Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Lynne Martin, de gira i debut en solitari amb ‘Texturas’

La cantant d’Altafulla treu el seu primer disc en solitari, compost mentre vivia a Berlín, després de dotze anys amb el grup Poet in Process

Rafa Quílez

Whatsapp
El nou disc de Lynne Martin inclou peces de pop-rock en anglès i dues en castellà.  FOTO: Facebook

El nou disc de Lynne Martin inclou peces de pop-rock en anglès i dues en castellà. FOTO: Facebook

La cantant d’Altafulla Lynne Martin, exvocalista de Poet in Process, ha debutat en solitari amb ‘Texturas’, un disc compost a Berlín, que ha presentat Lleida i així denominat perquè «cada cançó és una pell i un moment musical diferents», segons ha explicat.

Martin (1980) va ser la vocalista i compositora de la banda barcelonina de pop-rock Poet in Process, amb els quals va publicar Free way -la cançó Why va ser part de la banda sonora de la pel·lícula Hell Boy II, de Guillermo del Toro- i Long Time no See.

«Vam aguantar 12 anys, encara que al final dels originals només en quedàvem dos, ens costava arrencar i cadascun tenia els seus propis projectes paral·lels», explica Lynne, que afegeix que «no va ser per mals rotllos» i, a més, «mai ens vam arribar a dissoldre», pel que no descarta algun concert futur de retrobament.

El 2014 va agafar la seva guitarra i es va establir a Berlín per consolidar la seva carrera en solitari, recorrent l’ampli circuit de sales i locals de la ciutat durant pràcticament 3 anys.

«Va ser molt dur, però em vaig fer el meu circuit -apunta-. Vaig conèixer una gent de Badalona, vaig tocar de baixista en un grup, vaig compondre les cançons de Texturas i vaig treballar per a Sarah Connor -reconeguda artista pop alemanya-, component per a una altra gent i, de fet, tenim un disc pendent».

El 2017 va tornar i viu a cavall entre Barcelona, on treballa com professora d’anglès, i Altafulla, on els estius ajuda al bar musical de la família i segueix lluitant per la seva carrera musical, en la qual «perds diners».

Ara ha debutat amb Texturas (La Produktiva Records), produït per Miguel Zanón i que inclou peces de pop-rock en anglès com Splitting the glass, Careless, Enemies, The valley o Shooting stars, i dues en castellà: La huella i Piedras, amb influències que van des de Soundgarden a The Animals, The Beatles o el pop dels 80 a El Último de la Fila.

«Vaig compondre les cançons a Berlín i les vaig gravar a Tarragona quan vaig conèixer Miguel Zanón», famós guitarrista i productor de la zona, assenyala aquesta filla de pare català i mare anglesa que va titular així el disc perquè «cada cançó és una pell i un moment musical diferents», i totes tenen en comú l’experiència berlinesa.

«És una recopilació del que vaig compondre allà perquè, encara que a Poet componia jo bàsicament, sempre és més fàcil en una banda que els altres aportin coses i tirin també del carro», afirma l’autora de 67 hairs, The end o Dream 47#.

Lynne Martin, que confessa que ara està component més en castellà, pel que en el seu pròxim disc les cançons estaran en els dos idiomes «al 50%», manté que «el rock en anglès és més líric», i admet que encara se sorprèn quan s’escolta en la llengua de Cervantes, a més d’assenyalar que «no em regeixo per estils, parteixo del pop-rock i que vagi fluint».

La d’Altafulla ha iniciat una petita gira de concerts que la portaran per tot Catalunya. També a terres tarragonines. Així doncs, estarà a Margalef el 22 març i a la Sala Zero de Tarragona el 10 de maig.
 

Temas

Comentarios