La Cooperativa de Cambrils, un any després

DANI PALLEJÀ, de la Plataforma d’Afectats per la Cooperativa Agrícola

Avui farà un any que va tancar la secció de crèdit de la Cooperativa. A les portes de les festes i sense preavís, molts cambrilencs –permeteu-me fer ús del genèric masculí– vam veure com l’entitat dipositària dels nostres estalvis i de la nostra confiança tancava portes, i abocava diversos centenars de famílies a la incertesa econòmica més absoluta, alguns amb poca cosa més de 30 euros a la butxaca per passar el Nadal.

En aquest context va néixer la Plataforma d’Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils, un instrument imprescindible per entendre l’esdevenir de tot el que ha passat en els darrers dotze mesos: primer, agrupant i coordinant les accions dels afectats; després, fent gestions per l’assoliment d’una solució i les signatures que evitessin la fallida de la Cooperativa; tot seguit, exigint el compliment dels acords adoptats i el retorn de més del 40 per cent dels estalvis retinguts; finalment, impulsant la creació d’una comissió per al seguiment de la gestió de la Cooperativa en els pròxims anys que garanteixi el compliment del pla de viabilitat i, de retruc, el compliment en el pagament de les anualitats de retorn dels estalvis restants.

Diuen que després de la tempesta ve la calma. I després de la turbulència dels dos primers trimestres del 2016, la situació de la Cooperativa ha passat a una fase de ‘velocitat de creuer’ marcada per la necessitat de complir amb els manaments del pla de viabilitat i de l’acord de refinançament assolit amb els creditors. Sembla que n’hi ha voluntat –tant de bo– i la funció de la Plataforma i de la Comissió de Seguiment constituïda ad hoc és vetllar perquè continuï sent així mentre hi hagi estalvis pendents de retornar.

Mentrestant, tenim el deure i la necessitat de saber què, com i perquè la gestió de la Cooperativa va derivar en la situació d’insolvència i de preconcurs de creditors el 22 de desembre passat, i de demanar les responsabilitats que corresponguin. D’entrada, personant-nos en les pròximes setmanes a la causa oberta als jutjats de Reus per reclamar tota la informació i les responsabilitats personals que s’escaiguin.

La vigència de l’acord de refinançament i la previsible durada d’un procés penal d’aquesta complexitat ens auguren una llarga vida com a plataforma, tot i que a partir d’ara amb un nou rol més de fiscalització que de reivindicació. Malgrat això, de tant en tant, i més en la proximitat de l’efemèride, cal alçar la veu i no oblidar el què va passar ara fa un any, fer memòria del mal tràngol que va sacsejar moltes famílies durant aquest any 2016, denunciar el paper d’estrassa que ha fet BBVA en tota aquesta auca, agrair el suport i la confiança d’Ibercaja, i de les seccions de crèdit de la resta de cooperatives de Catalunya i de les administracions que s’han implicat en una solució extrajudicial a la situació de fallida de la Cooperativa. I també, en el meu cas, tenir un reconeixement per la confiança i el civisme que han demostrat els afectats de poder arribar a una solució que evités la liquidació d’una institució de Cambrils.

Finalment, és obligat tenir un record pels amics de l’Aldea que, en una situació anàloga a la de Cambrils i 5 anys després, encara no tenen una solució satisfactòria a la qual acollir-se: ells són el revers de la nostra moneda i, malauradament també, el recordatori evident –per si algú té la temptació d’oblidar– del que hauria pogut passar a Cambrils sense l’esforç de tots plegats. Tot i que el risc encara no s’ha esvaït, tot camí comença amb un primer pas i aquest 2017 esperem donar el segon, també en la bona direcció.

Amb la certesa que enguany seran, per a molts, millors que les de l’any passat, us desitjo unes bones festes en nom dels companys de la Plataforma d’Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils.