¿Qui mereix el Teresina Martorell d’El Vendrell?

El premi Teresina Martorell porta el nom d’una recordada mestra que ja als anys 20 va incorporar sistemes educatius molt avançats seguint les corrents europees.

La senyora Teresina, com se la coneixia, dóna nom a un premo al Vendrell que reconeix la tasca de les dones i entitats en facor de la cocietat i en qualsevol àmbit que implique la defensa de la igualtat entre gèneres.

Destaca que són els veïns els que proposen les candidatures pel reconeixement. Ja ja començat el termini per prsentar candidatures a l’11ena edició del certàmen.

Veïns i entitats tenen fins el 28 de febrer per presentar propostes. Es poden fer al correu igualtat@elvendrell.net. Una comissió les valorarà i el premi es concedeix el 8 de març, Dia Internacional de las Dones.

¿Qui era Teresina Martorell?

L’11 de novembre de 1890 naixia al Vendrell Teresina Martorell i Fons, filla de Pau Martorell i Julivert i de Carme Fons i Marquès. Era la segona de tres germans.

Es va criar en una casa on es valorava molt l’educació i la cultura. El seu pare exercia de boter, i els va tocar viure les circumstàncies històriques de la guerra de Cuba i, en conseqüència, el perjudici a la indústria botera a la vila.

Després del daltabaix econòmic, Teresina es posà a treballar de modista. Fou als voltants de l’any 1916 quan va decidir estudiar per mestra, primer ho va fer al Vendrell, amb la professora Annita Guimerà i, posteriorment, a Tarragona. Va treballar d’educadora al Vendrell des de l’any 1921 fins al 1973, quan es retirà, a l’edat de 83 anys. Va morir a la vila el 8 d’abril de 1984, als 94 anys.

Últims avanços

Teresina Martorell sortí preparada de la carrera de mestra de tal manera que, afegint-hi el seu caràcter de fermesa, tenacitat, acció i sentit positiu de la vida, va fer que el seu treball fos avançat al seu temps, aplicant els últims avenços dels corrents educatius d’Europa en aquells moments. Començà a exercir l’any 1921 i a la seva escola, unitària, hi anaven alumnes del Vendrell i de la comarca.

Abans de la Guerra Civil, era l’únic lloc on s’estudiava batxillerat. La senyora Teresina, com se la coneixia, tenia una dedicació plena a la docència; l’any 1932 feia també classes de gramàtica catalana a la secció cultural de la Lira Vendrellenca.

Durant el conflicte va integrar-se al CENU (Comitè de l’Escola Nova Unificada), ja que l’escola particular va ser suprimida, i va impartir classes a l’antic edifici dels Germans Carmelites “ els Hermanos». Després, tornà a exercir a la seva escola al carrer Major. Al Col·legi Martorell s’hi feia primària, batxillerat i comerç, la qual cosa va permetre preparar a molts i moltes alumnes per seguir estudis universitaris.

Durant els 52 anys de docència, va viure èpoques molt diferents, tant políticament com social i econòmica.

Va haver d’adaptar-se a diferents maneres d’ensenyar i va formar-se contínuament. Se la considera formadora de formadores, ja que va ensenyar a la majoria de mestres dels anys cinquanta i seixanta del municipi.

D’ella es recorda el seu tarannà democràtic i de tolerància, el saber transmetre laboriositat, esforç i exigència personal i, a més a més, sentit del deure, solidaritat, companyonia, prudència, amor i respecte.

Gràcies a la seva dedicació un nombre important de dones del Vendrell i de la comarca van tenir l’oportunitat de poder exercir una professió, principalment la de mestra, i assolir independència econòmica. Per això se la considera una lluitadora per la igualtat.

Per aquest motiu, l’any 1996, s’instituí el Premi Teresina Martorell, amb l’objectiu de recuperar i d’inscriure la memòria de les dones en la història de la vila del Vendrell. S’atorga a una dona que hagi destacat en qualsevol àmbit de la vida vendrellenca.

Com a reconeixement a la seva tasca docent es posà el seu nom a una escola de la vila, però uns anys després es va canviar.