Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’ermita de Berà celebra enguany el Tricentenari

L’Ajuntament i la parròquia de Sant Bartomeu han preparat un programa amb els tres primers actes, el primer el dia 11

Diari de Tarragona

Whatsapp
L’ermita de Berà va ser fundada l’any 1121 sota la invocació de Sant Pere.

L’ermita de Berà va ser fundada l’any 1121 sota la invocació de Sant Pere.

La regidoria de Cultura de Roda de Berà, encapçalada per Teresa Ferré, ha presentat el programa d’actes de celebració del Tricentenari de l’Ermita de la Mare de Déu de Berà, per commemorar els 300 anys de la col·locació de la primera pedra, el qual va servir per reconstruir el temple, un acte que, segons les fonts històriques, va tenir lloc el 12 de m arç de 1718.

L’Ajuntament ha elaborat el programa conjuntament amb la parròquia de Sant Bartomeu i la col·laboració d’entitats locals. S’iniciarà l’11 de març amb una missa especialment oficiada per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i pel rector de la parròquia de Sant Bartomeu, Jaume Roig. Seguidament, Els Nens del Vendrell oferiran una demostració de les seves figures i se servirà una copa de cava.

Imatge d'arxiu del temple rodenc.

Per continuar amb la celebració, el 2 d’abril, en el marc del 29è Aplec de Sardanes del Grup Sardanista de Roda de Berà, tindrà lloc durant tot el dia un concurs de pintura ràpida amb l’ermita de Berà com a tema principal de les obres.

A més a més, a dos quarts d’una es presentarà la rosa commemorativa del Tricentenari, elaborada amb punta de coixí per les puntaires de Roda de Berà, sota la direcció de la professora Pilar de la Muñoza.

Finalment, a les cinc de la tarda el jurat del concurs decidirà les tres obres guanyadores, i a les sis es lliuraran els premis.ç

La commemoració del Tricentenari continuarà el diumenge 17 de juny a la tarda, amb una trobada de cristians de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant, a l’ermita de Berà.

Tindran lloc tallers i conferències amb la participació de l’arquebisbe Jaume Pujol, i del rector de Roda de Berà, Jaume Roig. Seguidament, a la plaça de l’ermita, se celebrarà un concert de cançons líriques amb la soprano, Miracle Seguí; el baríton, Miquel Font; i el pianista Josep Mateu.

Història

L’ermita de Berà va ser fundada l’any 1121 sota la invocació de Sant Pere, en un indret on hi havia una comunitat de pescadors, a Berà. Anys més tard, però, les freqüents incursions dels pirates van obligar als pescadors a buscar feina terra endins, al poblat de Roda.

Al segle XVI l’altar major dedicat a Sant Pere i la pila baptismal de l’ermita van ser traslladades a Roda, que ja tenia com a patró Sant Bartomeu, i la capella costera va quedar deserta.

Va ser al segle XVIII quan es va produir una reacció per part dels rodencs i es va iniciar un moviment per tal de reconstruir l’ermita, gràcies a les col·lectes de tota la població. Així, el 12 de març de 1718 es va col·locar la primera pedra a la nova capella de la Nostra Senyora de Berà.

El 25 d’agost de 1727 va ser beneïda i es va oficiar la primera missa. L’antic retaule de Sant Pere va ser retornat al seu origen i es va instal·lar a la primera capella de l’esquerra, per tal que a l’altar major es col·loqués la Verge.

La tradició explica que la imatge de la Mare de Déu de Berà va ser trovada per uns pescadors en un indret al peu del santuari, dins del mar, anomenat la Roca Plana.

Al marge de les creences populars, la talla, d’uns 60 cm de fusta, datada al segle XIII, va ser destruïda, com la majoria dels elements ornamentals del temple, durant la Guerra Civil, un conflicte durant el qual també van ser destrossats l’altar major i dos altars laterals. En finalitzar la guerra, es va adquirir una nova imatge, una talla de fusta, comprada a un antiquari tarragoní.

Durant els anys 1960 i 70, l’ermita va tornar a ser motiu de controvèrsia a causa de l’adquisició dels terrenys del “Hostal de los Reyes de Aragón” que en va fer el Banc d’Espanya. Les accions de l’entitat bancària tenien per finalitat tancar els camins d’accés a l’ermita de Berà i convertir-la en una propietat privada.

La rèplica popular per defensar el temple no es va fer esperar i es va iniciar una lluita que duraria fins l’any 1979, quan el Banc d’Espanya i l’Ajuntament, amb l’alcalde Fèlix Martorell, van arribar a un acord.

Que avui els rodencs puguin accedir de forma lliure a l’ermita va ser gràcies a la reacció de tot un poble unit, que va iniciar una forta campanya en contra de la voluntat del banc; als regidors de l’Ajuntament en les distintes etapes que va durar el conflicte; i a l’actuació del Jutge de Pau, Josep Martorell, qui va defensar el drets del poble davant de moltes pressions oficials.

L’ermita de Berà ha estat tradicionalment un lloc de trobades festives, de diferents romeries i l’escenari del tradicional Aplec de Pasqua, el qual, segons les fonts, es remunta a l’últim terç del segle XIX.  

Temas

Comentarios

Lea También