Àngel Guimerà, el creador d'emocions

«L’obra d’Àngel Guimerà continuarà sent vigent d’aquí a molts anys perquè la passió humana era la seva màxima i les passions no canvien, era un gran psicòleg a l’hora de presentar els personatges». Són paraules d’Àngels Santacana, especialista en la vida i obra del dramaturg, Conservadora del Museu Àngel Guimerà i tècnica de cultura de l’Ajuntament vendrellenc. 

Aquest sis de maig faria cent setanta-sis anys que va néixer Àngel Guimerà (1845-1924), l’artista vendrellenc més internacional, juntament amb Pau Casals. I com cada any, El Vendrell ho celebra amb cultura. Així, al Museu que porta el seu nom es farà una jornada de portes obertes (de 10 a 14 hores i de 17 a 19 hores) per visitar la casa familiar del polític, dramaturg i poeta, que encara conserva elements originals del segle XVIII. De la mateixa manera, s’ofereix l’espectacle Terra baixa en essència, obra icònica de l’autor, amb l’actor Jordi Mateu. Les entrades són gratuïtes, amb reserva  (977661006/museuguimera@elvendrell.net).

«La família d’Àngel Guimerà és originària del Vendrell, des de gairebé sis generacions anteriors al dramaturg, a principis del segle XVIII. Aleshores, el seu besavi és qui compra la casa on avui en dia es troba el museu i un germà d’aquest besavi, al seu torn, adquireix l’habitatge del Portal del Pardo, on actualment es troba la Fundació Fenosa», explica Àngels Santacana. «Aquests dos germans fan el canvi de pagesos a comerciants i boters, al voltant de l’exportació del vi», diu. En aquest sentit, conta com a partir de 1778, quan s’obre el comerç dels catalans amb Amèrica, «comença a haver-hi tot un moviment industrial molt important al Vendrell».

Aquest 6 de maig el Museu Guimerà farà una jornada de portes obertes (de 10 a 14 hores i de 17 a 19 hores) per visitar la casa familiar del polític, dramaturg i poeta.

I és en aquest moment quan el pare d’Àngel Guimerà marxa per feina cap a les Canàries, «per això ell neix allà». No serà fins a nou anys que el dramaturg tornaria al Vendrell, on va créixer. I tot i que a vint-i-set anys va marxar a Barcelona, sempre va mantenir una estreta relació amb la localitat, bresol d’alguns dels artistes més decisius de la història.

«Guimerà i Casals eren veïns. Entre ambdues famílies només hi havia una casa pel mig». No obstant això, Santacana apunta que hi ha poca documentació de la relació. «Existeix una carta en la qual Pau Casals diu No em desagradaria posar música a una obra de Guimerà. També una fotografia de Guimerà dedicada a Pau Casals. I al mateix temps que l’obra de l’escriptor es representava als EUA, Pau Casals també estava interpretant allà». No obstant això, ambdós artistes no eren de la mateixa època. D’igual manera, era amic d’Antoni Gaudí, així com del Comte Güell, qui els finançava i era patrocinador del diari ‘La Renaixensa’. 

Va néixer a Santa Cruz de Tenerife i no serà fins a nou anys que el dramaturg tornaria al Vendrell, on va créixer. I tot i que a vint-i-set anys va marxar a Barcelona, sempre va mantenir una estreta relació amb la localitat

Així mateix, a través de les cartes que Guimerà va mantenir amb diverses personalitats, es van descobrint noves dades. Se sap que va estudiar comerç, encara que no li agradava. Fins que es va dedicar de ple a l’escriptura. I tot i que va començar amb la poesia, fora el teatre el gènere el qual el va consagrar.

 

L’obra del vendrellenc
«Terra baixa i Maria Rosa són les dues obres que més s’han internacionalitzat. Ambdues s’han representat a l’òpera, a Alemanya, a Praga, a França, als cinemes i als teatres dels EUA», diu la tècnica de cultura. No obstant això, puntualitza que va ser justament Mar i cel la que li va donar l’entrada per la porta gran al teatre professional tant a Catalunya com a Madrid i «serà reconegut com un gran dramaturg». Un Mar i cel que als nostres dies la companyia Dagoll Dagom ha fet arribar arreu, en forma de musical amb una escenografia espectacular «i que ens ha permès mirar-la des d’una altra perspectiva». 

Pel que fa a la revisió de l’obra de Guimerà, l’Àngels manifesta que l’últim cop que es va dur a terme va ser de la mà de Pere Gimferrer, «i el que nosaltres reivindiquem és aquesta revisió». En aquest sentit, la darrera publicació al respecte és el volum Àngel Guimerà, deu obres, publicat per Arola Editors, dintre de la col·lecció Textos a part (Teatre reunit). Una edició promocionada des de la Casa Museu del Vendrell, emmarcada en l’Any de la capitalitat de la Cultura Catalana 2020.  «Tenim molta relació amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb el Xavier Albertí, qui ens va animar a publicar-les». L’exemplar el conformen deu obres que no han estat en el mercat en els últims anys. «Tenim un munt d’edicions de Terra baixa o de La filla del mar, però hi ha moltes altres que ens agradaria posar en escena i veure-les amb mirada crítica».

D’aquestes obres està previst que es facin lectures dramatitzades a partir de setembre, quan també se celebrarà el seminari sobre l’autor amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra.

Arola Editors
Deu obres imprescindibles

La Boja; Mossèn Janot; La farsa; Sol, solet...; L’Eloi; La reina vella; L’aranya; La Baldirona; Sainet trist i La reina jove són les obres que conformen el volum publicat per Arola Editors. Com diu l’Àngels Santacana, títols que havien estat representats en vida del dramaturg i poeta, però no després. És una edició a cura de Gerard Guerra i Ribó i Martí Romaní Picas amb pròleg de Toni Sala i postfaci de Ramon Bacardit. Amb coordinació d’Albert Arribas.