El primer detectiu privat va ser reusenc

Un home alt i de mirada freda, vestit amb capa llarga i gorra plana, tot de color gris fosc, posa fi, a cops de matxet, a la vida de tota una família al mas Periné, assassina el matrimoni de masovers, un fill de vuit anys i uns bessons encara per batejar. En acabar la massacre, en el rellotge distant d’un campanar sonen esmorteïdes les deu de la nit i tot seguit esclata la tronada de final de festa a la plaça del Mercadal. Era dijous quinze de maig de 1879, festivitat de Sant Isidre. 

D’aquesta manera arrenca Quan la mort truca a la porta, l’última novel·la de l’escriptor de l’Espluga de Francolí Salvador Balcells, guanyadora del II Premi Vilassar de Noir i publicada per Llibres del Delicte, l’única editorial del panorama literari exclusivament de gènere negre.

 

La novel·la arriba aquest dilluns dia 13 a les llibreries.

El relat està protagonitzat per la parella de detectius Rosich-Pibernat, inspirats en l’investigador reusenc Daniel Freixa i Martí (1854-1910) i en la seva agència La Vigilancia y Seguridad Mercantil. «Vaig tenir coneixement del Daniel Freixa quan buscava informació per a una novel·la anterior Els Crims del convent, ambientada a Alcover. Fins i tot en el món dels detectius privats han fet un estudi sobre ell i és considerat el primer detectiu privat que hi va haver a tot l’Estat espanyol», revela el Salvador Balcells. D’igual manera, la massacre del mas de Reus està inspirada en un crim que es va produir per la mateixa època a Sant Andreu de Palomar, «que ara és un barri de Barcelona, però que aleshores era un poble independent. Van matar tota la família i mai no es va arribar a descobrir qui havia sigut».

 

El robatori de nadons, les primeres entitats bancàries o l’espiritisme, alguns dels elements.

Així, a mig camí entre la ficció i la història real, Quan la mort truca a la porta transporta els lectors als Reus i Valls de finals del segle XIX. Amb les convencions i les desigualtats socials, els llargs desplaçaments, els embuts de trànsit amb els carros de cavalls i la brutícia. En aquest context Reus, tot i ser la segona ciutat en importància de Catalunya amb 25.000 habitants, presenta uns carrers que traspuen foscor i inseguretat, malgrat estar plens a vessar de soldats borbònics o precisament a causa d’això. «La presència dels militars era bastant omnipresent. Com surt a la novel·la, hi havia un parell de regiments estacionats a la ciutat de forma permanent. Hem de pensar que a l’actual Passeig de la Llibertat de Reus en aquella època se li deia la plaça de les casernes. Va ser posteriorment, i a Barcelona també va passar, quan van començar a traslladar-los als afores».

 

«La massacre del mas Periné està inspirada en un crim real que es va produir a Sant Andreu de Palomar»

Per aconseguir aquesta acurada recreació històrica, Balcells s’ha hagut d’endinsar en la documentació de l’època. « M’he passat moltes hores consultant premsa local de Reus de 1879 i també treballs acadèmics sobre la segona meitat del segle XIX. I aquesta violència i inseguretat als carrers, sobretot als camins, era bastant habitual». Una inseguretat que esdevenia letal per a les dones que anaven a treballar de matinada, les quals sovint patien atacs i agressions sexuals com una manera també de dissuadir-les d’anar a les fàbriques, ja que hi havia la creença que els treien la feina als homes. «Això també està recollit en la documentació». 

 

 

Com a bona novel·la negra, Quan la mort truca a la porta té un fort component social, una constant en les obres de l’espluguí. «Sempre m’agrada denunciar algun aspecte. Si en l’actualitat són els desastres ecològics, per exemple, aquí és l’explotació de les dones i els nens perquè aleshores hi havia aquest aspecte social del treball, gairebé comparable amb el dels esclaus». 

I aquesta crítica social l’atia, especialment, a través del personatge de la Coia Pibernat, la qual porta l’agència d’investigadors amb el seu home, el Pere Rosich. Una dona feminista, de lliure pensament, que no vol tenir fills i amb nul·la preocupació per les enraonies de la societat reusenca. Però, era possible una dona així? «En això m’he passat una miqueta, encara que a consciència», diu el Salvador. «Al llarg de la història hi ha hagut dones com ella, que van trencar barreres malgrat que en un principi, per la seva condició femenina, se’ls hi negués la possibilitat de demostrar la seva vàlua». En aquest sentit, l’escriptor recorda que era el moment en què a Europa -a Espanya encara no- i a Nord-amèrica començaven a proliferar els corrents feministes.

 

«Al llarg de la història hi ha hagut dones com la protagonista, la Coia Pibernat, que van trencar barreres en el seu moment».

És justament la Coia qui comença a investigar el robatori de nadons que té lloc a Reus per aquells dies, en paral·lel a la massacre del mas Perinés, fet que fa pensar en La vampira de Barcelona, que és una mica posterior o en l’organització delictiva del règim de Franco. «El robatori de nens del franquisme molt vinculat a la religió catòlica ja ve de bastant abans. I a més, el 1879 també eren molt populars els moviments espiritistes. Ho he volgut ressaltar perquè arreu d’Espanya fins i tot tenien una premsa d’aquesta tendència», explica.

No obstant això, el primer cas que cau a les mans dels agosarats detectius Pere i Coia res tindrà a veure amb sang i fetge. Serà una pugna Barcelona-Valls entre bancs, ja que era el moment en què les entitats bancàries començaven a establir-se tal com les coneixem ara. Un enfrontament que remetrà a un altre, el de les colles castelleres vallenques, aleshores dividides entre conservadors i liberals. «Les dues colles històriques s’havien format bàsicament per motius ideològics, una cosa que ara ha desaparegut, encara que sí que es manté la competitivitat». Política, societat, economia i assassinats componen Quan la mort truca a la porta, una novel·la d’àgil lectura, que apunta a una continuació, encara que en terres barcelonines.

 

Les colles històriques de Valls es van formar principalment per motius ideològics.

Salvador Balcells va començar la seva relació amb els llibres com a llibreter, compaginant la professió amb una intensa activitat política i ecologista. Com a escriptor ha publicat una sèrie de novel·les ambientades en el territori, en l’època actual i protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa, un exguàrdia civil d’origen valencià que pertany als Mossos d’Esquadra. Són La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic, Procés enverinat, Els crims del convent i Si saps caure, t’alçaràs. Així mateix, és autors de diverses narracions curtes publicades en obres col·lectives, com ara Assassins del Camp.