‘Aigua, Cel i Terra’, un viatge sensitiu per cercar l’equilibri

«Sentir la música i la poesia, degustant un bon vi en un entorn privilegiat». Aquesta és el viatge sensitiu que proposa la cantant i compositora morenca Laura Garí, qui presentarà el seu últim projecte Aigua, Cel i Terra (Darmós Music) aquest dissabte, 15 de maig a les 19.30 hores, a l’Església Vella de Corbera d’Ebre (amb aforament limitat), un esdeveniment que inclourà un tast de vins de proximitat. «L’espai és significatiu per a mi perquè l’obra L’Abecedari de la Llibertat, que es troba al Poble Vell i l’Església, la va impulsar el meu tiet, l’artista Jesús Pedrola. A més, des de petita he viscut el seu esforç per transformar l’espai en un temple de pau i d’art», afirma Laura Garí, qui agraeix al Patronat de l’Església Vella, l’Ajuntament de Corbera i la Cooperativa la seva col·laboració en l’acte.

Aigua, Cel i Terra –diu la cantant– «va néixer fa cinc anys i ha anat evolucionant i creixent». «Aleshores, quan acabava els estudis al Conservatori Superior del Liceu havia de fer el projecte de final de carrera i la meva professora, Celeste Alías, em va motivar per apostar per un projecte més proper. Així, havia arribat el moment en què la música que sempre havia fet de portes cap endins, com a representació de la meva sensibilitat i intimitat, anés cap a enfora», explica la compositora morenca. 

«Vull que la meva música es complementi amb la bellesa i la riquesa del patrimoni i l’entorn»

Les influències musicals del projecte provenen de la recerca en relació a la música del territori, com és la jota i les seves descendències. «A partir d’aquí, com que estic més vinculada al món del jazz, he fet una transició de la música d’arrel cap al jazz», detalla la cantant. Sobre el perquè d’aquests elements, Laura Garí explica que «l’aigua hem connecta amb la meva feminitat i part més mística i pura, així com fosca, que es veu reflexada en la interpretació de les cançons; el cel és l’espiritualitat i allò intangible; i per últim la terra és la fortalesa que és necessària per tirar endavant». «Els tres estats són el meu punt d’equilibri, que van en sintonia amb la meva música», afegeix. 

Les lletres
Reconeguts autors del territori com Albert Guiu (Ribera d’Ebre); el recentment defallit Salvador Vidal (Priorat); Pere Audí (Terres de l’Ebre); i Encarna Pons (Terra Alta) acompanyen a la morenca en aquest camí. «Vaig demanar-los ajuda perquè adaptessin les lletres i jo pogués musicar-les», explica la cantant. El projecte inclou vuit cançons i que –segons detalla Laura Garí– «totes les lletres reflecteixen una transició, és a dir, el pas d’una època àrdua a un moment més bell. Hi ha histories sobre el riu i els sirgadors, la clotxa, relats d’amor...». 

Així, fins a arribar a recuperar una cançó de pandero quadrat, un instrument en perill d’extinció que sols era tocat per dones. «La confraria de majorales del Masroig es dedicaven a amenitzar esdeveniments amb aquest instrument i eren unes dones molt cultes, ja que improvisaven les lletres en funció de l’acte. Llavors, em va impactar aquesta capacitat de poder crear o transformar la música en el mateix moment, com també passa amb el jazz». 

De fet, diu la compositora que «Aigua, Cel i Terra representa un constant moviment». I en aquest sender d’harmonia, la jota i el jazz es troben per fusionar-se. «Els dos estils et transporten a una sonoritat i una sensació que no sabria definir, perquè els qui fem música ho fem a partir de les nostres emocions i vivències. A més, hi ha tot un bagatge musical que t’empeny a desenvolupar projectes de forma intuïtiva i instintiva», explica la compositora. qui en aquest viatge musical està acompanyada del reusenc Jorge Varela Díaz-Delgado (piano); Luis Chacón Nieto (percussions); Naiade Martínez (violoncel), i Artemi Agràs (contrabaix). «Si la meva música fos una obra d’art, seria impressionista perquè amb la sonoritat busco la llum», afegeix la cantant. 

Després d’aquest punt de partida, la compositora morenca presentarà Aigua, Cel i Terra aquest estiu al Camp de Tarragona i el seu desig és «iniciar un circuit de concerts per llocs emblemàtics de les comarques ebrenques, inclús exportar-ho per mostrar la nostra cultura». «Sempre que siguin espais amb una història al darrere, ja que vull que la meva música es complementi amb la bellesa i la riquesa del patrimoni i l’entorn», conclou Laura Garí.