El pati de l’Escola l’Antina de Torredembarra tindrà més vegetació autòctona

Per mitigar l’efecte illa de calor i lluitar contra el canvi climàtic. És un projecte de la Regidoria de Sostenibilitat amb la col·laboració del GEPEC-EdC

19 marzo 2021 23:00 | Actualizado a 20 marzo 2021 16:55
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La Regidoria de Sostenibilitat de Torredembarra ja ha posat en marxa l’actuació demostrativa del projecte per mitigar l’efecte illa de calor als centres docents públics del municipi. L’indret escollit per sorteig ha estat el pati de l’Escola l’Antina, on aquest dissabte 20 de març, al matí, s’ha iniciat l’enretirada de materials que acumulen calor i la seva substitució per terra vegetal, i la plantació de vegetació autòctona.

El regidor de Sostenibilitat, Joan Torras, ha explicat que amb l’objectiu de dur a terme accions decidides en la lluita contra el canvi climàtic, tan necessària també a nivell local, l’Ajuntament de Torredembarra va decidir redactar un pla d’emergència contra la sequera (6.000 €) i un pla d’acció per esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes (14.666,66 €) i va obtenir una subvenció de 10.666,66 € del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la mitigació de l’efecte illa de calor, el regidor de Sostenibilitat, Joan Torras, ha exposat que el GEPEC-EdC ha estat l’encarregat d’elaborar el pla per iniciar la transformació dels set centres docents públics de Torredembarra (dues llars d’infants, tres escoles i dos instituts) i dissenyar aquesta primera actuació demostrativa. Ramon Ferré, tècnic de l’entitat ecologista, ha exposat les actuacions que es duen a terme al pati de l’Escola l’Antina. Concretament, al pati de primària es planten sis arbres autòctons de gran port (lledoners, freixe de fulla petita i til·lers) perquè exerceixin la seva funció ombrívola i cobertora de la superfície del terra com més aviat millor. També es planta una tanca vegetal amb trenta llentiscles, que ajuden a recrear un ambient verd i relaxant en un racó excessivament artificial.

Al pati d’infantil, s’habiliten una sèrie de parterres coberts amb vegetació mediterrània autòctona de mitja alçada. Concretament, es planten 88 arbustos (romers, ramells de Sant Ponç, espernallac, espígol comú, farigoles, sajolida de muntanya, bruc d’hivern i orenga). També es planten quatre arbres de port mitjà (garrofer, ametller, olivera i roure de fulla petita). 

Ramon Ferré també ha comentat que existeixen estudis a Catalunya que demostren els beneficis de l’augment de vegetació als patis de les escoles, tant pel que fa a l’eliminació de conflictes com a millores en la qualificació acadèmica.

El servei de jardineria de la Brigada Municipal ha participat tècnicament en assessorar i ajudar a triar la vegetació autòctona més idònia per a dur a terme aquesta actuació i també ha col·laborat en l’aportació de maquinària. En aquest sentit, el regidor de Via Pública i Manteniment, Raúl García, ha comentat que l’Ajuntament aposta des de fa temps per millorar la jardineria i els espais verds del municipi i que es treballa conjuntament amb la Regidoria de Sostenibilitat i entitats ecologistes.

Per la seva part, la directora de l’Escola l’Antina, Isabel Escobar, s’ha mostrat agraïda per la iniciativa de l’Ajuntament que ha estat rebuda amb molt d’entusiasme per la comunitat educativa. També ha explicat que l’escola treballa molts projectes mediambientals i que la plantació d’aquests arbres i plantes, a més de millorar l’espai i proporcionar més zones d’ombra, servirà perquè l’alumnat millori el seu coneixement sobre la vegetació autòctona.

D’altra banda, la Regidoria de Sostenibilitat també ha encarregat al GEPEC-EdC la redacció del pla d’emergència contra la sequera, que té com a objectiu ser una eina àgil que sigui utilitzada pels serveis municipals per minimitzar els efectes de les situacions eventuals de sequera alhora que s’adapta el municipi preventivament per a reduir els efectes negatius d’un episodi de sequera llarg.

Comentarios
Multimedia Diari