El FIC-CAT, la catifa vermella del cinema en català

Nou dies amb el bo i millor del cinema en català a Roda de Berà. Enguany, més de 90 produccions són les protagonistes de la tretzena edició del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC-CAT), que ahir va celebrar la primera jornada. Per la catifa vermella desfilaran personalitats del món del cinema i la cultura, en el retorn del certamen –en format híbrid, amb projeccions presencials i en línia– després que l’any passat fos ajornat a conseqüència de la pandèmia. «És una edició especial bàsicament perquè venim d’un any d’ajornament i això ens ha obligat a replantejar-nos molts aspectes, entre ells la logística de les projeccions. Per això, el festival té un format híbrid amb només una projecció diària de forma presencial al pavelló municipal, i la resta de projeccions es podran seguir a través de la plataforma TV3 a la carta», explica el director del FIC-CAT, Antonio Barrero, qui afegeix que «en aquesta edició, destaquen diverses estrenes, la nit temàtica dedicada a Guillem Agulló, l’homenatge d’ahir a la desapareguda Montserrat Carulla i la gala de cloenda protagonitzada pel grup tarragoní Els Capdevila, que amenitzaran el lliurament de premis».

Quant a les estrenes, Antonio Barrero destaca la que va tenir lloc ahir coincidint amb la inauguració del festival. «La pel·lícula Tocats pel foc és una adaptació fidel de la novel·la de Manuel de Pedrolo, dirigida pel lleidatà Santi Lapeira, i que és interessant pel contingut, el tractament de la imatge, les localitzacions, etc.», afirma. L’altra estrena –segueix explicant– «en tant que no s’ha projectat a les sales és la pel·lícula, del País Valencià, Coses a fer abans de morir, codirigida per Cristina Fernández i Miguel Llorens, i que compta amb un repartiment espectacular d’actors i actrius en el que destaca Sergio Caballero». Sobre el film, el director del FIC-CAT realça que «és un llargmetratge molt interessant sobre la vida i la mort, i com una persona es planteja els dies que li queden des d’una perspectiva divertida i mediterrània».

En els pròxims dies, a banda d’aquestes dues estrenes, el públic del FIC-CAT també podrà gaudir presencialment i en línia de més de 90 produccions cinematogràfiques en català. A l’hora de fer la selecció, el director del festival explica que «triem les pel·lícules pensant en què hi hagi diversitat de temàtiques que puguin arribar a un espectre ampli d’espectadors i d’espectadores». Així, en destaquen La vampira de Barcelona, La mort de Guillem, L’ofrena, Terra de telers i La dona il·legal, entre altres.

D’altra banda, Antonio Barrero també reivindica el valor dels curtmetratges que en aquesta edició es podran veure en línia, allotjats a la plataforma TV3 a la carta, gràcies al conveni entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el FIC-CAT.

«El curt és una modalitat que no té massa visibilitat, més enllà dels festivals. I els que es podran veure estan fets per estudiants d’escoles de cinema i resulten una aposta interessant, reivindicativa, temàtica i tècnica que no és habitual en les produccions a l’ús». En aquest sentit, l’altra nineta dels ulls del festival FIC-CAT són les produccions dels centres educatius. «Són projectes que ens arriben des de centres de primària i secundària d’arreu dels Països Catalans», explica Antonio Barrero.

Així, l’eix temàtic de la tretzena edició és el muntatge, a fi d’entendre millor el pes que té en el procés cinematogràfic. El director del FIC-CAT reivindica que «tot el material rodat passa per les mans del muntador o muntadora qui decideix en quin moment seqüenciar els plans, el ritme de la pel·lícula, és a dir, li dóna l’aire que tindrà el film per enganxar a l’espectador». Paral·lelament, el certamen cinematogràfic també té «una mirada femenina amb l’objectiu de visibilitzar tot el seu talent». Des dels seus inicis, el festival és un referent. Així, Antonio Barrero destaca que «ens diferencia la divulgació pedagògica que fem en centres educatius, escoles de cinema i la universitat». Per tot això, el director del FIC-CAT celebra «haver situat en el mapa cinematogràfic de referència a Roda de Berà i al conjunt de les comarques tarragonines, ja que des del sud de Catalunya el festival és un referent per a tot el país». Per últim, s’enorgulleix que «hi ha directors i directores que dia a dia demostren que és possible rodar una producció de qualitat en català», ja que «quan el missatge és potent i la història universal, és indiferent la llengua. Aquesta és la màgia de la comunicació audiovisual».