Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«A Las Vegas, també hi anaven a gaudir de la música»

Entrevista. Mario Olivo interpreta clàssics del jazz i del pop, boleros, cançó italiana i napolitana, soul, swing i molts altres estils dels anys 20, 30, 40 i 50. En les darreres setmanes ha estrenat el seu primer disc

ELISENDA ROVIRA

Whatsapp
Alguns dels seus referents són Elvis Presley i Frank Sinatra. FOTO: CEDIDA

Alguns dels seus referents són Elvis Presley i Frank Sinatra. FOTO: CEDIDA

Mario Olivo, cantant crooner de Cambrils, va presentar fa unes setmanes el seu primer disc L’emigrant (2019). La producció d’aquest ha topat amb casualitats pel camí, com conèixer personalment a Michele Maisano, un cantant de reputació a Itàlia amb qui Olivo hi interpreta Ti Senti Sola Stasera, versió italiana del Are You Lonesome Tonight d’Elvis Presley. En el procés, l’ha acompanyat Olga Pes, cantautora i productora del disc, un treball que ha servit a Olivo per retrobar-se amb les seves arrels italianes.

Quin és el seu vincle amb Itàlia?

Mario Olivo: Jo vaig néixer a Tarragona. El meu pare era friülà -d’una regió d’Itàlia amb molta història-, i va emigrar d’Itàlia a Espanya, primer per motius de feina i finalment s’hi va quedar per temes personals.

D’aquí ve el nom del disc i la versió pròpia de ‘L’Emigrant’?

M: L’Emigrant és una composició d’Arturo Zardini cantada en friülà. Era un compositor friülà com el meu pare. És especial, igual que Catalunya, té una història pròpia, una llengua pròpia... Era molt important el significat de la cançó tant per la història del meu pare com per la cançó en si.

Per què va decidir fer aquest disc?

Olga Pes: El vaig burxar una mica per fer el disc. Crec que ell necessitava recuperar una mica l’arrel italiana, perquè el seu pare va morir ja fa dos anys i va quedar una cosa allà a mig tancar. Cal tenir els vincles materns i paterns el més clar possibles. El viatge per fer el disc ha estat una feina de treball de camp amb la seva pròpia família.

Com va portar al seu terreny temes tan coneguts i populars?

O: Vam fer una llista amb les cançons en què manteníem el gènere i les que ho transformàvem tot i les portàvem al nostre estil més folk, més íntim. Com es fa? Amb les eines del músic.

M: Jo volia que fos l’Olga qui hi donés aquest caire folk i íntim.

Durant el viatge de creació del disc van conèixer un cantant molt conegut a Itàlia.

M: Va resultar que l’hotel on havíem anat a parar era d’en Michele Maisano i el vam poder conèixer. A l’habitació on vam dormir hi havia un vinil molt gran on deia Ti Senti Sola Stasera, una cançó que jo he cantat mil vegades però en anglès. La vam escollir per cantar-la junts.

Es dedica a la música de manera professional. En quin format ho fa?

M: Fa uns 8 anys que m’hi dedico. El que ha predominat és treballar d’amenitzador, he cantat en hotels i restaurants, fent un servei als clients d’aquests espais. La gran majoria de vegades he anat sol, d’altres amb agrupacions musicals.

Com és viure de la música en l’àmbit econòmic?

M: Té avantatges i inconvenients. Per una part ets molt més autònom, lliure de viure a la teva manera. Econòmicament és més complicat, en una zona turística la feina predomina a la costa i durant l’estiu. A l’hivern és difícil viure només dels concerts.

Amb un públic que probablement no el coneix, ni coneix el seu estil, com pot crear-hi un vincle?

M: Crec que importa molt l’actitud. Quan vaig als llocs a cantar i em trobo un públic que està fent qualsevol cosa i no sap el que es trobarà, el primer és l’actitud, intentar fer-ho de la manera més bonica possible.

L’atenció del públic està més dividida per aquest format més amenitzador que de concert?

M: És molt diferent que vagis a un teatre a veure una artista i que estiguis estiuejant a un hotel i et trobis a un músic tocant. És el format, l’espai o la situació i cal tenir-ho en compte.

Es planteja una gira amb aquest nou disc i un públic més arrelat?

M: Jo tot això m’ho començo a plantejar. Vaig treure el disc fa poques setmanes. La iniciativa de fer-lo era purament emocional i tota la resta és una conseqüència. Quan canto el disc en directe em connecto amb les meves arrels.

Troba alguna dificultat en el seu ofici?

O: Hi ha una cosa que en aquest país s’ha de formar. La figura de l’amenitzador es considera una cosa, i la de l’artista una altra. I això no és cert, sobretot als Estats Units, que és on va néixer, al bar de copes un cantant és considerat un artista. La funció de l’amenitzador és necessària i si no hi fossin, la gent es queixaria. Al final l’artista neix del que passa a peu de carrer.

M: És el que m’agrada, l’entertainment. Als casinos de Las Vegas, la gent anava allà com a clients, però també a gaudir la música.

Alguna cosa que hagi après exclusivament en el món de la música?

M: Suposo que el tracte amb la gent, és molt important. He après a què no m’afectin les crítiques, ni bones ni dolentes. A vegades a la gent no li agrada el que fas. He après a confiar en mi, sense prepotència, el que faig és bonic.

Cada any participa amb la Marató de TV3 d’alguna manera. Quin escenari recorda amb més estima?

M: No són espais, sinó persones i situacions. Recordo una dona de Cambrils que estava malalta. Em va dir que durant aquella hora s’havia oblidat de totes les preocupacions. Aquests petits detalls són els importants.

Temas

Comentarios

Lea También