Objectiu: cap nen perdut a la platja

Quan un infant deixa d’estar en el punt de mira dels seus pares quan es troben en un lloc ple de gom a gom, el món sembla aturar-se. L’ansietat i el neguit poden apoderar-se dels pares fàcilment. A la platja, la sensació que provoca aquesta situació és similar. Afortunadament, aquest patiment acostuma a tenir una durada màxima de trenta minuts.

Per tal d’afrontar aquests moments abans de retrobar-se amb el menor d’edat, totes les platges de la Costa Daurada activen el que es coneix com ‘El protocol del nen perdut’. Totes les platges de la Costa Daurada comparteixen un mateix codi de conducta per actuar davant d’aquestes situacions.

Dos protocols, un objectiu

El protocol es divideix en dos blocs diferents en funció de cada desaparició. El cas més tranquil·litzador es registra quan és el mateix nen el qui es dirigeix al punt de socorrisme corresponent. Allí, els socorristes esbrinen el màxim d’informació possible sobre la família del nen per tal de trobar-la l’abans possible.

Un cop es coneix una mica més sobre el menor (edat, on s’ha perdut, des de quan, com són els seus pares...) els socorristes utilitzen el seu sistema de comunicació directe a base de walkie-talkies, que a la vegada està connectat amb la ràdio dels agents de la policia local. Normalment, la recerca dura menys de trenta minuts.

La situació però, pot ser més inquietant quan es tracta de la situació oposada; quan els pares es dirigeixen al punt de socorrisme perquè no troben al seu fill o filla.

Davant d’aquest cas, els socorristes han de calmar els pares i demanar una descripció acurada del menor. Abans, però, és imprescindible saber on s’ha vist per darrer cop, si bé a l’aigua o a la sorra. En funció de la resposta, s’activa una conducta o altra. A partir d’allí, es repeteix el mètode de comunicació igual que en el cas anterior.

No és fins passada mitja hora que s’avisa a un altre cos de seguretat com poden ser els Mossos d’Esquadra o la Policia Local.

La major part de les platges de la Costa Daurada està controlada per part del servei de socorrisme AlteSport. Les platges d’Altafulla, Cambrils, Salou, Sant Carles de la Ràpita, Torredembarra i l’Hospitalet de l’Infant en són algunes.

Moltes de les cales de la zona juguen amb avantatge. Sortosament, moltes de les platges són petites i tenen una gran visibilitat, de manera que és més fàcil tenir controlats als fills. Les platges més complicades, tal com assegura el gerent de l’empresa AlteSport Manel García, són les de Salou, ja que són les més massificades tant per veïns com per turistes.

2 desapareguts cada 15 dies

Altres municipis, en canvi, compten amb serveis locals de socorrisme. És el cas de Miami Platja o Vila-seca.

Mentre que a Miami Platja hi ha una vintena de socorristes que s’encarreguen de vetllar per la seguretat dels banyistes, a la Pineda, a banda de socorristes, des de fa vint anys existeix una policia de platja especialitzada en la vigilància a peu de sorra. A la platja de la Pineda, la Policia Local registra dos menors extraviats cada quinze dies.

Polseres QR i App per a mòbils

En tots els punts de servei de platges es reparteixen polseres dirigides a famílies amb nens petits. En aquestes polseres s’hi introdueixen les dades de contacte dels progenitors. Es tracta de la forma més tradicional que permet tenir un pèl més d’esperança en cas d’haver-hi un nen extraviat.

Els temps canvien i les noves tecnologies s’han fet un lloc en la cura dels nens. Ja són moltes les empreses que posen a la venda polseres amb codis QR en la que s’inclou la informació personal del menor apte per a smartphones. També existeixen App com Lost Kidz, que posen en un mapa la localització exacta de l’infant.

L’objectiu tant de l’App com de polseres és idèntic: escurçar al màxim el temps d’incertesa dels pares a les platges en cas de perdre els seus fills. Exactament el mateix que tenen socorristes, policies i altres agents implicats.