Diana Baker celebra els deu anys de Pianissimo

El festival Pianissimo celebra el desè aniversari. Quatre concerts a Torredembarra per commemorar una iniciativa cultural que ha empès Diana Baker amb energia, ganes i voluntat. Obre el cartell Mariona Sarquella, el dia 27 a la Sala del Mar, i el tanquen els russos Vladimir Viardo, dia 29 al Pati del Castell, i Feodor Veselov, el primer de juliol a la Sala del Mar. Entre uns i altres, el concert tan especial dels guanyadors del concurs anual de joves pianistes i les actuacions dels socis de l’entitat que vulguin pujar a l’escenari. La xafarderia local es veurà satisfeta i la qualitat promet. 

Diana Baker és australiana, però la seva excepcional carrera pianística, que va inaugurar guanyant els concursos de virtuosisme a què es presentava, l’ha portada a fer un viatge per tot el món a auditoris i teatres d’òpera. És una de les més valorades repertoristes, que és com es coneix en l’argot musical els pianistes que assagen amb els cantants i cors operístics abans d’encarar-se a l’orquestra. Diana Baker al piano és per a molts directors la seguretat de l’èxit. 

Una tècnica molt especial
Té tanta facilitat de lectura, que mirant la partitura d’un cop d’ull ja és capaç d’interpretar-la. Hi afegeix una tècnica molt especial, es podria dir que és una tècnica humanitzada, que tota ella és tècnica, que els dits li llisquen sobre les tecles i que les percudeix amb tants registres de pulsació que fan semblar que el piano no depengui d’una mecànica. La pulsació al piano és un dels reptes més difícils, només reservat als excepcionals: com es pot fer picar un martell a diferents intensitats! L’últim enregistrament de Diana Baker, set nocturns de Chopin, és excepcional, de l’alçada dels canònics de Rubinstein i Pires. El piano que té a casa, un Fazioli, considerat el transsumpte pianístic de l’Stradivarius, treu tota la bellesa de la seva música. Tocar-lo sobre el fons de la platja de la Torre, que s’atalaia des del seu àtic, dona la raó al mar que Debussy va simfonitzar.

Fa bonic de veure tertúlies de músics als bars de la plaça de la Font 

Els deu anys de Pianissimo han emmagatzemat una gran contribució a l’art del so. No només els concerts, sinó també les masterclass de grans mestres i les reflexions compartides sobre els temes de major interès per als professionals: pedagogies segons l’edat dels alumnes, creació de xarxes interactives, noves tecnologies i tècniques d’enregistrament i promoció, esponsorització... Ho han fet en tancat, en sessions maratonianes a les aules, i també en obert: quan Pianissimo és a Torredembarra, fa bonic de veure tertúlies de músics als bars de la plaça de la Font i gaudir de la implicació dels pianos dels veïns del poble que acullen assajos de joves generalment genials.

D’ara endavant, Pianissimo s’expandeix amb interessants convocatòries al celler Mas Boronat de Salomó. A la seva sala noble, ja hi tenen dos pianos de cua de gran cubicatge, un Steinway i un Bösendorfer, per fer-hi concerts i classes magistrals, com joies de la corona de totes les prestacions de Pianissimo. El director artístic de la bodega, Stephen Martin, vol acompanyar el turisme del vi amb manifestacions culturals de tota mena, i Diana Baker, sempre oberta a noves experiències, està il·lusionada amb aquest projecte, que té pretensions internacionals i a més a més l’alliberarà de les feixugues i sovint poc agraïdes gestions a l’Administració.

Molt ben valorat
L’estrella d’aquest any és el pianista Vladimir Viardo, amb un dels currículums pianístics més destacats, per valoracions de la crítica, per les batutes que l’han dirigit –Mehta, Maazel, Davies...– com pels seus enregistraments obligatoris de Xostakovitx i Prokofiev i de les pàgines més monumentals del repertori pianístic.