'Preservar la memòria és bàsic'

El professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, Valentí Gual, va oferir, aquest dimecres passat, la conferència ‘Cambrils, 1640. Episodi clau de la Guerra dels Segadors’. L’acte, que formava part de la programació del Campus Extens de la URV, va servir per conèixer nous detalls del Setge, un dels episodis més sagnants de la història del municipi, que es commemorarà el proper 10 de desembre.

Com es va produir el Setge?
Va ser a mitjan mes de desembre de 1640, quan l’exèrcit de la monarquia hispànica havia sortit des de Tortosa i va arribar primer al Perelló, després al coll de Balaguer i finalment a Cambrils, que va ser on va trobar la resistència més important fins a aquells moments. Tenint en compte com va anar el setge i els fets que es van produir amb posterioritat a la rendició de la plaça, que va ser la degolladissa de 700 defensors, aquest acte assenyala una autèntica fita en el conjunt de la guerra, hi ha un abans i un després del Setge de Cambrils.

Per què és un episodi clau de la guerra?
El títol de la xerrada es correspon a la importància que li han donat tots els historiadors que han tractat la Guerra dels Segadors. Les institucions catalanes i també els defensors van prendre notícia que la guerra anava a caixa o faixa, que no hi havia quarters i que l’exèrcit de Felip IV no faria presoners. En conseqüència, el que es va esdevenir un mes i mig després a Barcelona, el 26 de gener de 1641, va ser una part important d’aquesta presa de consciència. La derrota de l’exèrcit de Felip IV davant els francocatalans hi té molt a veure, i a més hi va perdre la vida, d’una manera cruel i atroç, moltíssima gent que era de la nostra terra i que va venir a defensar la plaça.

La guerra va suposar la unió de dos moviments a Catalunya.
Sí, hi va haver un trencament polític amb la monarquia hispànica i, a la vegada, una revolta social de les classes i dels grups més desafavorits contra els poders tant de la monarquia com de l’aristocràcia i les oligarquies catalanes. Té un interès històric fascinant per la seva complexitat i perquè és polièdric. A més, a Cambrils  a tots els llibres de defuncions dels qui van ser degollats hi deia que havien mort per defensar la pàtria, referint-se al Principat i als comtats de Catalunya. Estava claríssim quin era el motiu de la lluita. El peatge de sang que es va pagar va ser esgarrifós, així com la misèria que després es va batre sobre el país. No és un tema lineal, hi ha molta recerca a fer encara.

Parlant de revoltes, hi podria haver alguna similitud amb la situació política actual?
M’esperava la pregunta. El que passa ara és absolutament diferent. El 1640 no hi havia un moviment independentista, sinó que Catalunya formava part d’una monarquia amb un grau de sobirania altíssim. Justament la guerra va ser, entre altres, el resultat d’intentar col·locar la monarquia en una òrbita d’absolutismes i centralismes que en aquells moments era inèdita i va ser una reacció contra aquest fet. Agafant aquesta òptica sí que s’hi pot tirar algun ham. Diuen que la història sempre es repeteix però és mentida, es pot assemblar però mai repetir ni tenir els mateixos condicionants.

Què li sembla que Cambrils commemori aquest episodi?
Em sembla magnífic. Preservar la memòria és bàsic, s’ha de conèixer el que va passar. Hi ha una màxima en història que diu que els fets són únics i la interpretació és lliure. Són aquests fets els que hem de posar en coneixement de tothom i cadascú que tregui les seves conclusions. Però si no hi ha fets, no hi ha coneixement del passat i això és terrible a molts efectes, no únicament cultural, sinó en molts àmbits.