El Premi Serra i Boldú de folklore cap a TGN

La tarragonina Rut Nolla Bertran ha guanyat el 36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular, que cada any convoca l’Ajuntament de Bellpuig, a les terres de Lleida. El guardó està dotat amb 5.000 € i comporta l’edició en la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, coeditada pel consistori de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la direcció del pare Josep Massot i Muntaner.

Serra i Boldú fou dels millors folkloristes del segle XX. Nascut a Castellserà, a la Plana d’Urgell el 1875, residí part de la seva vida a Bellpuig i morí a Barcelona la nit de Sant Joan de 1938. El doctor Ramon Miró Baldrich, membre del jurat del premi, ha escrit d’ell que «s’inicià en el folklore com una forma de militància envers la consecució d’un model de Catalunya tradicional i catòlica, i acabà com a folklorista professional».

Jove estudiant

La Rut ha finalitzat el segon curs de batxillerat humanístic a l’Institut Martí i Franquès, i precisament aquest ha estat el seu treball de recerca. La professora, ja jubilada, Anna Gispert, del departament de Llengua catalana i Literatura, conduí les primeres passes de la seva tasca, i Josep M. Martorell n’ha estat el tutor. Inicialment Nolla «volia fer un estudi sobre la temàtica de les tres bessones, però ja estava realitzat».

Aleshores la professora de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol, especialista en folklore, els va informar de l’existència de molt material inèdit en el fons Rossend Serra i Pagès, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Serra i Pagès fou un altre folklorista, en aquest cas del cap i casal, coetani de Serra i Boldú.

Visionat el fons, la Rut optà per transcriure i analitzar les rondalles recollides per Josep Fossas i Xuclà al poble de Seròs, al Segrià, on el recol·lector tenia vincles familiars. «Fossas era cosí llunyà de Serra i Pagès, i per això les narracions estaven en el seu fons», aclareix.

La idea del treball, esbossada la primavera de l’any passat, es desenvolupà fins a principis de gener d’enguany. El títol és Quin llamp de rondalles! «Els textos foren compilats aproximadament cap al 1915-1916 per aquell home que professionalment era comercial de la Companyia Transatlàntica i que havia treballat a la Franja de Ponent», apunta Nolla. Els informants provenien del veïnat d’aquesta localitat, que aleshores comptava aproximadament amb uns 2.500 habitants.

Edició i catalogació

Al llarg de 135 pàgines traça l’esbós biogràfic de Josep Fossas, qui va néixer a Ripoll el 1862 i va morir a Alberola, a la Noguera, el 1920. També transcriu, edita, cataloga i comenta els nou textos del que ha denominat «el corpus rondallístic de Seròs». L’autora explica que «algunes rondalles són singulars d’aquesta població mentre d’altres estan esteses pels Països Catalans, i una, la del llop i la guineu, té un àmbit internacional». Segons les conclusions, l’estudiosa ha perseguit «posar-les a disposició del públic del segle XXI sense perdre l’essència del context en què van ser escrites. Les rondalles han pogut arribar a un lector no coneixedor de la llengua catalana del primer terç del segle XX ni de les temàtiques tractades».

Segons apunten fonts de l’organització, per primer cop una estudiant no universitària ha guanyat aquest certamen. Per altra banda, el treball també ha estat guardonat amb el primer premi URV-Fòrum TRICS en la modalitat d’Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, una activitat d’estímul de la creativitat científica dels estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior per reconèixer els millors treballs de recerca. Consisteix en un ajut a la matrícula a la URV valorat en 1.500 euros.