Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Vila-seca ho té tot apunt per les curses de Sant Antoni

Diumenge a l'hipòdrom del parc de la Torre d'en Dolça hi haurà tres proves amb pura sangs.

Diari de Tarragona

Whatsapp
Les curses al parc de la Torre d'en Dolça se celebren aquest diumenge dia 21 de gener a Vila-seca.

Les curses al parc de la Torre d'en Dolça se celebren aquest diumenge dia 21 de gener a Vila-seca.

Aquest diumenge 21 de gener milers de persones es concentraran al parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca per tal de seguir el Tradicional Cós de Sant Antoni.

Una quinzena de cavalls pura sang anglesos provinents de diverses quadres d’Espanya es donaran cita al circuit hípic acollirà per tal de participar en les tres curses de cavalls, regulats pel Jockey Club Español.

A partir de les 12 del migdia començaran les competicions, les quals daten de l’any 1873.

Davant l'afluència de molts afeccionats que vindran en cotxe, l'Ajuntament ha habilitat diverses zones d'aparcament per tal de gestionar el trànsit del Ravald e la Mar i poder facilitat l'accés al recinte de forma senzilla i fàcil.

Molts dels veïns de Vila-seca aprofiten el pont peatonal que sorteja la rotonda de l'A-7 per poder anar a l'hipòdrom a peu sense necessitat de fer cues per accedir al parc.

La història

La història del municipi té capítols escrits en matèria eqüestre. Les curses de cavalls formen part de la vida i la tradició del municipi i s’han convertit, amb el temps, en un dels elements més autòctons de la Festa Major de Sant Antoni, que per aquesta competició atrau a gent d’arreu de la geografia espanyola.

Vila-seca, juntament amb l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, Sant Sebastià i Sevilla, és un dels llocs que apleguen el calendari oficial de competicions hípiques a l’Estat espanyol.

El “cós” ja es celebrava a finals del segle passat. Un document de l’any 1876 que s’ha pogut recuperar dóna fe dels premis que es lliuraven en aquell època i de la forma en què es desenvolupava la competició.

Les cavalleries, després d’haver estat beneïdes, i quan acabava la processó es congregaven a la Casa de a Vila. Acte seguit, el rector de la parròquia llençava una bandera a l’aire i el genet que l’atrapava havia de sortir corrent, perseguit per la resta de competidors.

Anaven cap a les quatre carreteres i a la tornada feien un tomb al voltant de la Vila per la Plaça de Sant Antoni, carrer de la Presó, carrer de Sant Josep, per la Plaça de Manyà i carrer Major.

La montura que travessava primer la línia d’arribada resultava guanyadora. El primer premi era un corder; el segon, quatre pollastres; el tercer quatre coques; i el quart, quatre cebes i un manat d’alls.

Els cóssos o curses de cavalls poden tenir uns orígens religiosos, ja que en algunes antigues pràctiques rituals agràries hi figuraven.

Les curses havien format art del vell ritual del culte al Sol i bé podria ésser  que en fossin una supervivència. S’intentava simular el trajecte del Sol i, amb aquesta màgia simpàtica accelerar-ne la carrera.

Els anells, garlandes, coques i pastissos sempre circulars que hom donava com a premi tenien també un marcat sentit solar. Les civilitzacions primitives han organitzat sovint una religió natural i un dels seus principis ha estat creure que els moviments accelerats i ràpids accentuen per simpatia el creixement dels vegetals.

Dintre d’aquesta rapidesa ritual de sacerdots i actuants pot incloure’s el costum de fer una cavalcada pels carrers del poble després de la benedicció dels animals per aconseguir el banderí. Però el “cós” autèntic va començar fa uns cent anys, com assenyala Tecla Garcia en un estudi sobre el tema.

Atesa la importància de la vinya i la indústria vitivinícola vila-secana d’aquella època, s’establiren al poble alguns comerciants estrangers. Dos de francesos, anomenats Barrau i Planchons, tenien uns preciosos cavalls per transportar el vi que s’exportava a Salou i a Tarragona.

Com sovint cincidien en la ruta, la rivalitat entre els carreters d’ambdós comerciants era molta i aviat sorgí el repte de fer un “cós” per a provar quin cavall era millor.

