Vint-i-cinc anys fent bitlla

Foment Cultural edita un llibre sobre els inicis, les tradicions, l\'evolució i l\'actualitat de les tirades de bitlles catalanes que es practiquen al municipi

19 mayo 2017 23:09 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Corria l’any 1983 quan Rasquera va començar a treballar per la recuperació de les bitlles catalanes. Quatre anys més tard, l’Hospitalet de l’Infant també s’embarcava en aquesta aventura.

Ara, vint-i-cinc anys després, Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant ha editat el llibre digital Bitlles, bitllots i garrot, on es recull la tradició, les normes, la història i la situació actual que viu aquest esport.

L’autor de l’obra, Teo Castillo, ha estat un dels impulsadors de la recuperació d’aquesta tradició catalana al llarg del temps.

Els orígens de les bitlles es remunten abans de la Guerra Civil Espanyola, tal com recorden alguns dels testimonis que avui continuen jugant a bitlles. El primer campionat de bitlles intercomarcal arribava l’any 1983 a Rasquera. A l’Hospitalet, era la tardor del 1987 quan es va celebrar la primera exhibició d’aquest joc.

A la vegada que va néixer la voluntat de recuperar les bitlles, també ho va fer la Coordinadora Intercomarcal de bitlles/birles. Aquesta, a diferència de la Federació catalana de bitlles, posa l’accent en l’aspecte més tradicional i lúdic d’aquest esport. Un altre dels trets diferencials d’aquesta agrupació és la mida i forma de les bitlles, així com els bitllots; són més rectes i fets d’alzina.

Centrant-nos en la història, Teo Castillo remarca que tot i el temps, les normes que envolten aquest tipus de joc s’han mantingut, així com el lèxic característic que marca les jugades. D’aquesta manera, ‘fer bitlla’ és equivalent a tombar totes les bitlles col·locades a la pista –un total de sis– tret d’una. Amb aquesta jugada, el tirador obté la puntuació màxima possible. Si per contra, les tomba totes, la puntuació és la més baixa de les possibles i es diu que el tirador ‘ha fet llenya’, una terminologia que compartida amb l’argot casteller.

Així doncs, no només hi intervé la destresa del jugador, sinó també la sort. És per aquest motiu que antigament era un joc on la població apostava els jornals.

El nombre de bitlles, la col·locació d’aquestes a la pista, el nombre de tirades amb bitllots i la distància entre tirador i bitlles són altres dels elements que s’han mantingut a través dels anys i que es recullen en aquest llibre digital editat des del consistori.

La idea de recollir l’evolució del joc de bitlles en un llibre va sorgir a partir de l’exposició de plafons que es va elaborar ara fa tres anys al municipi. A partir d’aquí, s’ha recollit el material exposat i s’ha ampliat la informació que s’ha elaborat durant aquests darrers anys per tal de mostrar com s’ha mantingut aquesta tradició al poble de la forma més completa possible.

Actualment, aquest joc torna a gaudir de certa popularitat entre els habitants del poble, tant en homes com en dones. El grup que juga de forma habitual a l’Hospitalet està format per gent entre els vint i els vuitanta anys, malgrat que les exhibicions que es realitzen durant l’any estan obertes a tots els públics.

A més, anualment s’organitzen tallers tant al centre de dia com a instituts i escoles per tal de donar a conèixer aquest esport i evitar que es perdi un altre cop. Per aquest motiu, la feina realitzada des de Foment Cultural ha estat indispensable, no solament en l’edició d’aquest llibre digital sinó també en l’impuls i el treball realitzat durant aquests anys.

Comentarios
Multimedia Diari