Torna la medicina de proximitat

El metge de capçalera és una espècie en risc d’extinció, ‘l’últim dels mohicans’ d’una professió en estat vocacional, a punt de convertir-se en un peritatge tècnic. Per fortuna, s’han encès les bombetes vermelles que antigament protegien del xarampió, i hi ha una sana reconsideració de la medicina de proximitat, del tracte humà que amoroseix el tracte clínic que sempre té un punt de tràngol.

Hi ha un munt de literatura que avala el factor humà de l’acte mèdic. Pedro Laín Entralgo, catedràtic de medicina, director de la Real Academia Espanyola, al costat de la seva enorme producció de gran volada intel·lectual, va escriure un deliciós llibre, El médico y el enfermo, que es passava a les facultats de Medicina quan jo estudiava.

Amb la sort afegida de les promocions que vam tenir de professor d’Història de la Medicina el doctor Felip Cid, amic de Laín, que ensenyava humanisme també amb un cos sapiencial de primera, i el doctor Josep Laporte, després conseller de Sanitat del primer Govern Pujol, que va desplegar els traspassos de la salut pública. Abans, s’anava al ‘Seguro’ a buscar receptes. A partir de Laporte, s’hi anava a visitar-se.

El periodista del New York Times Martin L. Gross es va anticipar al canvi climàtic que convertia els metges en ‘practicants impersonals’ i ‘homes de negocis’ que consideraven ‘client’ el pacient i ‘maquinària’ la fisiologia: es prescindia de ‘l’art del diagnòstic’ i de l’exploració física, i fins i tot de benignes i poc agressius remeis de tota la vida, que poden ser compatibles amb les teràpies d’última generació. El seu llibre The Doctors, de 1966, editat en castellà per Grijalbo dos anys després, és un examen exhaustiu de la medicina americana, sobre una mostra tan estadísticament significativa de mil milions de visites a l’any.

Grijalbo ens presenta avui un altre llibre sobre el tema, actual, definitivament interessant i encara més definitivament útil: El doctor responde, epigrafiat «tu guía médica en casa». L’autor és Javier Gutiérrez Valls, amb una carrera al darrere de prop de quaranta anys de metge de família d’ambulatori de l’ICS, experiència de quatre hospitals de gran volada, començant pel Clínic de Barcelona, on va estudiar la carrera, i una especialització en dermatologia que el manté vivíssim en la pràctica clínica i adorna el seu consultori amb fotos d’il·lustres pacients que li han confiat la salut i  -strictu senso- la pell.

El doctor Gutiérrez, a més a més, fa un llibre amb el prescriptiu domini de l’escriptura divulgativa, com a col·laborador habitual en diversos mitjans audiovisuals i, sobretot, per la seva columna setmanal a El Periódico de Catalunya durant una dècada. A El doctor responde, el doctor Gutiérrez Valls explica d’una manera planera i útil les malalties que porten a cal metge amb més freqüència. El defineix molt bé com «una guia clara i senzilla», apuntalada, atenció, sobre una informació «directa, concisa i veraç», que contrasta, com assenyala, a la quantitat de dades errònies que empastifen internet, creant inquietuds innecessàries i hipocondries suplementàries a pacients que se les podrien perfectament estalviar.

Tenir aquest llibre a mà ajuda a interpretar símptomes, a prevenir abans de curar i a desfer l’enredo invers que cada episodi dolorós és l’avantsala de l’autòpsia, o un no és res, no és res, que sí que pot ser alguna patologia. A més a més, en un espectacular exercici periodístic, el doctor Gutiérrez afegeix el comentari d’un especialista per cadascun dels cinquanta quadres que ha conegut i tractat com a facultatiu i que explica com a divulgador científic: per ordre alfabètic, comença pels acúfens i acaba pels vòmits, amb un preàmbul de consells per a la farmaciola domèstica.

"Tenir aquest llibre a mà ajuda a interpretar símptomes, a prevenir abans de curar"

Puc parlar amb propietat d’un material tan sensible, recomanant-lo des de la tranquil·litat de consciència, perquè conec el doctor Gutiérrez des que era un trapella de cinc anys que feia disseccions de sargantanes en formol i estudiava la metamorfosi dels cucs de seda i de les granotes. Quan va guanyar la plaça a l’ambulatori, em vaig empadronar al seu cupo. Avui, seguim parlant de la necessitat de trobar metges amb qui es pugui pactar, com deia en Manolo Vázquez Montalbán, mentre fem algun atemptat a l’analítica als bars de Torredembarra, on el doctor Gutiérrez té la segona residència des de fa tants anys com els que fa que practica la medicina.

A Torredembarra, el CAP, vinculat a la Xarxa de Santa Tecla, és un paradigma de la bona pràctica assistencial i clínica a tots els nivells, i de la recuperació positiva de la medicina de proximitat. Des de l’atenció administrativa al taulell fins a auxiliars, infermeria i metges que, malgrat totes les dificultats de la sanitat pública, fan la seva feina exemplarment. Són, en general, excel·lents professionals. Per Hipòcrates!