Más de Cultura

Cultura Guardó

El poeta tarragoní Pol Guasch guanya el Premi Llibres Anagrama de novel·la amb ‘Napalm al cor’

La seva primera obra narrativa és una faula distòpica sobre la guerra «ambientada en el marge dels marges», segons el jurat

EFE

Whatsapp
Pol Guasch (Tarragona, 1997) investiga sobre literatura contemporània al King’s College de Londres. FOTO ANDREU DALMAU/EFE

Pol Guasch (Tarragona, 1997) investiga sobre literatura contemporània al King’s College de Londres. FOTO ANDREU DALMAU/EFE

El poeta tarragoní Pol Guasch va guanyar ahir la sisena edició del Premi Llibres Anagrama de novel·la en català amb l’obra Napalm al cor, la seva primera creació narrativa, una faula distòpica sobre la guerra.

El jurat del premi estava integrat per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, que van examinar els 83 originals presentats.

Napalm al cor, mercès a la qual el guanyador rebrà els 6.000 euros del premi, se situa en una geografia ambigua i posa el focus en una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament.

La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà, la seva.

Segons el membre del jurat Gillem Gisbert, «Pol Guasch s’ha mirat el gènere distòpic amb ulls de poeta i li ha sortit una suggeridora novel·la postnuclear ambientada en el marge dels marges».

Segons Guillem Gisbert, Napalm al cor és «una faula d’oprimits i opressors, una descripció de l’horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa».

Per a Imma Monsó, la novel·la guanyadora és «una crítica als mecanismes de repressió del poder però que es pot transformar, gràcies a la tensió poètica que travessa el text, i evidencia la confiança en el poder de la paraula i de la poesia per alliberar-nos de la monotonia cataclísmica que estem vivint».

Pol Guasch (Tarragona, 1997), que es va formar en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona, forma part de la productora cultural La Sullivan, ha estat professor associat de Literatura i Crítica de la Cultura a la Universitat de Barcelona (UB) i actualment investiga amb una beca sobre Teoria i Literatura Contemporànies al King’s College de Londres.

Dissidències

El guanyador va explicar ahir en conferència de premsa que la novel·la és «una exploració sobre la manera que tenim per crear identitats col·lectives des dels marges» i al mateix temps «una exploració sobre la llengua que pretén dinamitar la lògica maniquea dels bàndols».

Segons Pol Guasch, els personatges de la novel·la, que són pocs, no són responsables, i precisa que «la dissidència sexual i la dissidència cultural travessen així mateix la novel·la».

L’estructura de Napalm al cor no és lineal, sinó que es desplega com el reflex de diversos miralls, no té un temps determinat ni un lloc concret, i en el text «hi ha ressons d’una zona militaritzada» observada en el «després de».

Sobre aquest punt, la jurat Mita Casacuberta subratlla que l’autor «escriu aquí després d’Auschwitz, pensant el que va succeir allí i també en totes les massacres».

En aquesta estructura de mosaic, afegeix Guasch, «cada text, fotografia, carta o il·lustració que apareixen en el text no són merament il·lustratius, sinó que participen de la narració».

Els protagonistes són dos personatges «diferents i semblats alhora», el narrador, que no té nom, i Boris, amb qui té «una relació dolorosa, d’amor, de dependència, d’ajuda mútua». El narrador viu en unes cases marginades, que han quedat als afores de la ciutat, on resideix Boris.

Guardons per la poesia

En el títol de la novel·la, que Anagrama publicarà al març en català, i al maig o juny en castellà, l’autor combina dos conceptes aparentment contradictoris, «el napalm com a símbol d’una destrucció, i el cor, que està vinculat a la idea de la intimitat, de l’amor».

Pol Guasch ha assenyalat que intenta crear «una novel·la que no traeix la forma en què experimentem les coses».

El teló de fons és una ciutat en declivi, amb gratacels abandonats, cronològicament imprecisa, encara que en determinat moment es parla d’una nevera o d’un cotxe, «per tant, no és el segle XV». «És una novel·la que es dirigeix a un lector que ha de llegir-la lentament i amb atenció», afegeix Pol Guasch, a qui li agradaria «fer la novel·la més incomprensible i més salvatge, amb menys referències».

Abans de la seva primera novel·la, havia escrit els llibres de poesia «Tanta gana» (Premi Francesc Garriga 2018) i «La part del foc» (Premi López-Picó 2020).

Pol Guasch veu amb naturalitat el pas de la poesia a la novel·la i confessa que ha tingut «la sort de poder concentrar-me durant molts mesos i diverses hores al dia per escriure aquesta novel·la». Encara que la pandèmia el va ajudar a poder corregir i pensar bé el text, amb el confinament «la imaginació es tancava», va reconèixer ahir el jove escriptor.

Temas

Comentarios

Lea También