Más de Cultura

Cultura Literatura

Els reusencs del segle XIX, en una novel·la de Jordi Carré

L’autor presenta aquesta tarda a la llibreria Llegenda ‘Diari d’un notari de Reus’, un relat entre la ficció històrica i el gènere negre

Gloria Aznar

Whatsapp
L’escriptor i tècnic electrònic, Jordi Carré i Veciana.

L’escriptor i tècnic electrònic, Jordi Carré i Veciana.

«Em vaig inspirar a Reus, a la Prioral de Sant Pere i amb la Casa Navàs, on viu el notari de la meva novel·la, el Joan Basté i Forcades». Aquestes paraules fan referència a Diari d’un notari de Reus (Terra Ignota Ediciones), obra que avui presenta el seu autor, Jordi Carré i Veciana, a la capital del Baix Camp. Serà a partir de les 16 hores, a la llibreria Llegenda, on signarà llibres i xerrarà sobre la novel·la amb els seus lectors.

Diari d’un notari de Reus viatja a la Catalunya del segle XIX, en plena època del romanticisme i dels invents revolucionaris. «És la història d’un salt tecnològic. La revolució industrial d’aquell moment es va desenvolupar en fàbriques de Reus i Barcelona», diu l’autor. «Van passar d’anar a peu o en rucs i cavall a començar a implantar les màquines de vapor. Un salt com hem conegut nosaltres mateixos. D’anar a l’escola amb llapis a tenir avui en dia un ordinador». Però, sobretot, és una història de Reus i de les seves tradicions entre 1833 i 1837.

«La revolució industrial es va desenvolupar en fàbriques de Reus i Barcelona»

«Els personatges se situen en les festes de Sant Pere, tal com se celebraven ara fa cent anys, Nadal, la Setmana Santa o les processons». En aquest sentit, Jordi Carré assenyala que si bé algunes es mantenen, no d’altres. «Per Nadal, per exemple, la missa del Gall s’allargava fins que sortia el sol. Els nens més petits inflaven bufetes de porc i a mitja missa les feien petar», explica. «A cada capítol hi ha tradicions. És un llibre històric molt documentat. Els escrits de l’Andreu de Bofarull m’han ajudat molt. Encara que també és un thriller, una novel·la negra, en què el final sorprendrà els lectors».

No obstant això, a part de les tradicions, la novel·la s’endinsa en tota una societat de l’època. «Hi havia pederàstia, corrupció política i rebuig vers la l’homosexualitat, que era un tabú. L’esclavisme amb els seus cruels càstigs, els viatges d’ultramar o la realitat de les dones, que no podien tenir un negoci propi, per exemple. Havien de demanar-li permís al marit i pagar-li un roialti», comenta.
L’origen del Diari d’un notari de Reus es remunta a la mateixa família de l’autor. Així, el Jordi  conta que a principis del segle XIX la seva àvia va passar gana. «Es moria de gana, encara que tenia unes tietes que vivien a l’Aleixar, que eren molt riques i solteres, que havien heretat la fortuna d’un indià, un home que havia vingut d’Amèrica. No obstant això, van regalar la seva fortuna a l’Església deixant que els nebots passessin gana». A partir d’aquesta història, el Jordi va embastar la novel·la, situant-la a Reus, localitat de la seva àvia. «I perquè Reus era la capital que posava i fixava el preu de l’aiguardent a la llotja. Juntament amb l’oli de l’Aragó, tot sortia cap a les colònies espanyoles». 

Jordi Carré és també tècnic electrònic, especialista en el sector industrial petrolífer. Arran d’un accident a la feina es va quedar sense quasi visió, la qual cosa no li ha impedit tirar endavant la novel·la. Diari d’un notari de Reus es publicarà en un futur pròxim en braille o bé en audiollibre.

Temas

Comentarios

Lea También