Un plat que no et pots treure del cap

De la Mar als Fogons. L’arròs amb galera d’Ezequiel Álvarez, de Girona, s’endú el primer premí d’un concurs on servidora va debutar com a jurat

23 febrero 2019 10:52 | Actualizado a 23 febrero 2019 10:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quan fa uns dies em van preguntar si volia ser jurat del concurs gastronòmic De la Mar als Fogons, emmarcat en les 15es Jornades de la Galera, vaig dir que sí sense pensar-m’ho. Fa molts anys que per feina cobreixo aquests premis que es celebren a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils i reconec que em va fer molta il·lusió que pensessin en mi. 

Ahir va ser el dia en què em vaig estrenar com a jurat i l’experiència va ser més que positiva. No negaré que tenia nervis perquè no sabia si estaria a l’altura de valorar-ho tot correctament, però mentre anava cap a l’escola vaig pensar: «has de ser sincera i dir què t’agrada i què no». Tot això mentre em venien al cap els jurats d’un famós concurs de cuina de televisió i les seves opinions basades en la presentació, el gust i la coherència dels aliments. I la veritat és que no anava mal encaminada. 

Un cop vam arribar al centre, el jurat vam poder entrar a la cuina i veure per uns minuts com treballaven els set participants que venien de diferents punts de Catalunya, com Lleida o Girona, així com dos estudiants de l’escola cambrilenca. Després d’aquesta visita, on ja es notaven els nervis, tant d’aspirants com de professors, vam seure a taula i ens van explicar què havíem de valorar. 

Un sistema fàcil però que a la pràctica no ho era gens, ja que va ser molt complicat puntuar els plats. El jurat de no experts havíem de repartir 40 punts basant-nos en la presentació de la proposta, la justificació del plat, la combinació dels ingredients segons aquesta justificació i la part més complicada: valorar segons vista, olfacte i gust, una feina que vam haver de fer mentre el públic ens observava quan menjàvem, un detall que sens dubte afegia pressió al moment. 

Els joves concursants d’entre 16 i 26 anys van sortir a explicar-nos, alguns amb molts nervis, la seva elaboració. Des del plat més tradicional com un arròs amb galera, a tècniques innovadores com el fumat. Set propostes completament diferents on el crustaci estrella de la gastronomia cambrilenca havia de ser el protagonista. He de dir que el nivell va ser molt alt i, com a espectadora de diferents xous culinaris, hi va haver plats que em van sorprendre molt, no només visualment, també en idees i sobretot en el gust. Entre degustació i degustació el jurat anàvem comentant els plats i tots vam dir el mateix: el guanyador ha de ser aquell que no et pots treure del cap. Dit i fet. 

Després de gairebé dues hores de menjar i de valoració, va arribar el moment de saber el nom del guanyador. Per cert, nosaltres el vam saber al mateix temps que el públic. I la proposta que es va endur el guardó va ser un arròs al punt amb carpaccio de galera i xips de carxofa d’Ezequiel Álvarez. Aquest estudiant de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Girona ens va posar d’acord als dos jurats amb una recepta que seguia la tradició però incorporava elaboracions modernes que, combinades, aconseguien un resultat excepcional. El jove cuiner va explicar-me més tard en qui s’havia inspirat per fer aquest plat. «El meu avi sempre cuina galera. És molt delicada i molt bona i és un producte que l’has de respectar i cuidar molt», va dir l’estudiant d’últim curs del grau superior de Cuina que d’aquí poc farà les pràctiques al Celler de Can Roca. 

El segon lloc va ser per la Gal·la Papió, de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, que va sorprendre amb la seva galera en estat pur presentada en una closca d’ostra. Un plat original que transportava al mar amb un gust fresc i salat que va aconseguir amb la barreja de galera i alga.

Comentarios
Multimedia Diari