La despertada més màgica

Després de repartir regals durant hores i hores, com ja és tradició, Ses Majestats van decidir tornar a fer nit a Cambrils per continuar l’entrega de paquets l’endemà al matí amb més energia. «Sempre ens tracten molt bé aquí a Cambrils. Hem dormit en un hotel de primera, però jo he tingut fred; a l’Àfrica no en fa tant!», explicava el Rei Baltasar abans d’iniciar el repartiment de joguines i regals casa per casa pel barri de l’Eixample, per la plaça de l’Església i per les urbanitzacions de Llevant i de Ponent.

Els Reis d’Orient es desplaçaven pels carrers amb tres cotxes quatre per quatre, a ritme dels clàxons, fent-se notar, per si de cas a alguna família se li havien enganxat els llençols. Anaven acompanyats per més de 80 patges reials i un enorme camió que els ajudava a transportar muntanyes de paquets.

Les famílies esperaven impacients davant les seves cases. Al Rei Melcior li faltaven mans per poder respondre les aclamacions dels més petits. Els patges eren els encarregats de traginar els regals davant de cada casa però no els podien obrir fins que un dels tres Reis Mags no els entregués els paquets personalment.

«Jo vaig demanar quatre videojocs perquè almenys me’n portéssiu un», li explicava el Jan, una mica tímid, al Rei Melcior que tenia els seus dubtes sobre si el petit havia fet prou bondat aquest any: «Quina cara de pillo (murri) que fas!»

En Baltasar va ser més contundent amb la família de l’Anna. El rei negre va voler passar comptes sobre les notes de l’institut amb els adolescents de la casa: «A veure com li ha anat a aquest jovent. Tot aprovat? No em prengueu el pèl, eh!» I és que els resultats del primer trimestre sempre són un barem que pot fer variar la mida dels paquets.

Els avis de la casa es van quedar bocabadats. No s’esperaven pas que hi hagués un paquet tan gros per a ells, «oh, és que els Reis són molt màgics!», se sentia de fons. Tot eren sorpreses, somriures i cares de felicitat.

Al passeig Jaume I de Cambrils, a casa de la Glòria, els pares de la canalla ja jugaven amb les espases làsers de la saga de La guerra de les galàxies. «Aquest any els reis ens han regalat Star Wars a tope!», explicava ella.

Estava segura que el seu home hi jugaria més que no pas el seu fill. Mentre els grans buscaven piles per il·luminar les espases, la Sara, una de les més menudes de la família feia córrer el cotxet de la Peppa Pig.

Se la veia més contenta que quan el rei blanc l’havia intentat agafar a coll. Tenir al Melcior tan a prop li va fer por i no va poder evitar posar-se a plorar i refugiar-se a les espatlles de la seva mare.

Dos carrers més amunt, la família del petit Jordi estava col·locada en cercle, expectant mentre ell i la seva mare obrien els regals d’una capsa gegant. A cada paquet s’especificava la seva procedència: «Regal de la carta als Reis de la Iaia». El Jordi havia escrit més de vuit cartes a Ses Majestats, tantes com membres té a la família, perquè l’ajudessin a enviar-les i així pogués tenir tots els regals que havia demanat, un fotimer de superherois, entre ells, el Superman.

Quan en Gaspar va passar per davant va esquitxar la família amb grapats de caramels. El Jordi es va afanyar a recollir-los, deixant de banda els seus paquets. «Jordi, que no vens a obrir els altres regals?», li deia la seva mare.

En aquell moment li feia més il·lusió acumular dolços, igual que els grans, que són més goluts que la canalla. L’àvia ja tenia la bossa a punt per arreplegar-los. És dels pocs dies de l’any en què ningú té mal d’esquena.

A d’altres, els Reis els van portar nostàlgia. Algunes parelles saludaven a Ses Majestats des del balcó amb els ulls vidriosos, revivint il·lusions passades i amb l’esperança que algun dia tornin a venir de nou.