Martí Royo, ànima de ceràmica

Sovint la nomenclatura de carrers i places a les viles i ciutats duen el nom de personatges locals que han destacat en algun camp, però també és freqüent que el nom d’aquestes figures, malgrat estar integrat a la comunitat, amb el pas del temps i el relleu generacional, són pocs els coneixedors de quines van ser aquestes persones i què van fer, fins a diluir-se en el temps. 

Precisament això és el que pretén evitar el Centre d’Estudis i el Cercle Artístic d’Altafulla, que ha volgut fer valdre la vida i obra de Martí Royo, destacat ceramista i escultor, a qui l’Ajuntament fa uns anys dedicà una plaça pública de nova construcció. Per aquest motiu, davant l’escaiença del 70è aniversari del naixement de Martí Royo (1949-1997), les entitats esmentades malden per donar a conèixer millor la trajectòria i el llegat de Royo, un dels millors ceramistes de Catalunya i de l’Estat espanyol de finals del segle XX. 

El tret de sortida del que podríem anomenar ‘Any Martí Royo’ es va donar el diumenge passat, dia 20, quan l’artista hauria complert l’aniversari, a través d’un acte públic celebrat a la seu del Centre d’Estudis d’Altafulla, situat a les antigues escoles Teresa Manero, ple de públic, «una mostra més de la capacitat que Martí tenia d’aplegar gent al seu voltant» tal com es va dir i, entre ell, la vídua de Royo, Carme Vives, i les seves dues filles. 

Els assistents, la gran majoria amics i coneguts del ceramista, van poder admirar una petita mostra de les obres del desaparegut ceramista, que formen part del fons del Centre d’Estudis d’Altafulla, amb la voluntat de, molt aviat, «poder oferir una àmplia exposició del llegat de Martí Royo, que reunirà també catàlegs, cartells, reculls de premsa i un audiovisual», va avançar Joan Carnicer, coordinador de la iniciativa. 

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, Martí Royo Tàrraga es va convertir en altafullenc quan tenia quatre anys -el seu pare era d’Altafulla- i de ben jovenet es despertà en ell l’interès pel fang: «Passió per la terra, l’aigua, el foc i l’aire, els quatre elements que dominà amb creativitat artística», esmentà l’escriptor i periodista Xavier Garcia a l’hora de glossar al ceramista. 

Martí Royo va cursar estudis artístics a l’Escola Taller d’Art de Tarragona i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona i estudis ceràmics a l’Escola de Ceràmica de Tarragona. Als 19 anys anà a París per ampliar coneixements artístics. 

La ceràmica de Royo va evolucionar molt, cercant cada vegada més la simplicitat d’expressió, la puresa de línies i formes: els gerros deformats, els plats, les plaques i murals... els grans formats. La seva incursió en la tècnica japonesa del raku, amb resultats de gran bellesa. Em plau haver estat testimoni dels primers passos de Royo en aquesta tècnica oriental, experimentant les cuites al forn d’en Pau Sumoy, al Mas de les Farigoles d’Ardenya.

Llegat de recorregut internacional
Distingit amb diversos guardons, del ceramista altafullenc hi ha obra permanent en museus de ceràmica de Tarragona, Barcelona, Manises, Úbeda, València, i va exposar en diferents ciutats, individualment i col·lectivament, del país, d’Europa i Àsia. A Altafulla es calcula que hi ha una 30 d’obres seves, algunes d’elles de caràcter públic, com l’espectacular monument al Pilar de Vuit, a la plaça del Pou, inaugurat el 12 de novembre de 1989. 

Fora vila va bastir, al costat de l’artista barcelonina Maria Àngels Domingo Laplana ‘Madola’, la ceràmica ornamental de la plaça de la Font Castellana de Barcelona. Cal destacar també el Drac de la plaça del Pujol a Vespella de Gaià, que forma part del parc d’escultures a l’aire lliure que va impulsar el també artista i llavors alcalde Rafael Bartolozzi, per posar només alguns exemples. No puc oblidar el maig de 1997 quan en Martí em convidà al sancta santorum del seu taller, per mostrar-me una de les seves darreres obres, abans del traspàs: un davallament de la creu per regalar-lo a la parròquia. Em va dir: «Sento la necessitat de fer-ho». 

A partir d’ara, la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla anirà dirigida a «recordar, recuperar i donar a conèixer Martí Royo», diu el seu president, Josep Magrinyà. La publicació d’un conte escrit per Anna Muntané, il·lustrat per set pintors i dibuixants altafullencs, serà editat i portat a les escoles, i donarà a conèixer la figura de Royo a 1.650 escolars de la vila. 

Com va anunciar Joan Carnicer, es farà un plànol-guia, amb la localització de totes les obres de Royo que hi ha a Altafulla, en diferents idiomes, i un resum biogràfic de l’artista, a més del projecte d’arxiu digitalitzat sobre ell, al portal web del Centre d’Estudis d’Altafulla, entre altres propostes. 

Paral·lelament, a l’Associació de Ceramistes de Catalunya, carrer Dr. Dou, núm. 7, de Barcelona, fins al 22 de febrer, es pot visitar una exposició retrospectiva de l’obra de Martí Royo, en recordança d’aquest destacat renovador de la ceràmica catalana, a partir de l’estudi de la geologia i de diferents tipus de terres.