Morón nega haver frenat la investigació sobre els policies de Vila-seca

L'excap dels Mossos al Tarragonès, l'intendent Jaume Morón, ha negat que intentés evitar la investigació sobre els dos policies locals de Vila-seca que presumptament van apallissar un jove el 2013. "Si van fer-ho, tant de bo els condemnin. Mai he tingut interès en paralitzar cap investigació, va en contra del meu ADN", ha declarat en el judici que es fa a l'Audiència de Tarragona. L'intendent ha insistit que sempre ha actuat correctament i que, al seu parer, tot plegat respon a la intenció dels caps de la regió policial -el cap Jaume Giné i el sotscap Rafel Comes- de destituir-lo. Morón també ha dit que la caporal que va començar a investigar els fets mai no li va parlar de cap confident, sinó de "rumors".

En aquest sentit, l'excap del Tarragonès ha dit que "mai de la vida" va exigir a la caporal que li revelés la identitat d'aquest suposat confident perquè no tenia constància de la seva existència. A més, ha assegurat que si la caporal li hagués traslladat sospites sobre els agents li hagués dit que ho posessin tot en mans del jutjat perquè fos el jutge qui decidís com procedir.

L'intendent també ha afirmat que, per "inexperiència", la caporal va cometre algun "error determinant" per a la investigació que va posar en preavís als agents de Vila-seca sospitosos. A més, ha dit que no entén per què es va sentir menystinguda quan va designar com a instructor del cas al cap de la Unitat d'Investigació, el sergent Cunillera, ja que en casos complexos se sol procedir així.

Morón també ha apuntat que un dels motius que va donar a la caporal és que ella vivia a Vila-seca i podia tenir "problemes" al poble si seguia instruint el cas. "La meva obligació és garantir la seguretat dels policies que treballen amb mi", ha defensat Morón. Tot i això, l'intendent ha negat en diverses ocasions que prohibís a la caporal seguir investigant els fets.

D'altra banda, l'intendent ha afirmat que els seus superiors "anaven bojos" per destituir-lo i que tenia por que "manipulessin" a la caporal. Segons Morón, el 2015 ella va dir "per supervivència" a l'aleshores sotscap Rafel Comes que no s'havia investigat bé. "Es devia sentir pressionada o qüestionada per com va iniciar la investigació i la seva taula de salvació devia ser dir-li que jo li havia dit que no investigués", ha declarat.

En aquesta línia, Morón ha insistit que l'informe que l'ara comissari Rafel Comes va lliurar a la Divisió d'Afers Interns "no tenia sentit", i que la relació amb ell i amb Giné era "bastant pèssima". Morón també ha declarat que ell no ha fet mai tasques d'investigació i que no va supervisar l'atestat instruït pel sergent Cunillera on, segons la fiscalia, es van ometre dades clau perquè el jutjat acabés arxivant el cas.

L'intendent també ha afirmat que, en tots els anys que porta al cos, ha promogut fins a catorze expedients interns: des d'una intervenció telefònica a un agent relacionat amb un grup organitzat, una denúncia per agressió sexual entre dos mossos o un furt de 100 euros a l'interior de la comissaria. "Qualsevol que em conegui sap que és impossible que jo digués a algú que no investigués el cas", ha argumentat.

Cunillera: "Vaig fer el que vaig poder i amb la certesa que ho feia bé"

Per la seva banda, el sergent Xavier Cunillera, que només ha respost a les preguntes del seu advocat, ha lamentat que la caporal no li va explicar mai ni va introduir a l'aplicació policial tota la informació que, suposadament, havia obtingut. "Crec que vaig fer el que vaig poder, amb tota la certesa que ho feia bé i amb tota la bona intenció del món. Si ningú no em diu res de les gestions i no les conec... el problema el tinc jo, que avui estic assegut aquí i ningú més", ha declarat.

