Más de Cultura

«Amb un trepat sorprendrem molta gent arreu del planeta»

‘Vins autòctons’ és el cinque llibre de Lluís Romero (Filòleg i sommelier) , una aproximació a les varietats de raïm tradicionals, com el morenillo a la Terra Alta

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
El filòleg i sommelier Lluís Romero. FOTO: Cedida

El filòleg i sommelier Lluís Romero. FOTO: Cedida

Lluís Romero Garrido (1974) és filòleg i sommelier. Combina la seva tasca com a professor amb les activitats entorn del vi. Vins autòctons. Els millors monovarietals catalans fets amb raïms tradicionals (Cossetània) és el seu cinquè llibre, una aproximació a les varietats de raïm tradicionals, i que també inclou una selecció dels millors vins elaborats 100% amb els raïms històrics, com el ‘morenillo’ a la Terra Alta o el trepat a la Conca de Barberà.

Per què ha decidit escriure sobre varietats autòctones?

La idea va sorgir dinant amb en Jaume Martí, director de la Cooperativa de Bot. Ell em va fer veure la necessitat que existís un llibre així. D’altra banda, sempre m’ha interessat moltíssim el tema varietal, especialment quan es tracta de varietats que porten molt de temps entre nosaltres.

Com ha estat el procés de documentació?

Complex. He fet un munt de visites a cellers mentre la Covid-19 m’ho ha permès; després vaig haver de passar a videoconferències. He llegit un munt, buscant informació en tota mena de textos i trucat un munt d’especialistes, entre ells gent de l’INCAVI o l’IMIDRA (Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Rural, Agrario y Alimentario).

Quines curiositats descobreix en el llibre?

Un bon grapat de varietats, moltes d’elles desconegudes pel gran públic, amb els seus sinònims, parentius, mencions històriques, origen, etimologia i extensió. També una descripció detallada de cada cep, del seu comportament al camp i de les possibilitats que ofereix al celler.

Què es consideren varietats autòctones?

Quan parlem de varietats autòctones ens referim a raïms que porten molt de temps entre nosaltres, diverses generacions, segles inclús. Jo prefereixo dir-ne històriques o tradicionals, doncs ‘autòcton’ s’ha de referir a allò que és originari del lloc on viu. Avui dia és molt difícil conèixer amb exactitud l’origen de cada varietat, així que el terme ‘tradicional’ em sembla més encertat.

Llavors, autòctones és el mateix que tradicionals i/o històriques?

Com et deia abans, jo prefereixo els termes tradicional i històric. Avui dia ens basem en les mencions històriques per determinar l’origen d’una varietat i aquesta és una eina massa imprecisa per assegurar d’on provenen. Pensem només en la garnatxa, sards, catalans i aragonesos, entre d’altres, en reclamen l’origen, on l’hauríem d’anomenar autòctona doncs?

Les varietats autòctones són ‘exclusives’ d’una regió vinícola?

De varietats ‘autòctones’ n’hi ha per tot el món, algunes només a nivell local i d’altres esteses per mig planeta. El ‘morenillo’ és, en aquest sentit, molt més exclusiu que la garnatxa, per exemple. En molts altres casos, ens trobem varietats amb noms diferents que són en realitat la mateixa, com és el cas del ‘vijariego’ canari i el nostre sumoll.

Totes les varietats de raïm es poden adaptar a tots els terrers?

Probablement totes acabaran donant raïm, però la qualitat serà molt diferent. Un cep només dóna el seu millor fruit quan té l’entorn perfecte per a fer-ho. Quan portem varietats de climes molt diferents del nostre i les plantem aquí sovint les fem patir i no ens regalen la seva millor versió.

De què depèn l’adaptació?

Del terrer, del clima i de la terra. Les varietats vingudes d’indrets més freds sovint troben complicacions a Catalunya. Als seus països d’origen poden madurar a poc a poc, però aquí, amb el nostre clima mediterrani, corren massa i no aconsegueixen madurar de manera equilibrada. Això després es percep en els vins.

Amb el pas del temps, les varietats que ara considerem ‘foranes’ acabaran sent ‘autòctones’?

