Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«Tenim la primera cafeteria sense divisió de persones a l'Iíndia»

Professora d’espanyol i de música a Bombai, la jova de Llorenç del Penedès Sara Mampel té juntament amb el seu home, Amin Sheikh, un local solidari en què ajuden els nois i les noies que han viscut als carrers de l’Índia

Diari de Tarragona

Whatsapp
Sara Mampel i Amin Sheikh, dies abans que nasqués el seu nadó. FOTO: cedida

Sara Mampel i Amin Sheikh, dies abans que nasqués el seu nadó. FOTO: cedida

Sara Mampel és una jove de Llorenç del Penedès que al costat del seu marit Amin Sheikh, regenta una cafeteria solidària a Bombai en què donen treball i suport als exnens del carrer i on tracten de trencar les barreres d’índole social que persisteixen a l’Índia. La parella acaba de tenir un nadó i s’estan a Tarragona uns mesos. La pàgina web on s’explica el projecte és www.iambecauseofyou.com i per poder ajudar-los es pot fer al compte de Triodos Bank ES41 1491 0001 2021 3861 6228.   
 

Com va començar tot?
Vaig anar a viure a Bombai el desembre de 2015 perquè uns mesos abans vaig conèixer el que és el meu marit, L’Amin Sheikh, que estava fent conferències sobre el llibre que va escriure, autobiogràfic La Vida és la vida: Jo sóc gràcies a tu, explicant la seva experiència com a nen del carrer i sobre el projecte que tenia al cap. Jo ja havia viatjat prèviament a l’Índia i em va impactar molt. 

Què és un nen del carrer?
Un nen del carrer és aquell que per causes de pobresa la seva família ja viu al carrer, sota ponts o a estacions de tren i la majoria d’ells neixen, creixen i moren al carrer. El que passava abans, a l’època de l’Amin -ara està una miqueta més controlat- és que hi havia uns nens que es perdien de les seves famílies i llavors vivien sols i això implica que darrere hi ha moltes conseqüències. Aquests nens estan desnodrits, alguns pateixen abusos sexuals i treballen al carrer fent feines molt dificultoses com ara recollir brossa, netejar sabates, pidolar o transportar maletes.

En què ha canviat la situació?
En què ara mateix sí que hi ha una intenció i quan veuen que han d’anar al carrer els posen a orfenats perquè estiguin més cuidats sempre que aquest nen estigui sense família. Si té família llavors no se’n fan càrrec.

El projecte que tenia l’Amin al cap és el que ara tenen conjuntament.
Exacte. Ell estava recaptant diners per a la venda del seu llibre. Vaig començar a ajudar-lo a organitzar xerrades pel voltant del Penedès i li anava traduint. Al cap de tres mesos vaig anar a Bombai i el primer que vaig veure és que era molt difícil trobar un local. I vaig pensar que des de la meva perspectiva d’europea era més fàcil que expliqués què està passant allà perquè la gent estigués més conscienciada.

I finalment ho van aconseguir.
Sí. Vam començar a buscar locals i tots estaven derruïts, sense lavabos, sense connexions i et podien cobrar perfectament 600 euros al mes. I al final vam trobar un a l’abril i vam començar a fer les obres. Vam obrir la cafeteria a l’agost en un local que abans era una botiga de neumàtics.

A més a més, a l’Índia és professora d’espanyol.
Sí, sóc professora d’espanyol i de música. 

Què han posat en marxa en l’àmbit social?
En aquesta cafeteria donem feina als nois i noies que han viscut al carrer quan eren petits. Els hi donem allotjament, els hi fem tota la paperassa i també assessorament perquè quan surten de l’orfenat hi ha qui ha pogut seguir el sistema educatiu però d’altres no. Als nens els hi donem una feina i els ajudem que trobin el que serien les seves habilitats o capacitats. 

Pot parlar d’algun cas?
Sí. Per exemple, hi ha una noia que va fer un curs de dissenyadora de moda a l’orfenat però no se’n podia sortir a l’hora de trobar feina i tenir una formació més professional. La vam portar cap a Espanya juntament amb dues noies més i les vam posar en contacte amb diferents escoles de moda perquè veiessin com es treballava i també a Malta. Hi ha un altre cas d’un noi a qui li encanta el futbol i vam aconseguir que tingués un entrenament a través de l’escola del Barça a Bombai. Això és important perquè a Bombai el futbol només s’ho poden permetre les persones riques.

I com funciona el tema de la divisió social?
Doncs, la nostra és la primera cafeteria de Bombai i de tota l’Índia en què no hi ha divisió de persones. Perquè normalment allà ja només pel simple fet de tenir un preu fixat, un cafè a 5 euros, una persona pobre no s’ho pot permetre. I llavors ja estàs fent aquesta divisió. El que fem és oferir des d’un té per uns 15 cèntims fins a coses més elaborades. A part d’això, tenim una escola pública al costat i cada dia donem magdalenes a nens i als que tenen més desnutrició els proporcionem un àpat perquè volem que almenys tinguin menjar. 

S’han trobat amb màfies?
El que hi ha a l’Índia és molta corrupció tant en l’àmbit de la policia com de la política. La de les màfies és gent corrupta que has de subornar o t’amenacen si no pagues. Nosaltres sí que vam trobar perquè per exemple legalment és molt difícil saber exactament quins requisits té la cafeteria o quines són les regles o regulacions que hem de seguir i llavors venen ells, que són treballadors del govern, que regulen tot això, i si posen problemes, els subornes i tot queda arreglat.
 

Quins projectes tenen ara?
Estarem aquí fins al juliol perquè llavors torno a treballar en una escola. L’Amin es quedarà fins al febrer si no hi ha cap emergència però els nois s’ho estan manegant entre ells. Ara busquem un lloc més gran perquè el que tenim s’està quedant petit. Té 40 metres quadrats, una cuina i la recepció pels clients, tres taules on caben unes 16 persones segudes encara que si fem esdeveniments, concerts i xerrades, traiem les taules i hi ha espai per a unes 30 o 35 persones.

Temas

Comentarios

Lea También