Gonzalo Lindín: el poeta de la pintura abstracta

Homenatge. El MAMT acull una exposició amb motiu del centenari del naixement de l’artista i director de l’EADT

14 diciembre 2020 09:03 | Actualizado a 14 diciembre 2020 11:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

 

«Jo l’he vist sempre com una persona molt imaginativa, creativa i culte. Respectuós i molt afable, arribava a tothom. El millor pare que podíem tenir, sense desmerèixer gens la meva mare, que va ser el principal suport de la seva carrera artística. Com a filla tinc un deute amb ell». Així era el caràcter d’Antonio Gonzalo Lindín, un dels artistes més rellevants de l’art del segle XX de les nostres comarques, en paraules de la seva filla, Anna Gonzalo Carbó. 

Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l’artista, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acull des d’aquest cap de setmana i fins el 4 de juliol del 2021 l’exposició homenatge ‘Gonzalo Lindín 1920-2020’. En una de les sales de l’exposició permanent de la primera planta del Museu hi trobem quatre peces de diferents etapes de l’artista, les més destacades que té al seu fons, adquirides el 1991.«La limitació d’espai ha implicat una acurada selecció del seu fons, que és molt complet, mostrant aquelles peces que millor reflecteixen l’evolució del seu estil, i també que poden resultar interessants per al públic actual», explica la seva filla. 

Nascut a Oviedo el 2 de juliol de 1920, Gonzalo Lindín va arribar ben petit a Tarragona, amb unes inquietuts artístiques innates. La seva qualitat i particular estil ple de llum i atret sempre pel paisatge, va fer que amb només 14 anys fou admès a l’Escola d’Art de la Generalitat. De la mà del seu mestre Ignasi Mallol va descobrir el camp de Tarragona i el Priorat, els quals foren la seva font d’inspiració constant, una terra a la qual sempre es va sentir molt arrelat. 

Després de la Guerra Civil, on Gonzalo Lindín va ser reclutat com a soldat per l’exèrcit republicà, cosa que també trasbalsa breument la seva obra, s’obre una nova bona etapa per l’artista: el 1945 va presentar la seva primera exposició individual a Tarragona i el 1946 obté la primera Medalla Tapiró de la Diputació Provincial de Tarragona amb una obra que podem veure a l’exposició: el quadre titulat ‘Castellvell’. Aquesta dècada va acompanyada d’una altra fita clau: el 1948 va aconseguir una plaça com a professor de dibuix i pintura a l’Escola d’Art de Tarragona. 

D’aquesta forma comença una fase artística molt més reflexiva que marquen profundament l’estil de la seva producció artística, com són la contraposició d’elements antagònics com la realitat, la idealitat o la figuració i l’abstracció. En paraules del qui va ser president de la Diputació de Tarragona, Josep M. Pujals, «Gonzalo Lindín és una apoteosi de llum i color. La ruta de l’art abstracte segueix una reflexió en l’interior de l’ànima de l’artista. Aquest procés de transformació és necessari per a que el paisatge esdevingui una obra d’art i no una mera reproducció fotogràfica. L’artista que ho és de debò sap crear el seu propi món interior partint del món real», explicava en un llibre sobre el pintor.

Sobre la seva obra, Anna Gonzalo Carbó creu que «s’ha parlat de paisatge subjectiu, d’abstracció poètica, dels deutes amb el fauvisme, l’informalisme i l’expressionisme abstracte i tot el que s’ha dit d’ella és cert. La seva ha estat sobretot una obra molt personal; la peculiaritat de les seves construccions i el gran domini del color permeten que se’ns mostri el seu paisatge interior, especialment l’ús que fa del color». 

El 1955 Gonzalo Lindín va viatjar a París, on va poder conèixer a atistes avantguardistes; un esdeveniment que va suposar una transformació en la seva obra: va abandonar progressivament la figuració i la influència de Mallol per explorar un estil molt més personal que va a anar evolucinant fins a arribar a una etapa plenament madura que han anomenat ‘abstracció poètica’. Una època marcada pel seu caràcter suggerent i expressiu, per la rotunditat d’una creació que amaga la naturalessa i el temperament de l’artista.

 

Gonzalo Lindín va anar tornant progressivament al paisatge del Priorat l’any 1973, quan va decidir comprar una casa a Cornudella de Montsant, on havia creat un dels seus quadres l’any 36. «Va suposar un retrobament físic, però sobretot creatiu, i la vista del Montsant i de Siurana que l’oferia l’estudi serà motiu recurrent fins a les últimes obres, que són de l’any 1997», explica la seva filla. 

Paisatges plens de significats sensibles, gairebé poètics, amb un llenguatge ple de cromatisme on Gonzalo Lindín vol transformar-ho: «un dia em vaig adonar que estava saturat del que tantes vegades havia contemplat, assumit i transportat al llenç, vaig pensar llavors a fer un paisatge ideal», expresssava l’artista el 1989 en una entrevista amb Vicente J. Amiguet, publicada pel Diari de Tarragona.

 

La mostra
Es pot veure al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona 
(C/Santa Anna, 8), de dimarts a dissabte en horari de 
10 a 17h. 

«Ell va ser indubtablement una personalitat del món artístic amb un pes substancial en la cultura de la localitat, no només com a artista sinó com a professor i director de l’Escola d’Art, des de molt aviat preocupat per fer arribar les idees i les tendències artístiques més modernes a la ciutat», explica Gonzalo Carbó. 

«Els artistes actuals podran durant aquest centenari apropar-se a la seva obra; de segur que els entusiasmarà, com ha vingut suscitant a generacions anteriors. Però és evident que l’abast de la seva obra no es queda a casa nostra i que haurem de parlar de la contribució del meu pare a l’art català del segle XX», explica Gonzalo Carbó, per a qui la mostra és un sentit homenatge al seu pare: «estic molt agraïda amb el Museu per haver-se sumat al centenari i haver-ho fet amb una exposició i un catàleg que és un gran tribut a l’artista», conclou.
 

Comentarios
Multimedia Diari