Cursa mortal en uns grans magatzems

Una reguera de cadàvers, cossos aixafats i sang, molta sang, és el testimoni del final de la jornada als grans magatzems. Més d’un centenar de morts de totes les edats. És el resultat de l’acarnissada lluita per empescar-se una peça de roba que només podran endur-se un dia a l’any a aquell preu, en una competició a vida o mort en què tot s’hi val. Enguany un treballador ha desistit. La resta, però, han aguantat tot i que s’han vist en perill. Els supervivents, comerciants i compradors, tornen ufanosos cap a casa. Uns, amb èxit de vendes. Els altres, amb els seus trofeus en forma de productes. Els morts no importen a ningú, formen part de l’espectacle. És el deliri capitalista més descarnat, el macabre divendres de rebaixes a l’estil dels Jocs de la Fam.

Aquest relat és un dels que componen Friday Black, el debut de l’escriptor nord-americà Nana Kwame Adjei-Brenyah, llibre publicat per Empúries en català i per Libros del Asteroide en castellà. 

Friday Black, amb traducció al català de Ferran Ràfols Gesa, són dotze impactants contes distòpics que denuncien el racisme, sobretot, però també la desigualtat, les fake news, la manca de valors, l’economia salvatge i la llei del més fort. Un llibre crític amb els Estats Units, encara que extrapolable a qualsevol altra societat occidental. «No pots separar el racisme del capitalisme. I és difícil parlar del tabú que gira al voltant de l’avortament sense pensar en el patriarcat», diu l’escriptor, en una connexió amb els mitjans des del districte novaiorquès del Bronx. 

 

 

De mare professora i pare advocat, la seva família procedeix de Ghana, fet que queda reflectit en Friday Black. «Hi ha part del folklore propi d’aquell país, de les històries que escoltes quan ets nen. Formen part de mi», assenyala. Igualment, els videojocs, als quals és aficionat. Fruit de la seva influència són els avatars, que omplen les planes, tota una sèrie de personatges que es modulen per sobreviure. És el cas de l’home que gradua el color de la seva pell en funció del context social.

Així, pantalons de camuflatge balders, jersei de xandall negre amb caputxa i una gorra de beisbol li enfilen la negritud fins a un 7,6. I aquesta baixa fins a un 2,9 si la indumentària està composta per pantalons de vestir, sabates lluents, camisa blanca cordada fins dalt i una corbata fina de color vermell. «És important saber jugar amb els canvis de codi. Personalment, en el passat he deixat de ser jo mateix per aconseguir una feina, per exemple, per la qual cosa sí, he utilitzat aquesta escala de negritud. Però per a mi la llibertat és no fer-lo o no fer-lo conscientment i estic bastant a prop d’aconseguir-ho. Tot un privilegi», manifesta Adjei-Brenyah.

 

Són dotze impactants contes distòpics que denuncien el racisme, sobretot, però també la desigualtat, les fake news, la manca de valors, l’economia salvatge i la llei del més fort.

Un escriptor amb poders màgics, uns nonats que demanen explicacions als seus no-pares o un món que controla genèticament els seus ciutadans fins al punt de modular-los el caràcter són algunes de les històries de Friday Black. «Són les que van sorgir, venen dels meus pares, d’haver nascut a Queens, d’assassinats de molta gent de color, de la meva experiència com a adolescent. És una barreja de tot plegat», revela Adjei-Brenyah. 

Tot i la cruesa del que explica, els relats combinen humor i serietat, a més a més d’un punt «d’obscuritat i violència, per descomptat, però una violència que està allà per un determinat motiu». En qualsevol cas, no és la ferocitat la que els uneix, sinó «la humanitat que ens connecta. Encara que hi ha institucions com ara el capitalisme o el racisme que ens fan oblidar aquesta humanitat comuna a tots i crec que totes les històries de Friday Black apunten al fet que no deixem de banda que tots som éssers humans, que aquella persona d’allà és igual que tu, que pot fer tot el bé i tot el mal».

 

Pantalons de camuflatge balders, jersei de xandall negre amb caputxa i una gorra de beisbol li enfilen la negritud fins a un 7,6. I aquesta baixa fins a un 2,9 si la indumentària està composta per pantalons de vestir, sabates lluents, camisa blanca cordada fins dalt i una corbata fina de color vermell.

La distopia és justament la que serveix a l’escriptor per ser més crític, «més directe», tot i que reconeix que «a vegades també fa que la gent et prengui menys seriosament». Una distopia no tan distòpica, ja que «el racisme és una realitat que ens ha acompanyat durant molt de temps; sempre hi ha gent bombardejada per bombes americanes; durant anys i panys s’ha patit l’Ebola; una fam tremenda a Sud-àfrica... La distopia està aquí en molts sentits i penso que no ha de fer-nos fugir, sinó ajudar-nos a millorar el món perquè necessitem una certa incomoditat per reaccionar».

Un escriptor amb poders màgics, uns nonats que demanen explicacions als seus no-pares o un món que controla genèticament els seus ciutadans fins al punt de modular-los el caràcter són algunes de les històries de Friday Black.

 

En aquesta línia, Nana Kwame confessa haver-se sentit «avergonyit» de ser americà, especialment per Donald Trump, alhora que també se sent «molt orgullós dels que perseveren» al seu país, malgrat ser «aixafats literalment per l’Estat».

Friday Black ha estat guardonat amb el premi Pen/Jean Stein 2019 al llibre més original i de més mèrit i impacte. Així mateix, Nana Kwame ha estat comparat amb el Pulitzer Colson Whithead i amb George Saunders, el seu mentor. «Tot un honor», assevera Nana Kwame.