Auda Gascón: «Nikola tesla No era una persona corrent, era descomunal»

Immigrats sotmesos als abusos policials, les màfies emergents i els sindicalistes a la vora d’un capitalisme puixant és el teló de fons de la novel·la Nikola Tesla i els homes que no estimaven els coloms (Cossetània), de la filòloga tarragonina Auda Gascón, i amb la que va guanyar el premi de Narrativa Vila d’Ascó 2020. Narrada des de la perspectiva d’un fictici col·laborador, l’autora aborda de manera esbiaixada la personalitat de l’inventor –que arriba als Estats Units des de París, on treballa per a la Continental Edison Company– per endinsar-se en els suburbis de Nova York de finals del segle XIX.

«El llibre no pretén ser una biografia novel·lada perquè hi ha molts altres llibres escrits sobre la vida de l’inventor Nikola Tesla. De fet, en els darrers anys han sorgit noves investigacions i publicacions. A més, des del primer moment em vaig afrontar a un personatge que se’m tancava en banda», explica l’autora. En aquest sentit, reconeix que «quan vaig decidir escriure sobre Tesla, em trobo amb un personatge estrany i misteriós, i que a la vegada és capaç de ser silenciós i reservat, però també és capaç de posar-se davant dels mitjans de comunicació i actuar com un showman quan es tracta de fer demostracions dels seus invents. I és gràcies a aquesta doble màscara que l’inventor aconsegueix reunir els diners per poder duu a terme els seus treballs».

És per això que la història està narrada des de la perspectiva d’un fictici col·laborador i ajudant de Tesla. Al respecte, Auda Gascón explica que «el fictici ajudant és un irlandès que l’acompanya fins a Nova York i, amb aquest punt de partida, la novel·la escenifica el món i les relacions de Tesla en una època d’immigració, màfies i abusos policials, un món soterrat del qual mai no es parla, però que existia al voltant de l’inventor».

Així, el personatge de l’ajudant és el reflex –segons la filòloga– «d’una profunda admiració per Tesla com a mestre, però amb el que manté certa distància com a aprenent, és a dir, com a algú que creix al costat d’un geni i que aprèn d’ell».

La tarragonina Auda Gascón va guanyar el premi de Narrativa Vila d’Ascó 2020

En relació amb el procés de documentació, Auda Gascón afirma que «l’escriptura és un viatge de coneixement. Qualsevol personatge, per petit que sigui, requereix un treball de documentació i de context, a més d’un treball de cerca psicològica al voltant de la problemàtica concreta que l’envolta. I Nikola Tesla no era una persona corrent i normal, era descomunal». En aquesta època, l’inventor Thomas Edison és coetani i la rivalitat entre tots dos es fa palesa en el llibre. Diu l’autora que «si no hi hagués hagut la competitivitat que existia entre els dos genis, ambdós haurien pogut avançar molt més en els seus invents».

Un inventor feliç

És per això al llarg del llibre, Auda Gascón també presenta la lluita interna entre el Tesla geni i el seu vessant més «digne, humà i sensible». «Aquest és l’aspecte que més m’interessava mostrar de l’inventor», afirma l’autora. En aquest sentit, segueix explicant que «quan et documentes, després de llegir molt, sempre et queda un pòsit. I de tot el que vaig llegir i he captat de Tesla és que volia que es parlés d’ell com algú que havia sigut molt feliç en la vida i que havia tingut el privilegi de ser molt creatiu i d’haver pogut portar a terme les seves idees i els seus invents. Com a ésser humà es va sentir un privilegiat».

D’altra banda, recorda la filòloga, «el que demostren els seus biògrafs és que era un personatge que sofria molt, que patia crisis nervioses i depressions, i que algunes de les coses que succeïen al seu voltant el disgustaven i el feien patir» i afegeix que «d’alguna manera, el que faig és escenificar el que els biògrafs han dit».

Així, la novel·la Nikola Tesla i els homes que no estimaven els coloms també emfatitza la seva sensibilitat envers els animals. «Ajudar als coloms va ser una de les seves passions i per això es va dedicar a recollir les aus al voltant de la biblioteca pública de Nova York. Això demostra la gran sensibilitat que tenia respecte als animals», destaca l’autora qui, per últim, afegeix que «ell mateix s’adona que la seva obra podia ser utilitzada per bé o per mal».