L'oblit del campió

Tinc el record encara fresc de quan a la nostra població la majoria dels cafès tenien una o dues taules de billar. Era el billar d’aquelles aficions que, si un s’enganxava, era per sempre. Per passar moltes hores, ja que les partides, amb juguesca o no, duraven força temps i això creava algun problema matrimonial, però molts menys que els oros, copes, espases i bastos.

Hi havia billars al Club, al Cafè d’Espanya, al Cafè Duval, a la Cafeteria Tof, al del Centro, al Casal Familiar... Segur que algun més vam tenir, però el temps ha passat ràpidament i el tema dels billars ha deixat l’actualitat i, fins i tot, sembla que algú va donar l’ordre que no calia tenir billars.

El Vendrell va tenir un ciutadà que fou universalment conegut com a millor jugador de billar fantasia del món. Ningú el va derrotar mai. Aleshores va decidir anar als Estats Units per competir amb els millors i on els premis i les apostes tenien un alt nivell econòmic.

Isidre Ribas i Pujol va cometre l’error de fer exhibicions per donar-se a conèixer en arribar allí. Els qui havien de ser els competidors es van veure sense possibilitats d’èxit contra el vendrellenc, que va presentar-se al rovell de l’ou del joc de Billar de Fantasia, però els jugadors americans no acceptaven l’enfrontament amb l’Isidre.

Aquest fet li va negar l’oportunitat de guanyar diners, i va recórrer al seu amic i conveí Pau Casals per tal que l’ajudés. Aquesta ajuda li va permetre aguantar i no renunciar a ser campió del món. Finalment va aconseguir el títol amb l’èxit econòmic que representava. Va participar en espectacles on ell era la figura principal i es presentava acompanyat per artistes de gran categoria en gires per tot el territori d’Amèrica del Nord i del Sud.

Els anys el van anar esgotant i va tornar a casa al Vendrell, fins que als 88 anys es produeix el traspàs. Un petit carrer porta el seu nom, però la brillant història d’Isidre Ribas, el qual al Vendrell molts coneixien com el Caparrut, és massa desconeguda al poble que el va veure néixer i morir.

Isidre Ribas va néixer el 21 de juliol de 1877 i va morir el 24 de setembre de 1965. Li queden molts homenatges a fer.