Galeres i fideus, emblema de la recepta dels pescadors cambrilencs

Deien que potser plouria. O que faria fred. Però va ser el contrari. El temps va donar treva perquè la gent es llencés al carrer. Era un diumenge primaveral. I això es va traduir en una multitudinària galerada popular al Port de Cambrils. És l’acte més emblemàtic de les Jornades de la Galera. I quan tan sols eren les onze del matí, l’olor de fideus rossos i galeres ja vestia l’entorn del Mollet del Rec, mentre alguns s’animaven a practicar activitats nàutiques.

La cua era llarga. Desenes de persones esperaven per comprar el tiquet que els permetria degustar la recepta tradicional d’abordo de la Confraria de Pescadors i endur-se, sota el braç, el calendari gastronòmic cambrilenc. Molts dels assistents eren habituals a la cita. Veïns de Cambrils o d’altres municipis de la zona. Agafaven el seu plat de fideus amb galeres, el got amb cava i una mica d’allioli, i buscaven la taula que més els agradés per poder degustar el plat. Alguns, van preferir seure a les Escales Reials mentre contemplaven el mar i les barques.
Des de l’organització estaven exultants. «Pensàvem que plouria, però no», afirmaven membres de la Confraria, que estan al capdavant de la cita. Les previsions anaven sobre rodes. Tenien preparats fideus i galeres per més d’un miler de racions. I van tancar la cita amb 1.300. «Estem molt contents. Ha anat molt bé», afirmava el president de la Confraria, Francisco Gil. «Cada vegada crida més gent, aquest acte», comentaven des de l’organització.

Al Port també hi havia turistes. Dues noies russes que patinaven pel passeig van decidir parar per veure què passava. I es van posar a la cua. O la Carmen, una saragossana que havia anat a passar el dia a Cambrils. «Pinta bé. Així que ho provarem», explicava mentre saludava uns coneguts.

Situació de la pesca

Faltaven pocs minuts per a la una i la cua s’allargava. Tocava esperar la següent paella. Mentre esperaven, alguns anaven a la ‘rebotiga’ per veure com es cuinava l’àpat típic dels mariners cambrilencs. Comentaven que la situació de la pesca no és fàcil. Ni de la galera, ni del peix blau. És complicat. Però fan el que poden i intenten trampejar el dia a dia, explicava un pescador.

«Encara no estan, els fideus?», deia una dona a la cua, un pèl nerviosa. Però llavors va sortir la paella fumejant. Les càmeres es disparaven per immortalitzar el moment. Mentrestant, les terrasses també lluïen, ben plenes. Era l’hora del vermut. Encara hi havia gana per fer unes tapes.