Joan Miró, 'La naissance du monde'

A l’albada de la pintura, a finals de l’estiu de 1925, Joan Miró pinta a Mont-roig una obra clau en la seva trajectòria i en la història de l’art contemporani: La naissance du monde. Ara, el 2019, aquesta obra dóna títol a la gran exposició que el Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA) dedica al mestre i que restarà oberta fins al mes de juliol. 

L’exposició se centra en els treballs de Miró des dels anys vint, a París, on va iniciar amistat amb molts artistes associats al surrealisme, fins als anys cinquanta, en què va començar a ser reconegut internacionalment. Una mostra que inclou les Pintures salvatges, dels anys trenta, i les Constel·lacions, realitzades durant el seu exili a França. El MOMA va adquirir El naixement del món l’any 1972. Moltes de les obres que ara s’exposen ja formaven part de la seva col·lecció, ja que va organitzar la primera retrospectiva de l’artista el 1941, una altra el 1959 i una tercera el 1993, per commemorar el centenari del seu naixement. 

Hi ha un text molt conegut del poeta francès Michel Leiris, dedicat a Joan Miró, que es diria que va ser escrit per definir aquest quadre: «teles seductores com murs descolorits sobre els quals generacions d’enganxadors de cartells, aliats a signes de plugim, han escrit misteriosos poemes». 

Una obra en què Miró analitza el buit, l’aproximació al no-res. Forma part de les conegudes com Pintures oníriques, com altres obres que es mostren a l’exposició. Realitzada a partir dels paràmetres de la poesia d’avantguarda, aporta subversió en la tècnica emprada, ja que va utilitzar pintura dissolta amb vernís per realitzar els regalims i els gotejats del fons. És el format més gran realitzat per l’artista fins aquell moment, fa dos metres i mig per dos; va haver d’utilitzar una escala per poder-hi treballar. 

Un any abans d’executar-la, Miró va escriure una carta a Michel Leiris en què observa dues línies de treball en la seva obra: «Teles simplement acolorides, de caràcter més commovedor, com el plor d’un infant al bressol, i teles pintades, cobertes d’aquestes ‘matèries excitants’ que són els colors, que produeixen sensacions semblants als udols d’una puta enamorada». 

Amb aquesta expressió, l’artista es refereix a les teles que havia deixat iniciades l’estiu anterior, i temporalment abandonades, segons feia habitualment, i que passat un any va destruir per excessivament realistes. Creació-Destrucció, dos conceptes que lluny de ser antagònics són complementaris. La carta va ser escrita des de Mont-roig, abans de pintar La naissance du monde. Aquesta obra, segons Miró, és la gènesi, el punt de partida.