S’acordà el dia de Sant Antoni Abat, que era mitja festa per als treballadors, després de la benedicció dels animals. Per la carretera fins al pas a nivell del “Carrilet” de Salou i tornar. Així, el primer “cós” fou disputat pels “Percheron” dels Barrau i “l’Andalús” dels Planchons. La sortida es féu des de les proximitats de la Riera.

En tocar les dotze en el rellotge del campanar es va sentir una forta xiulada. Guanyà el “Percheron” dels Barrau. Malgrat no haver-hi premi, aviat començaren els preparatius per a repetir la cursa de l’any següent amb més cavalls i genets vila-secans. El batlle, Joan Vidal Veciana, va prometre el suport material i personal de l’ajuntament.

El senyor rector, mossèn Sebastià Obrador, accedí a donar l’import de la venda d’estampes de Sant Antoni com a premi, creient que així aniria més gent a missa. Hi hagueren també nombroses donacions particulars. Amb el temps, el premis assoliren la màgica xifra de 15 pessetes. Les estampes valien cinc cèntims.

L’envelliment d’homes i cavalls va portar anys de crisi fins la nova empenta de Joan Gené Salvadó i uns quants joves del poble. Un xai, unes gallines i un conill foren els premis d’aquell any. L’euga blanca de Ca Xatruch fou l’animal més famós d’aquesta segona etapa del “cós” per les seves victòries. Fins i tot es va portar, contra les normes, el cavall del tarragoní Minguet per a derrotar-la. El senyor Xatruch estava disposat a matar el seu animal prop de la Reixa de Torrell si al retorn no anava davant.

L’euga vila-secana tornà a guanyar aquell emocionant “Cós” de 1908. Les curses eren molt populars. Així, amb motiu de la inauguració de l’enllumenat a gas del 1910 es disputà una cursa, guanyada per “Garboso”, propietat de Joan Gené Salvadó. L’ermita de la Pineda era la destinació de molts ex-vots dels participants.

Malgrat algun parèntesi, que era cobert amb curses de matxos, mules o ases, la tradició mantingué el seu nivell creixent aquí i a la comarca. A partir de l’any 1923, l’Ajuntament es va fer càrrec dels premis.

El batlle Elies Garrabé hagué de prohibir l’any 1930 la celebració del “cós” en aquell indret tradicional degut a l’augment del perillós tràfic de cotxes i camions, i a l’asfaltat de la carretera. Aquell any encara s’hi va fer. L’antagonisme entre les societats recreatives a causa de la cursa va provocar incidents com el canvi de call d’Esteve Seritjol. El genet vila-secà guanyà amb un cavall de Reus, demostrant la seva classe als propietaris vila-secans d’animals.

L’any 1931 es comença a fer pel camí de la Pineda fins la “casill” de la Miquela, a la via de València. La tradició no es perdé en l’obligat parèntesi de la guerra.

L’asfaltat del camí de la Pineda, convertit en carretera, forçà nous canvis. L’albereda de Folc, la Parada de l’Hort del Pep, el camí dels Emprius, l’actual autovia de Vila-seca a Salou abans de la seva construcció, els terrenys de la Formiga propers a l’estadi i la Parada Gran del Castell han estat al llarg dels anys el marc de les tradicionals curses vila-secanes abans de l’actual Circuit Urbà del Parc de la Torre d’en Dolça. En l’actual circuit es disputen curses des de l’any 2001, després d’una renovació i adaptació del parc per part de l’Ajuntament.

Fa uns anys, les curses de Vila-seca es van professionalitzar i estaven reglamentades per la Societat de Foment de la Cria Cavallar d’Espanya. Des del 2016 però, les curses passen a ser reglamentades pel Jockey Club Español de Carreras de Caballos. Les curses de Vila-seca es poden considerar com a professionals, com poden ser-ho a Madrid, Sant Sebastià o Sevilla. Fa uns 25 anys, a la cursa ja s’hi van començar a congregar els millors genets espanyols com Claudio Carudel i Lluís Saugart.

Als terrenys on se celebra la competició, al Parc de la Torre d’en Dolça, s’hi agreguen actualment més de deu mil persones per assistir a les carreres. Les apostes que es fan a les curses de Sant Antoni són discretes, però es pot apreciar el goig de les persones pel fet de poder-hi participar.

Cal recordar que a finals de l’any 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar element festiu patrimonial d'interès nacional el Cós de Sant Antoni de Vila-seca, un reconeixement que permet que aquest acte que se celebra a Vila-seca des del finals del segle XIX quedi inscrit al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También