Más de Cultura

‘Els desperfectes’, un recull de contes amb personatges imperfectes i humor negre

Reportatge. El jurat del Premi Documenta també ha guardonat l’autora Irene Pujadas

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
Irene Pujadas és l’autora del recull de contes ‘Els desperfectes’. FOTO: CEDIDA

Irene Pujadas és l’autora del recull de contes ‘Els desperfectes’. FOTO: CEDIDA

«Estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable». Són els aspectes que el jurat del Premi Documenta 2020 ha destacat del recull de contes Els desperfectes, d’Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990), que també ha estat reconeguda amb el premi en modalitat ex-aequo. «Sempre he escrit i el Premi Documenta sempre ha sigut un referent per a mi. A més, per als joves és una molt bona porta d’entrada al món literari», afirma l’autora que viu a Barcelona. Irene Pujadas va treballar cinc anys a la revista Butxaca i ha escrit per mitjans com l’Ara Llegim, La Llança o La lectora. És una de les tres fundadores de la revista BRANCA i ara treballa a Angle Editorial.

Els desperfectes és un conjunt de relats curts que giren al voltant de dos grans temes, la mort i el menjar: maneres de viure, d’enfocar i d’amagar-se de la mort, i menjar boníssim, àpats copiosos i col·lectius i dits tacats d’oli. Els personatges que poblen els relats, gens exemplars, s’embarquen en empreses gens pragmàtiques, accepten desgràcies amb molta tranquil·litat o busquen alternatives poc realistes als seus problemes.

«El llibre és un recull d’una vintena de contes. No he tingut la voluntat de parlar d’un sol tema i tampoc crec que els llibres de contes hagin de tenir una coherència interna», assegura Irene Pujadas. Dels protagonistes dels contes, destaca que «hi ha molts personatges imperfectes que passen moltes tragèdies i calamitats i, a la vegada, es plantegen estratègies absurdes per solucionar els seus problemes».

La imperfecció

Si bé, en el moment de plantejar-se la imperfecció de la humanitat assegura que «no m’ho vaig plantejar en termes d’ètica, és a dir, de voler mostrar la imperfecció humana. Tothom té debilitats i tothom és profundament imperfecte, i senzillament això és el que he exagerat i caricaturitzat en el llibre, on hi destaca molt l’humor negre».

Els desperfectes no sempre tenen un final feliç. «No crec ni en la idea del desenllaç, ni en la del final feliç», assegura l’autora, qui afegeix que «molts contes no acaben de finalitzar». «Hi ha molts relats que tenen un final obert i serà a gust del lector extreure’n les conclusions que siguin», assegura Irene Pujadas.

És per això que l’autora reivindica «els contes com un espai d’experimentació i de joc que la novel·la no permet. En la novel·la has d’estar més pendent de les estructures i de les trames». «Com a escriptora Els desperfectes m’ha permès investigar sobre la forma dels contes i provar diferents maneres de creació, que era una cosa que em venia de gust fer», assegura.

Al llarg de la seva trajectòria, Irene Pujadas ha trobat en l’escriptura diferents oportunitats. «Cada època ha obeït a unes necessitats. La ficció és un terreny en el qual em diverteixo, perquè m’agrada imaginar i inventar. És una qüestió que m’ha vingut de manera natural», afirma l’autora, qui ha passat de «l’alegria de llegir a l’alegria d’escriure».

Comentarios

Lea También