Gats i gossos, remeis casolans

Romaní per embellir el pèl de gats i gossos; elixir floral contra l’angoixa canina dels desplaçaments; aliments casolans, cereals i verdures; hidrolats i gemmoteràpia per pal·liar els mals de l’edat o probiòtics per tractar l’al·lèrgia. Cuidar de les mascotes de manera natural és possible per al benestar dels animals i, de retruc, dels amos. Així ho defensen Sylvie Hampikian i Amandine Geers en el llibre Remeis naturals per a gats i gossos, publicat per Edicions Sidillà amb traducció d’Anna-Maria Corredor. El llibre repassa l’anatomia de gats i gossos, les seves necessitats i sota l’epígraf ‘Fes-ho tu mateix’, dedica la part final a l’elaboració casolana, tant de productes de bellesa i higiene, com de receptes culinàries. En tot cas, abans d’aplicar-les, s’han de tenir en compte les característiques i el pes de les mascotes i una bona opció és consultar un veterinari. A continuació, una petita pinzellada del que proposen. 

Vermífugs naturals
Sylvie Hampikian explica que, en general, els cucs no posen en perill la salut dels animals, ni la dels seus propietaris. No obstant això, per prevenir trastorns futurs, és important tractar-los amb antiparàsits. De naturals recomanen les llavors de carbassa o els hidrolats, que són essències naturals. «Fitoteràpia, gemmoteràpia, homeopatia, osteopatia o acupuntura tenen les mateixes indicacions que en els humans. Adaptant les dosis a l’animal, es poden fer servir». 

La pell i el pelatge
Tant per a gats com per a gossos, l’argila verda o blanca es pot aplicar directament a les zones irritades perquè s’han llepat i també a les pells engruixides i endurides dels animals vells; Al gel d’àloe li atribueixen unes propietats excepcionals: hidratants, antimicrobianes, calmants i cicatritzants. Alleuja i ajuda a curar nafres, èczemes i picors, sobretot els provocats per les picades d’insectes. Quant als olis essencials, sempre diluïts o barrejats, recomanen el d’espígol ver (Lavandula angustifolia) i el de camamilla romana (Chamaemelum nobile).

Loció per netejar els ulls
En algunes races de gats i gossos, els ulls tenen tendència a llagrimejar i a produir crostes. Per evitar que aquestes secrecions s’acumulin i provoquin complicacions, s’aconsella netejar cada dia el contorn dels ulls. A casa es pot preparar una loció a base d’un d’aquests ingredients: culleradeta d’hidrolat de blauet o camamilla, d’aigua mineral bullida, d’infusió de camamilla, de malva de cementiri o una ampolla de sèrum fisiològic. Aplicar un cop al dia si cal, amb gasa estèril. El temps mitjà de conservació és d’un mes després d’obrir-los, en el cas dels hidrolats i pel que fa a les infusions, el seu ús ha de ser immediat.

Els mals de l’edat
En els gossos, els hidrolats de llorer i de romaní tenen propietats analgèsiques i es poden emprar per fer fregues per mitigar els dolors lleus dels animals vells que, per exemple, tenen reumatisme; La gemmoteràpia, la barreja de macerats de glicerina (MG) de gemmes de bedoll (Betula verrucosa), grosella negra i vinya té com a resultat una acció antiinflamatòria i es pot fer servir per alleujar els dolors articulars que tenen a veure, sobretot, amb l’artrosi.

Vitamines
Oli de fetge de bacallà per a gossos i gats, una mica dèbils. Aquest suplement és una font excepcional de vitamines A, E i d’àcids grassos poliinsaturats. Indicat especialment per als animals joves desganats, als quals costa de posar en marxa o quan deixen de mamar. En general, la seva aroma atrau els animals. Es pot afegir a la seva ració per a un tractament d’una setmana. A l’hora d’administrar, s’ha de tenir en compte el pes.

Mascotes, males viatgeres
No tots els animals són una bona companyia durant els trajectes en cotxe. Així, per als més neguitosos, la vigília del viatge se’ls poden administrar remeis homeopàtics com ara Tabacum o Cocculus; Una estona abans de marxar, se’ls pot donar hidrolat de menta pebrera (1 ml d’hidrolat per 5 quilos de pes), oli essencial de gingebre (per a un gos de més de 20 quilos) i oli essencial de llimona (només per a gossos grossos, de més de 30 quilos).

Alimentar el gat vell
Sovint, el gat vell té els ronyons fràgils per la qual cosa, a Remeis naturals es recomana reduir la ingesta de proteïnes, per tant, de carn. Si se li preparen els aliments a casa, és preferible posar-hi de mica en mica més verdures i decantar-se pel peix. I en el cas d’optar per una alimentació industrial, triar un producte per a sèniors. En el cas que el gat pateixi insuficiència renal, diabetis, obesitat o pèrdua de pes, és important consultar el veterinari per preparar una alimentació adaptada.

Dieta vegetariana 
És més fàcil d’introduir una dieta vegetariana en el cas del gos que del gat perquè és molt més omnívor. Per fer-ho, de tant en tant, es poden proposar preparacions casolanes, però a llarg termini, val més optar per croquetes o patés preparats especialment amb els suplements adients. Pel que fa als gats, Amadine Geers i Sylvie Hampikian, alerten que una dieta sense carn ni peix corre el perill de provocar ràpidament diverses carències, especialment de taurina i d’altres nutrients.