Más de Costa

La plaça nova quan s'obre la muralla

El ‘Diari’ presenta avui un nou lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’, amb l’exemple de la Plaça Nova de El Vendrell. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

Joan Figuerola

Whatsapp
Edifici porticat de la plaça Nova. foto: PERE FERRÉ

Edifici porticat de la plaça Nova. foto: PERE FERRÉ

Es pot situar al segle X l’origen del Vendrell en el moment que els comtes de Barcelona conquereixen la marca del Penedès i cedeixen diversos pobles al monestir de Sant Cugat per a la seva repoblació. La seva situació estratègica va ser motiu de disputes entre el noble Bernat Otger i el monestir de Sant Cugat. El lloc s’esmenta per primera vegada l’any 1037 en una concòrdia signada per l’abat citant el rec que hi ha davant Venrel.

El nucli medieval emmurallat situat en la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es forma entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, amb els seus cinc portals d’entrada a la població pels diferents camins des dels pobles veïns. La proximitat del camí ral seguint la Via Augusta romana i la seva situació estratègica en els camins de pas de mercaders i de ramats afavoreix el progressiu desenvolupament de la població. En els segles XIV i XV el Vendrell va ser punt de trobada de prohoms de Tarragona que hi acudien a rebre el rei o els seus delegats que venien de Barcelona abans d’entrar al territori tarragoní. 

Al segle XVI encara es conserven les muralles amb els cinc portals d’accés, dels quals actualment sols resta en peu el portal del Pardo al final del carrer Major donant accés al camí de Sant Vicenç. Des d’aquest portal la muralla seguia els carrers del Portal, dels Trulls, Prat de la Riba, dels Cafès i Sant Sebastià o de la Muralla. Malgrat la davallada demogràfica degut a les males collites, les epidèmies i les guerres amb Castella i dels Segadors, al llarg dels segles XVI i XVII la població va creixent lentament. Durant els segles XVII i XVIII  s’edifiquen els buits que quedaven a l’interior del recinte murallat i s’inicia la urbanització a l’exterior del seu recinte. 

Visió principal de la plaça amb el monument de Pau Casals. FOTO: PERE FERRÉ

El carrer Major s’allarga més enllà del portal del Pardo fins a la vora de la riera, es poblen els carrers de l’Om i Nou al costat de la riera de la Bisbal i la barriada de la Barceloneta al llarg del carrer de Santa Anna cap al nord. A l’inici d’aquest carrer s’urbanitza la plaça Nova  l’any 1797 en el moment de l’enderroc de la muralla en l’angle on es troben els actuals carrers dels Cafès i de la Muralla, creant un nou espai urbà de cabdal importància pel futur creixement de la vila. La construcció d’aquesta plaça significa l’inici de la urbanització de les antigues sínies que hi havia en el triangle format pels carrers de Santa Anna, de Montserrat  i la carretera de Valls. La plaça es converteix en un lloc de confluència dels camins de les poblacions veïnes i el lloc del nou mercat  a prop del barri de la Barceloneta, amb el trasllat del mercat tradicional de la Plaça Vella per manca d’espai. 

En el front de llevant de la plaça, entre els carrers Alt i dels Cafès se situa l’edifici amb un porticat generós de quatre trams de bigues i jàsseres de fusta que se sustenten sobre cinc pilars de carreus de pedra aixamfranats amb base i mènsula, un espai adient pel mercat de la plaça i dels carrers de l’entorn. L’edifici té dues plantes amb balconades seguint el ritme dels porxos i està rematat per una gran cornisa, donant una elegància clàssica i senyorial a la plaça. Parlant del mercat del divendres de la Plaça Nova, l’escriptor vendrellenc Josep Rius i Morgades diu: «...paladejar com cal les coses que tenim tant a la mà, com són l’amistat, el gaudi de la conversació i el de la contemplació silenciosa al bell espectacle de la multitud tafanera comparant qualitats i preus en les diferents parades».

Al llarg del segle XIX es van construint els edificis que donen façana a la Plaça, entre els que destaquen, el Palau Rabassó allotjant el Museu Deu, les Voltes, Ca l’Aleu i Ca Mumbrú a la cantonada amb el carrer del Delme amb magnífics esgrafiats, l’escut amb el nom de la casa i la referència al comerç de roba del local de la planta baixa. El Museu Deu es va inaugurar  l’any 1995 amb el fons d’art d’Antoni Deu Font, antic notari de la vila, amb una gran col·lecció d’art i artefactes, testimoni del col·leccionisme català del segle XX.

Interior dels pòrtics amb la casa Mumbrú al fons. foto:  PERE FERRÉ

Presideix la plaça un monument en homenatge a Pau Casals obra de l’escultor Viladomat de l’any 1985, tenint present la proximitat de la casa nadiua de Pau Casals al número 4 del carrer Santa Anna. A prop d’aquesta casa, a la cantonada amb el carrer d’Àngel Guimerà també hi ha la casa natal d’aquest gran dramaturg autor de Terra Baixa i creador del personatge «Manelic».

Continua escrivint Josep Rius i Morgades:  «Les dues cases, dels dos prohoms del Vendrell, estan a un costat de la Plaça Nova i són el començament del carrer de Santa Anna. I tornant al mercat d’aquests carrers i places que formen el rovell de l’ou del Vendrell noucentista...» Trencant la muralla medieval que encerclava la vila medieval, la plaça Nova obre les portes de la ciutat a la modernitat de la cultura i el comerç i dóna a conèixer al món dos prohoms fills del Vendrell.

Temas

Comentarios

Lea También