Crec que algunes de les varietats vingudes de fora s’adaptaran bé al que nosaltres els podem oferir. Varietats bordeleses funcionen força bé al Bages, per exemple, i quan portin diversos segles entre nosaltres donant bons vins no sé com n’haurem de dir. El ‘syrah’ és l’altre raïm que penso que ens pot donar alegries importants, potser inclús més que cabernets o merlot.

Quines són les varietats que més es produeixen a les DO de la província de Tarragona i per què?

Tarragona és una província de gran riquesa vitivinícola. Concentra un bon grapat de denominacions i cadascuna d’elles té els seus raïms. Garnatxes i carinyenes són raïms importants, però la llista sencera seria força més llarga. El perquè del seu cultiu depèn en bona part de la tradició, seguim cultivant allò que plantaren els nostres avantpassats. L’adaptació de cada varietat i les demandes del mercat, entre altres factors, han anat definint els raïms pels quals hem apostat.

De la varietat boval només s’inclou la referència Xop Negre 2018. Quines peculiaritats té?

La boval és una varietat que m’encanta i que dóna lloc a vins fantàstics al País Valencià, però a Catalunya és molt minoritària. Abans n’hi havia més, però es va arrancar i ara en podem gaudir només gràcies a l’esforç de petits cellers com el Celler de Dalt, de Montblanc. El seu és un vi que recomano moltíssim, un vi d’una gran puresa i d’una expressivitat del tot natural. Vinya vella i sense sulfits afegits, una veritable delícia.

El macabeu fa segles que està present al Camp de Tarragona. Què ens queda per aprendre d’aquesta varietat?

Vist des de fora sembla que cal creure-se’l del tot, apostar per ell amb decisió. El macabeu no ha de servir només per a fer bons vins de diari, hem de ser capaços de fer-ne vins enormes. Reduint rendiments, plantant-lo en terres pobres i treballant-lo al celler amb pells, rapa o mares en podem dibuixar nous perfils. Els materials de criança també s’haurien d’estudiar a fons, la fusta en pot amagar la fruita si no som curosos. Fang i ciment poden ser alternatives interessants.

El ‘morenillo’ és una varietat única a la Terra Alta. Quina quota de mercat té?

El ‘morenillo’ és encara un raïm molt desconegut, però ens donarà enormes alegries. Tothom que el tasta queda fascinat per la seva personalitat, però encara hi ha molta gent a la mateixa Terra Alta que no n’ha begut mai. Al meu entendre és una veritable joia que hem de cuidar, multiplicar i vinificar amb molta prudència, per tal de mostrar-ne una cara transparent, elegant i delicada.

Hi ha varietats autòctones que encara són menystingudes?

Penso que cada vegada n’hi ha menys, perquè se’ns comença a despertar l’interès per la diferència i cada cop estem més preparats per trencar amb els prejudicis. Algunes varietats han estat mal interpretades durant molt de temps i per això arrosseguen una certa mala fama. Aquest ha estat el cas, per exemple, del sumoll, varietat que ara, amb els coneixements actuals, comença a donar vins extraordinaris.

Els vins de varietats autòctones què tenen d’especial?

Que són diferents, especialment quan es tracta de varietats minoritàries o de caràcter més local. És bonic veure la cara de la gent quan tasta el primer trepat, la primera carinyena blanca o el primer xarel·lo vermell. Els vins de les nostres varietats són a més bons conductors del caràcter del terrer, perquè hi creixen en harmonia i el mostren amb naturalitat.

La globalització dels raïms és positiva o negativa per a la subsistència d’algunes varietats?

Negativa. Si tots ens dediquéssim a plantar chardonnay i cabernet, el món seria un lloc molt avorrit. No tinc res en contra de treballar amb varietats de fora i gaudeixo molt d’alguns dels vins que amb elles fem, però l’aposta forta i majoritària hauria de ser per aquells raïms que ens permeten fer vins únics. Amb un trepat sorprendrem molta gent arreu del planeta, però amb un merlot serà força més complicat.

Les varietats autòctones són més resistents al canvi climàtic?

Són varietats que porten més temps entre nosaltres i que s’han adaptat, progressivament al nostre clima. Per tant, quan l’anyada es presenta complicada tenen més recursos per superar les dificultats. Les varietats vingudes de fora que porten poc temps entre nosaltres no tenen aquesta memòria i sovint pateixen quan la cosa es complica.

Temas

Comentarios

Lea También