Paradís natural al costat de casa

L’espai natural dels Muntanyans és una platja de més de 2 quilòmetres de longitud, situada al nord-est de Torredembarra i limita amb el terme veí de Creixell. És un indret protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural i el seu principal interès radica en ser una platja natural, amb dunes semimòbils que han donat el nom a l’espai dels Muntanyans, llacunes d’aigua salabrosa i espècies de flora i fauna d’elevat interès natural, autòctones, algunes d’elles i protegides en molts casos.

Els Muntanyans és una de les darreres platges verges que es poden gaudir a Catalunya amb uns valors naturals i paisatgístics únics. Fins als anys vuitanta, el sòl que envolta l’espai havia estat destinat a usos agrícoles principalment: conreus de secà tradicionals, com les oliveres i els garrofers i petites superfícies de regadiu que aprofitaven l’aigua de les sínies.

Es tracta de la quarta zona humida del Principat, just per darrere dels aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. La importància d’aquest paratge natural  radica en el fet que és el punt d’aturada i de repòs més important entre el delta del Llobregat i el delta l’Ebre per a les aus que segueixen rutes migratòries paral·leles a la costa. 

Sovint s’hi poden veure espècies com el flamenc, el bernat pescaire o l’agró roig, a més d’altres d’autòctones

A la platja s’observen dues barres paral·leles a la costa i es formen cordons longitudinals de sorra en forma de llom de pocs metres d’amplada. Darrere els camps de dunes apareix una zona deprimida formada per un ambient de maresma, ocupada en part per llacunes salobres. Aquest ambient rep localment la denominació dels Salats. Els terrenys que envolten les llacunes –salobrars– tenen gran concentració de sals, un factor clau en la seva característica vegetació.
Es distingeixen dos grans grups de vegetació costanera, que representen dos ambients extrems. Les arenícoles són aquelles que viuen en un medi relativament sec o poc salat, mentre que les halòfiles estan molt adaptades a ambients humits molt salats.

El microclima de la zona dóna peu a comunitats animals molt especialitzades. En aquest sentit, pocs amfibis i rèptils ibèrics estan adaptats als terrenys sorrencs, entre els quals es troben sargantanes, serps i granotes. Els Salats és en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries, com l’esplugabous i el martinet blanc. Cada any hi ha alguna citació de flamenc, de bernat pescaire o d’agró roig. A més, també es poden veure ocells marins, rapinyaires i espècies més petites en el seu hàbitat natural.