Más de Cultura

Cultura Assaig

Anar a buscar droga a la consulta del metge

Després de ‘No diguis res’, el periodista Patrick Radden Keefe publica ‘L’Imperi del dolor’, la història de la dinastia Sackler, responsable de la crisi més greu dels opioides als Estats Units.

Gloria Aznar

Whatsapp
Patrick Radden Keefe, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Foto: EFE

Patrick Radden Keefe, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Foto: EFE

«La línia entre les drogues legals i les il·legals és molt tènue, no hi ha una separació clara», diu Patrick Radden Keefe. El periodista estatunidenc va viatjar fins a Barcelona el passat mes de setembre per presentar L’Imperi del dolor (Edicions del Periscopi en català/Reservoir Books en castellà), una història del capitalisme més descarnat, d’amoralitat, avarícia, impunitat i poder. 

L’origen d’aquest assaig traduït al català per Ricard Gil i que es llegeix com una novel·la, es troba justament a l’altra banda de la frontera americana, a Mèxic. «M’interessen els càrtels de la droga, com aquests administren els seus negocis», assenyalà Radden en roda de premsa a Barcelona. Així que tirant el fil del de Sinaloa va passar de les operacions més o menys clandestines del Chapo Guzmán, als salons més luxosos i exquisits de la societat novaiorquesa de la mà de la família Sackler, una de les més riques del món i model d’èxit. «Va ser un xoc, exclamà Radden».

Filantrops reconeguts, els Sackler volien passar a la història com els Mèdici del segle XXI i de fet, el seu nom lluïa en grans institucions com ara Harvard, el Metropolitan, Oxford o el Louvre on abocaven grans quantitats de diners per a fomentar l’art. Al mateix temps, però, eren els responsables de la crisi més greu dels opioides als Estats Units, que ja ha causat prop de mig milió de morts i més de dos milions d’addictes. Això significa més morts que els caiguts en totes les guerres en què el país ha participat d’ençà de la Segona Guerra Mundial, que no en són poques. Darrere la seva fortuna, més gran encara que la dels Rockefeller, segons la revista Forbes, es troba la farmacèutica Purdue Pharma, fabricant del Valium i de l’OxyContin, un potent analgèsic emparentat químicament amb l’heroïna.

La família Sackler, tres generacions de farmacèutics, filantrops i criminals.

La història de la dinastia nord-americana es remunta al Brooklyn d’ara fa cent anys, el de la Gran Depressió, i és el clar exemple del somni americà. Fills d’immigrants que gairebé no pronunciaven una paraula d’anglès, Arthur, Mortimer i Raymond van aixecar un imperi econòmic combinant farmàcia i publicitat, enviant el missatge de les bondats dels seus productes a qui realment el rebria, els metges. Era el naixement dels visitadors mèdics, els grans comercials de la farmacologia. 

Com a conseqüència, l’OxyContin, que en un principi estava destinat a pacients de càncer, va acabar sent receptat per a un simple mal d’esquena. Segons escriu el periodista, molts consumidors van descobrir que si esmicolaven les pastilles o les esnifaven, es podien col·locar, la qual cosa va fer que els analgèsics passessin al mercat negre. «Cada cop es consumia més i la gent va començar a morir». El procediment era senzill: es podia anar al metge per un suposat dolor i un cop adquirit l’analgèsic mitjançant la recepta, un tant per cent molt important es posava en circulació il·legalment. «Els primers problemes es van detectar entre la classe obrera, en zones on es desenvolupava treball manual, que genera dolor, on sabien que era un terreny adient per vendre més fàrmacs».

En tot plegat, l’entitat reguladora, l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA), també va tenir un paper preponderant. «El llibre versa també sobre el sistema que va permetre això. De fet, un dels funcionaris va acabar treballant per a l’empresa dels Sackler». 

L'escriptor i periodista Patrick Radden. Foto: EFE

El preu, només el nom
Des del 2010 va augmentar el tràfic d’heroïna del càrtel de Sinaloa als EUA i el periodista va poder constatar que l’origen es trobava en l’OxyContin, una droga que els va proporcionar 35.000 milions d’euros. «Els nord-americans havien començat consumint medicaments derivats d’opioides, dels quals van passar al fentanil i d’aquí a l’heroïna».

A poc a poc la gent va anant prenent consciència de la perillositat de l’analgèsic. Però malgrat les evidències, la família sempre ho va negar i va rebutjar la seva responsabilitat. Actualment, després d’una allau de demandes, els Sackler han aconseguit sortir lliures, gràcies al seu poder i a l’artilleria d’advocats, amb un acord amb la fiscalia que demostra la injustícia de la justícia. «L’empresa està en concurs de creditors. Van anar retirant els diners i van fer fallida. Han de pagar 4.500 milions de dòlars en deu anys i al final tindran més diners que ara».

L’únic preu a pagar és la caiguda en desgràcia d’un nom, el qual ja ha desaparegut d’algunes institucions culturals. És suficient? «He parlat amb massa mares que han perdut un fill per sobredosi. No és justícia, però és alguna cosa».

Malgrat tot, Radden no pretén que L’Imperi del dolor s’utilitzi com a arma entre els antivacunes en un moment com l’actual, de pandèmia mundial. «Amb les farmacèutiques s’ha de ser escèptic, però no tant perquè ens neguem a vacunar-nos. Jo mateix porto la de Pfizer», asseverà.

Temas

  • Patrick Radden
  • assaig
  • L'Imperi del dolor
  • Edicions del Periscopi
  • opioides
  • Sackler
  • OxyContin

Comentarios

Lea También