Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Record de la tradició pesquera

L'Espigó del Moll és un dels racons històrics de Salou. Construït a inicis del segle XIX, va protegir fins a la meitat del segle XX les barques dels pescadors, una tradició commemorada per un monument

Redacció

Whatsapp
L´antic edifici de la Duana és un dels principals atractius de l´Espigó de Salou, un racó on encara es manté el record de l´antiga pesca. foto: rafael lópez-monné

L´antic edifici de la Duana és un dels principals atractius de l´Espigó de Salou, un racó on encara es manté el record de l´antiga pesca. foto: rafael lópez-monné

El Moll de Salou es va començar l’any 1806, juntament amb el projecte del canal de navegació entre Reus i Salou, projecte que no es va arribar a desenvolupar. El Moll té una longitud de sortida actual de 70 vares (58,51 metres). Després de la Guerra de la Independència, es va intentar reprendre la construcció d’un port que protegís les embarcacions de les maregasses de ponent, seguint el projecte de l’enginyer Timoteo Roch. Però el cas és que la cosa va quedar en res. El petit moll aviat va començar a ser colgat d’arena i amb prou feines feia servei a les modestes barques de pescadors.

L’Espigó del Moll de Salou ha estat útil per als pescadors salouencs, ja que era on arreceraven les barques de vela o rems, i també on preparaven sàrcies i ormeigs. Però no servia per atracar-hi, ja que aviat va començar a haver-hi arena.

A la punta del Moll hi havia una caseta rodona amb una cúpula que feia de base a un pal de fusta d’uns vuit o deu metres d’alçada, amb petits escalons, era la Farola, el senyal de nit de la punta del Moll. Dalt de tot del pal, una corriola permetia passar una corda per pujar i baixar el fanal per així encendre’l. Encara ara es poden observar les restes del que ha passat a ser un dels símbols de Salou, el Pal de Fusta. Es diu que servia per baixar al mar les botes que traginaven les barques de rem.

Avui en dia, al lloc de l’Espigó del Moll on amarraven les barques, es troba el Monument al Pescador, obra de Ramón Ferran i Pagès. El monument fou erigit el 1990, per deixar així testimoni de les arrels i el passat mariner de Salou. A l’estàtua hi ha una inscripció que fica: «Amb l’esforç de tot un poble».

L’edifici de la Duana, construït el 1820, va ser inicialment anomenat Casa Requena, una espaiosa casa pensada per ubicar-hi diverses dependències relacionades amb el projecte del Canal de navegació entre Reus i Salou. Un cop desestimat el projecte, va ser la seu de la Reial Duana Nacional, anteriorment situada a l’actual carrer de Ponent.

L’edifici de la Capitania del Port, junt amb la Duana, es va construir el 1820 i formava part de les edificacions que van sorgir arran de l’activitat portuària i comercial del Moll de Salou. L’edifici tenia només planta baixa i primer pis i davant d’aquest podíem trobar una font i l’abeurador per als cavalls, que donava a l’actual passeig de Miramar. Dins dels seus usos, va acollir les dependències de Sanitat Marítima. Tot i que l’edifici ha patit diverses intervencions, La Capitania conserva gran part del seu aspecte original. El novembre de 1820 un Decret de les Corts Constitucionals suprimeix el funcionament del Port de Salou i, per tant, quan aquests edificis són construïts la decadència del Port ja era patent.

Temas

  • COSTA

Comentarios

Lea También