Carles Casanovas: «Al Japó vam omplir un teatre impressionant»

El trio Port Bo, format l’any 1966 a Callela de Palafrugell, és un dels grups més rellevants al panorama de la música folklórica catalana. Ha participat en cantades per tot el país i compta també amb un important recorregut internacional, omplint teatres a Tòquio, Tel Aviv o Damasc. Actualment està reactivant la seva activitat després del confinament i la seva propera cita serà a Torredembarra, on obrirà demà la 12a edició del Festival Roca Foradada. El concert serà al Port de Torredembarra a les 22.30 i té un preu entre 5 i 6 euros, depenen de l’entrada. Parlem amb Carles Casanovas, veu baixa, guitarra i director musical de Port Bo.

Tenien ganes de tornar als escenaris?

Si, clar que sí. Ganes i una mica de por, s’ha de dir tot. Són més les ganes que la por però hi ha una mica de no saber que passarà, tots tenim aquesta incertesa. A més, nosaltres som grans, que vulguis o no tenim una edat. Però la il·lusió ara ens pot i tirarem endavant aquest any amb les ganes que ens queden.

La seva música normalment es gaudeix assegut. És un bon moment per recuperar les cantades?

Més bé ara és el moment de mantenir-les. Però, per molt que la gent estigui asseguda, estan separats i això implica una fredor a l’hora de cantar que es nota moltíssim. No m’imaginava que es notés tant que en separar dues cadires es queden sense encant. Aquella comunicació que hi ha quan estant tots junts a un pati de butaques no hi és ara. És curiós com canvia tot només per separar les cadires un metre i mig. La gent aplaudeix igual, o gaudeix igual, però no hi ha aquella escalfor, des de l’escenari és increïblement perceptible.

A l’escenari es veu molta complicitat. Com treballen això?

Això no ho treballem, aquest tipus de relacions són espontànies. Jo suposo que és perquè fa molt de temps que treballem junts que hi ha aquesta complicitat. Només amb la mirada o amb un senyal petit de la cara o de l’ull ja sabem que ens volem dir. Això és el temps que fa que treballem junts, hem cultiva una amistat especial i això es nota. També importen els assajos clar, però després ja tot surt per si sol, no ho busquem pas.

Teniu el registre del primer disc d’havaneres en col·locar-se com un dels més venuts de la música en català, com s’aconsegueix això?

Això és sort, no és més que gravar el disc i tenir sort que funcioni. Vam passar per davant de gent amb molt de renom, i va ser pura casualitat. Aquestes coses no saps mai com funcionen, igual que qualsevol cançó, mai saps quin ressò tindrà ni quina rebuda.

Quina funció té l’havanera a la indústria musical moderna?

Nosaltres tenim un tipus de client determinat, sabem que la mitjana d’edat del nostre públic és elevada. Aquest tipus de públic a les festes majors queda una mica desemparat, perquè tota la festa que es prepara està adreçada al jovent. Llavors una manera de complir amb aquest tipus de gent d’edat més avançada, són les havaneres. A ells els hi agrada molt la música popular, a més comporta estar assegut, sense massa enrenou ni massa presa. Aquest públic existeix i més del que ens pensem i les havaneres tenen aquesta funció, i crec que durarà.

Han fet concerts arreu del món. Quina rebuda té la vostra música a l’estranger?

Doncs et quedaries parat. Jo també quan anava a aquests jocs pensava; qui vindrà a sentir-te aquí? Si ni sabran el que cantes. Però s’emplenen els teatres. Majoritàriament són gent espanyola, que s’assabenten que un grup espanyol ve a cantar, o estudiants d’espanyol i volen sentir-ho. Però també hi ha gent melòmana, que simplement els hi agrada la música i volen saber quelcom es fa en altres països. Jo recordo, per exemple al Japó, vam omplir un teatre impressionant. A Tel Aviv (Israel) també un auditori enorme, i pagant. No sé, sembla que els hi agrada. Potser es confonen i pensen que venint d’Espanya cantarem flamenc, però ens va bé, sempre ens ha funcionat.

Potser hi ha quelcom universal a la música popular?

Doncs és molt possible que sigui així. Perquè normalment són músiques senzilles, no són massa complicades. Són cançons que traspassen d’una generació a altre, llavors, és per alguna raó que algunes músiques traspassen i d’altres no. Potser és la facilitat, potser és la participació de la gent en les cantades. És molt possible que sigui això, encara que no t’ho sabria dir amb franquesa.