Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un viatger, no un turista

L´Isaac Rodríguez és de Torredembarra però ara està d´Erasmus a Nancy, França. Creu que les millors coses l´esperen fora de la seva zona de confort

Carmina Marsiñach

Whatsapp
L´Isaac, en un dels seus viatges a Estrasburg, a França. Foto: cedida

L´Isaac, en un dels seus viatges a Estrasburg, a França. Foto: cedida

No és el mateix ser un viatger que ser un turista. L’Isaac Rodríguez es considera un viatger. Té 21 anys, és de Torredembarra i ja fa sis mesos que està d’Erasmus a Nancy, al nord-est de França, a la regió de Lorraine, tocant amb Alemanya. «La diferència és que un turista acumula imatges i col·lecciona postals; un viatger col·lecciona moments i experiències. Jo intento quedar-me amb l’essència del moment i involucrar-me al màxim amb l’experiència viscuda», apunta l’Isaac.

El jove està cursant 4t de Genètica a la Universitat Autònoma de Barcelona tot i que enguany està d’Erasmus, complementant els seus estudis a la Universitat de Lorraine. Va marxar sol, sense ningú conegut. És la primera vegada que viu en un altre país. Volia aprendre un altre idioma i França li va semblar una bona opció. No volia anar a Anglaterra perquè considera que ja té un bon nivell d’anglès. El francès, en canvi, no l’havia posat en pràctica des que anava a l’institut. Diu que de moment està «content» amb el resultat que està obtenint.

El saber fer francès

Le savoir faire francès era un dels trets del país que cridava més l’atenció a l’Isaac. Ara que hi viu ho ha pogut comprovar: «M’agrada molt l’educació dels francesos, t’ajuden sempre que ho demanes, almenys és amb el que jo m’he trobat».

Assegura que la vida d’Erasmus no és tal com l’expliquen. En el seu cas té classes de dilluns a divendres. Entre pràctiques, seminaris i classes magistrals ha d’anar a la universitat cada dia i no pot sortir de festa constantment com la gent creu. Tot i així viatja molt, això sí. Sempre que té un cap de setmana lliure intenta visitar altres ciutats. Aquests dies, aprofitant les de vacances de la universitat, ha viatjat Canterbury. Ha anat a visitar una amiga que també està d’Erasmus però a Anglaterra.

Adaptar-se a França ha estat relativament fàcil per ell, «al ser un país occidental les seves maneres de fer no varien gaire de les nostres», explica. Tot i així troba a faltar algunes coses de casa: el menjar de la mare i l’àvia, l’oli d’oliva, el sol i el mar. Diu que al nord de França hi plou pràcticament cada dia.

Però tot això no pesa prou perquè l’Isaac torni cap a casa. Aquesta opció no està inclosa en els seus plans de futur. «Considero que si em quedo a Torredembarra, m’estancaré», assegura l’Isaac. En aquest sentit no es troba arrelat a cap lloc en concret. «M’agrada sentir que formo part de més d’un lloc i no d’un sol. Sempre he sigut un noi molt curiós que ha volgut sortir des de ben jove fora de casa».

Amb tot, reconeix que hi ha molts factors a considerar. On fer el màster i les pràctiques a l’empresa? A l’estranger, segur, i tant una cosa com l’altra relacionades amb la branca mèdica. Les opcions encara han de passar per la balança, però el que té clar és que «les millors coses només estan fora de la teva zona de confort».

A l’estranger hi veu més oportunitats. L’Isaac creu que a Catalunya hi ha molt bon nivell d’investigació comparant-lo amb la resta d’Espanya. Explica que hi ha una major inversió en el sector de la recerca. Ara bé, si es compara Catalunya amb Europa, creu que «estem molt endarrerits encara, falta molt per fer i per aportar, tot depèn amb què ho comparis».

Temas

  • COSTA

Comentarios

Lea También