‘Els deliris del balconing’ o la figura del delator social

Quinze històries veïnals que transcorren durant els primers dies del confinament centren aquesta obra de la cambrilenca Núria Capella

21 mayo 2020 15:44 | Actualizado a 21 mayo 2020 16:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una dona denuncia que la seva veïna passeja el carro de la compra buit, amunt i avall del carrer; una altra busca gos per sortir de casa, ja que necessita estirar les cames; hi ha qui no vol que la metgessa agafi l’ascensor comunitari després de passar hores i hores a l’hospital lluitant contra la Covid-19, així com qui sospita que una família marxa a la segona residència, viatge del tot prohibit.

Són històries del confinament que vertebren l’obra Els deliris del balconing, de la cambrilenca Núria Capella, llibre que va situar-se entre els deu més venuts a Amazon en descàrregues durant els primers dies del tancament de la població, segons manifesta la mateixa autora. 

Són 15 relats de veïns delators que truquen al telèfon d’emergències, que realment aquells dies va treure fum, per explicar com els seus conciutadans se salten el confinament. Malgrat tot, la cambrilenca no creu que aquesta ficció sigui un mirall de la societat actual. «Jo crec que no ho som així, encara que amb el confinament sí que han passat algunes d’aquestes coses», assenyala.

Núria Capella explica que va escriure el llibre en un cap de setmana. «Els primers cinc capítols en una tarda. Ho vaig compartir amb els meus companys, mestres de l’escola Joan Ardèvol, els quals em van animar a publicar-lo. I finalment vaig autoeditar-lo», diu. 

Els deliris del balconing és una ficció, encara que basada en la realitat. Situacions que han aparegut aquests dies passats als mitjans de comunicació o a les xarxes socials com ara el cas del gos de lloguer o la coneguda i problemàtica fugida a les localitats de cap de setmana i vacances.

Un veí sospita que una família marxa a la segona residència, un altre necessita un gos

«Gairebé totes les històries acaben demanant la intervenció policial, cosa del tot impossible en tractar-se d’una propietat privada, a excepció que hi hagi violència», ressalta Capella, qui es va assessorar de la mà d’un amic que pertany a un cos policial. No obstant això, «hi ha relats també d’abans del confinament, que em van arribar d’amics i coneguts», topades de diferent caire entre veïns, unes relacions no sempre fàcils.

La mateixa autora, mestra d’anglès, el va traduir a aquesta llengua i també al castellà. En aquest sentit, puntualitza que «per un amic em vaig adonar que no tothom ho entén igual. És a dir, els relats no es visualitzen si vius a la típica caseta britànica amb jardí». 

Malgrat no ser una lectora voraç, la Núria és una apassionada de l’escriptura. «Sempre he escrit i amb el confinament és un plaer que he retrobat. En comptes de mirar la televisió o de fer dissabte constantment, m’he posat amb l’ordinador i realment és com un vici. T’enganxes perquè pots crear», assegura.

De fet, aquest és el segon llibre que publica. La primera novel·la, A vegades és possible, esperava al calaix a ser rescatada des de fa cinc anys i finalment va veure la llum el novembre passat. Ambientada a Cambrils, és la història de la Laia, «una noia que ha de comprendre que el món és realment com tu el mires. I si ho mires diferent, ho serà», apunta Capella.

L’autora, que va estudiar guió cinematogràfic a Barcelona, té clar que continuarà escrivint i ja comença a donar-li forma al següent projecte, el qual dependrà, en tot cas, «del confinament» i de la realitat més immediata.

Comentarios
Multimedia Diari