El sergent també ha opinat que demanar una minuta als policies sospitosos de Vila-seca sobre la nit de la pallissa va ser "l'error més nefast que es va poder fer" perquè va comprometre la investigació. A més, ha justificat que, si no va reflectir res sobre aquests agents a l'atestat que va lliurar al jutjat, va ser perquè la caporal li va explicar com uns "rumors" i ell mai no hi fa constar aquest tipus de "comentaris". Cunillera ha defensat que no volia amagar res i que va explicar tot el que tenien a la jutgessa. "Si els dos policies locals han sigut els autors a mi no em sap greu el què els pugui passar, però jo tinc les eines que tinc", ha justificat.

El fiscal, contundent

Al seu torn, el fiscal Álvaro Mangas ha criticat que, en alguns moments del judici, ha semblat que les defenses i els acusats pretenien encausar a la caporal. El fiscal, però, ha defensat que el testimoni d'ella és "fiable, sòlid i persistent perquè porta sis anys explicant el mateix". "Entenem que va ser l'única que va complir amb el seu deure i va intentar arribar fins al final tot i enfrontar-se a dos superiors", ha afegit.

En l'informe de conclusions, el fiscal ha estat especialment dur amb Cunillera, a qui ha retret que no hagués fet prou diligències. "L'atestat és una història absolutament diferent de la realitat i, com va dir la Divisió d'Afers Interns, va portar al sobreseïment del cas. No s'entén com la caporal va fer quatre, cinc o sis gestions en poc temps i el sergent no en va fer cap fins que ho va portar al jutjat al cap de deu dies. Ni una, zero. No va fer res", ha etzibat.

Segons el fiscal, Morón i Cunillera tenien "un pla preconcebut" per no investigar els fets. "Morón va prendre la decisió i Cunillera la va executar en el sentit que no s'investigués, ja fos per evitar un conflicte institucional o el que fos, però no es va investigar de forma deliberada i es va presentar un atestat sabent que, amb aquella informació, s'havia d'arxivar", ha conclòs.

Per la seva banda, les defenses han demanat l'absolució. Javier Prieto, l'advocat de l'intendent Morón, ha dit que condemnar-lo seria "un greu error" perquè ell és "la principal víctima d'aquest procés". L'advocat insisteix que tot plegat respon a "una lluita política de càrrecs" amb Comes i Giné. Al seu torn, Enric Rubio, l'advocat del sergent Cunillera, ha insistit que el seu client mai no va voler amagar res i que va elaborar l'atestat amb tota la informació de què disposava.

La fiscalia rebaixa la pena per dilacions indegudes

Inicialment la fiscalia demana per a cadascun d'ells cinc anys de presó, set d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental. El fiscal, però, ha apreciat aquest dilluns l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes pels retards que ha patit el procés judicial i ha accedit a rebaixar la pena. Finalment, per l'omissió del deure de perseguir delictes ha demanat cinc mesos d'inhabilitació i, per la falsedat documental, dos anys i mig de presó, un any i nou mesos d'inhabilitació i 1.800 euros de multa.

Els acusats es declaren innocents

En el darrer torn de paraula, Xavier Cunillera ha afirmat que en aquesta causa hi han perdut "tots" i que ell mai no ha sigut conscient "d'haver comès cap delicte". "Potser si em donen eines puc baixar la lluna, però si em posen pals a les rodes no vaig enlloc i aquí em van posar molts pals a les rodes", ha dit.

Per la seva banda, l'intendent Morón ha recordat que en els seus 30 anys de trajectòria als Mossos mai no ha rebut cap denúncia o queixa, i ha lamentat que no s'ha hagut de defensar d'una realitat o d'uns temes concrets, sinó d'un relat construït. "Sóc absolutament innocent i tinc la consciència tranquil·la. Sortiré d'aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Soc innocent i espero que vostès ho puguin comprovar", ha dit al tribunal. El judici ha quedat vist per a sentència.