abundant material arqueològic, principalment ceràmiques i indústria lítica, i en menor mesura, restes de fauna, malacofauna i carbons principalment del període neolític, en la que també s’hi ha identificat un possible fossat defensiu construït a l’inici de l’assentament, en el neolític antic, que les datacions realitzades indiques seria de fa 6.800 anys, pel que es tractaria de les estructures d’aquestes característiques més antigues documentades.

Precisament per intentar confirmar la hipòtesi de l’existència del fossat i localitzar altres punts d’interès arqueològic, enguany també hi ha previst obrir noves cales en el mateix sector on s’està intervenint. També es realitzaran estudis topogràfics i s’actualitzarà la planta completa del jaciment.

La intervenció arqueològica compta amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Cambrils, que enguany aporta 7.000 euros al desenvolupament dels treballs. Tant aquesta contribució econòmica com les realitzades en anys anteriors es formalitzen mitjançant convenis específics en el context del conveni marc de col·laboració establert entre el consistori municipal de Cambrils i l’IPHES, signat l’any 2005.

El treball de camp i recerca al jaciment del Cavet forma part del projecte quadriennal de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat per la Generalitat de Catalunya (Referència 2014/100574).

Fins al moment, la recerca de l’IPHES al Cavet al llarg d’una dècada ha permès ampliar el coneixement que es tenia d’aquest assentament a l’aire lliure, confirmant la seva ocupació de manera intermitent des del neolític antic fins a època ibèrica, essent alhora  un dels testimonis més antics de l’assentament dels primers grups d’agricultors i ramaders al nostre territori. 

A banda dels nivells d’ocupació esmentats, al jaciment s’han localitzat més d’un centenar d’estructures excavades en el subsòl que es feien servir com a sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles, que quan aquestes es deixaven d’utilitzar s’empraven com a abocadors.

Així quan s’excaven s’obtenen les restes de les tasques domèstiques d’aquestes comunitats: fragments de ceràmica, llavors de cereals,  petxines i caragols marins i terrestres, carbons,  etc. D’aquestes estructures de moment al jaciment del Cavet se n’han excavat una vintena.

Temas

Comentarios

Lea También