Creixell es converteix en plató de cine per uns dies

Del 31 d'agost al 4 de setembre de 2020 ha tingut lloc a la urbanització Port-Romà de Creixell, el rodatge de diverses escenes de la pel.lícula "Las leyes de la frontera", basada en l'obra homónima del conegut escriptor Javier Cercas. Una furiosa història d'amor i desamor, d'impostures i violència, de lleialtats i traïcions, d'enigmes sense resoldre i venjances inesperades.

Les escenes s'han rodat a l'interior i exterior d'una de les cases de les anomenades antigues Botigues de Mar de Creixell, situades a l'avinguda de la platja del Port Romà de Creixell  i també a la platja creixellenca.

Es tracta d'una peli ambientada als anys 80 del segle XX i per això han rodat amb figurants vestits amb banyadors i parasols de l'època. Tot l'equip de montadors, tècnics, figurants i actors han complert els protocols necessaris per evitar els contagis de la Covid-19.

L'Ajuntament de Creixell ha col·laborat en les necessitats tècniques del rodatge com la senyalització de la zona, enllumenat públic, permisos oficials, regulació del trànsit de la zona, entre d'altres.

Des de l'àrea de turisme de l'Ajuntament de Creixell, expliquen que "estem molt contents que Creixell esdevingui un municipi de rodatges. No és la primera vegada que Creixell i el Port Romà serveixen com a plató. Fa uns anys ja s'hi van rodar diferents escenes de la pel.lícula "La Teta i la Lluna" del conegut cineasta José Juan Bigas Luna, ja desaparegut.

També, fa un temps es van rodat a la platja de Creixell, diferents escenes de la pel·lícula "100 metros" amb els coneguts actors Dani Rovira i Karra Elejalde. Fonts del consistori han explicar que "creiem que això suposa una promoció turística afegida del nostre municipi".

SINOPSI DEL FILM:

A l'estiu de 1978, quan Espanya no ha sortit encara del franquisme i no acaba d'entrar a la democràcia i les fronteres socials i morals semblen més poroses que mai, un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat al Zarco i a la Tere, dos delinqüents de la seva edat, i aquesta trobada canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys més tard, un escriptor rep l'encàrrec d'escriure un llibre sobre el Zarco, convertit per llavors en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició, però el que l'escriptor acaba trobant no és la veritat concreta del Zarco, sinó una veritat imprevista i universal, que ens incumbeix a tots. Així, a través d'un relat que no concedeix un instant de treva, amagant la seva extraordinària complexitat sota una superfície transparent, la història esdevé una apassionada indagació sobre els límits de la nostra llibertat, sobre les motivacions inescrutables dels nostres actes i sobre la naturalesa inaprehensible de la veritat.