Els clarobscurs de la justícia

Angoixa, tensió, incertesa i por. Els personatges de Justícia quasi poètica (Editorial Alrevés/crims.cat) passen per aquests estadis només arrencar el relat, amb un ritme frenètic de canvi d’escenaris i situacions que, a priori, no tenen res a veure unes amb altres. Quatre són els protagonistes principals de la nova obra del reusenc Jordi Cervera, una novel·la negra, molt negra, que obliga a passar les pàgines, impacients, per saber-ne més.

Una prestigiosa jutgessa; un lladre d’estar per casa, això sí, molt atractiu, de la mena de Brad Pitt a Thelma i Louise; una caixera de supermercat aparentment sense esma i un col·laborador cultural mediàtic jugaran amb el lector, de la mateixa manera que abans ho van fer amb el mateix autor.

Una jutgessa, una caixera, un lladre i un col·laborador cultural, els personatges.

Però, què hi poden tenir en comú? «Encara que ells no ho saben, estan lligats temporalment i tots depenen de la justícia», diu el seu creador, el Jordi Cervera, periodista, escriptor multipremiat i autor de Serial Chicken, la primera novel·la d’Europa escrita a través de Twitter dins la BCNegra 2010, entre altres coses. El Jordi dibuixa unes dones poderoses i, en tot cas, que viuen perillosament. És el cas, si més no, de la Carola, la magistrada. « Busca experiències extremes. És una persona que vol trobar els límits de la vida», revela Cervera. El rerefons de tot plegat és, no obstant això, la sala de vistes, la toga i el mall.

És la justícia justa? «Aquest és el punt de partida que em va portar a escriure la novel·la», diu el Jordi. «Perquè darrerament aquí, a casa nostra, hem viscut una mena de màster accelerat de justícia, judicis, tribunals, jutges i advocats». En aquest sentit, l’autor, el qual va tenir llargues converses amb dues jutgesses per documentar-se i familiaritzar-se amb el funcionament del sistema, defensa que potser la justícia és més humana del que semblava. «Teníem la convicció que la llei era una cosa, efectivament, molt justa i ens vam trobar que un determinat jutge podia admetre unes proves i unes altres no. Que un jutge podia considerar un delicte greu i que per a un altre, el mateix delicte no deixava de ser una performance que mereixia l’absolució. I si bé això no és el tema de la novel·la com a tal, sí que plana per damunt», comenta el reusenc, el qual reconeix que es va divertir molt durant l’elaboració. «He pogut anar a judicis, veure com funciona un jutjat, baixar a les garjoles o fer el recorregut d’un detingut».

Així les coses, els personatges de la novel·la barrejaran passions i sentiments amb la balança, símbol d’igualtat. Amb enganys i situacions tèrboles que comencen en un bosc solitari i una dona que potser no toparà amb la tan anhelada trobada sexual que anava a buscar.