Cambrils commemora el setge de 1640

Cambrils va recordar ahir, un any més el setge que va patir la localitat el 12 de desembre de 1640. Es tracta d’una commemoració que es celebra el cap de setmana posterior a la Festa de la Immaculada. A l’acte d’ahir van acudir al voltant de 400 persones, que van voler retre homenatge a la gesta dels seus avantpassats.

En aquesta ocasió, la convidada va ser Margarida Sala i Albareda, directora del Museu d’Història de Catalunya, qui va fer nombroses referències als fets de fa quasi 400 anys però va fer èmfasi en el paper de la dona en la societat, tant en la de llavors com en l’actual, subratllant les mancances que pateix i la visió patriarcal de la societat.

Lluita per les llibertats

Sala també va recordar el nom d’Eva Serra, professora emèrita d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, qui ja havia apuntat que «no és veritat que els catalans només celebrem derrotes. La batalla de Montjuïc o l’abril de la Segona República haurien pogut ser efemèrides a celebrar, però no hem tingut cap victòria consolidada. Celebrem l’11 de setembre perquè estem en una fase reivindicativa. Reivindiquem l’històrica lluita per les nostres llibertats».

La directora del Museu d’Història de Catalunya també va reivindicar «la importància dels cambrilencs que no estan citats en la història del setge».

Els presents van retre homenatge a les més de 600 víctimes del Setge de Cambrils de 1640. Es tracta d’un dels fets més transcendents de la història del municipi. Un episodi cruel en què les tropes del rei Felip IV van arrasar la població cambrilenca.

L’acte institucional va tenir lloc davant l’antiga muralla de la plaça del Setge que va ser testimresaltar que es tractava d’un «deure de dignitat i reconeixement als nostres avantpassats» i «una obligació nacional i patriòtica». I considera que el Setge de Cambrils és un dels fets més tristos que ha viscut la ciutat.

«Ara com llavors»

Mendoza va tornar a aprofitar el seu discurs per denunciar «la situació insòlita de la política actual». I va afegir que «no podem acceptar l’escalada de les prohibicions i limitacions de llibertat». Va lamentar també que 379 anys després del Setge de Cambrils, avui «en ple segle XXI hàgim de denunciar que tenim presos polítics (...) exiliats i moltes persones represaliades i perseguides pel simple fet de votar. Vam ser invadits pels castellans llavors i estem en la mateixa situació ara», assenyalava.

L’alcaldessa va acabar la seva intervenció exposant que igual que aquells avantpassats cambrilencs, avui «tornem a lluitar contra l’opressió».

L’acte institucional va començar amb la sortida de les autoritats acompanyades pel seguici festiu des de la plaça de l’Església. També hi eren present regidors del consistori cambrilenc i altres autoritats. Els diables de Cambrils Els Cagarrieres van iniciar la cercavila pels carrers del Barri Antic on també hi van participar la colla Gegantera Tota l’Endenga amb els gegants del Setge i el ball de Bastons de Cambrils.

L’alcaldessa, per un costat, i la regidora de Cultura i Festes, Cinta Ballesté, van procedir a realitzar sengles ofrenes florals amb corones de lorer en honor a les persones que van perdre la vida en la batalla del 1640.

L’acte d’aquesta edició va cloure amb la participació de la Coral Verge del Camí amb la interpretació de temes com Què volen aquesta gent, Rossinyol o El cant dels Segadors. Va ser un moment molt emotiu en què tothom es va posar dempeus per cantar l’himne.