Más de Cultura

Cultura Entrevista

Joaquim Biendicho: «Mai s’havien llegit ni publicat tants llibres com ara»

El professor i novel·lista tarragoní presenta ‘M’, un personatge peculiar que acabarà descobrint una conspiració literària 

Gloria Aznar

Whatsapp
L'escriptor i professor Joaquim Biendicho, en el Diari abans de l'entrevista. Foto: Pere Ferré

L'escriptor i professor Joaquim Biendicho, en el Diari abans de l'entrevista. Foto: Pere Ferré

Joaquim Biendicho Vidal (Tarragona, 1964), és escriptor i professor. Com a novel·lista ha publicat 1937 (Premi Pere Calders 2008), Els embolics dels Hoover (Premi Ciutat d’Alzira 2010) i L’Altre (Finalista Premi Josep Pla 2014). La seva última obra és M (Arola Editors), una novel·la que parla de metaliteratura, del procés d’escriure. I ho fa a partir de les peripècies del seu protagonista, tan insuls com el seu nom, ‘M’. Fins que una sèrie encadenada de fets el faran sortir de la realitat en què viu i descobrir una conspiració editorial inimaginable

‘M’ es pregunta per a què serveix una novel·la. Vostè què creu?
A mi em serveix per passar l’estona, per intentar arribar a la gent, que s’ho passin bé i potser, perquè pensin una mica. ‘M’ es pregunta això perquè la seva obsessió és descobrir si pot escriure una novel·la. 

‘M’ s’inspira sense sortir de casa. Quan ho fa, és incapaç d’escriure una línia. Com funciona en el seu cas?
És molt complicat. Precisament vaig escriure aquesta novel·la perquè estava en un moment que no se m’acudia res i vaig pensar a crear aquest personatge. Volia escriure sobre metaliteratura, sobre escriptors i sobre una persona a la qual li costa molt escriure o continuar una novel·la. A mi em costa molt començar-les.

Volia fer un freaky, que estigués tot el dia a casa. Sempre intento buscar personatges que no s’assemblin en res a mi. Jo soc tot el contrari.

Per això el va fer començador...
Exacte. Una cosa, per a mi, complicadíssima. Després també tenia moltes ganes de parlar d’un paio que llegeix moltíssim.

I que li passa una mica com al Quixot.
Llegeix tant que a vegades no sap quina part és realitat i quina ficció. Tot ho relaciona amb la literatura. 

Perquè ‘M’ és molt culte.
Una de les altres idees que em va fer escriure el llibre és una cosa que fa molt el Vila-Matas, que és posar cites falses, de tal manera que el lector no sap quines són les falses i quines les autèntiques. A vegades fins i tot d’autors que no existeixen. 

N’hi ha a la seva novel·la?
Alguna. Encara que el 90% són certes. 

Els escriptors són alcohòlics?
No dic això. Dic alguns i a més estic citant els escriptors del realisme nord-americà. Per a ‘M’, el hàndicap era que si no era alcohòlic i a més a més no viatjava, pensava que mai no seria escriptor. Però després pensa que Lovecraft no havia viatjat mai.

Divideix la novel·la en plantejament, nus i desenllaç, justament quan el seu protagonista no pot arribar al nus.
És per aquest motiu. Això és una cosa del segle XIX i està fet amb una mica d’ironia, de sarcasme.

La feina d’un professor hauria de ser, i més a Secundària, intentar que els nens s’entusiasmin. És molt difícil, però intentar-ho

Georges Perec diu que escriure és com despullar-se. És així per a vostè?
Quan escrius, afloren els teus pensaments. Encara que escriguis el contrari del que sents, ja és alguna cosa que tu has sentit i aleshores són les teves experiències personals. Llavors, ell rumia que si escriu una novel·la haurà d’explicar les seves cues al carnisser, que mira la Rossa, l’altra protagonista, per la finestra, etc. Escriure és un exercici d’introspecció. Estàs reflectint coses que t’han passat a tu o creus que et passaran. Per tant, sí que és despullar-se. 

Quan la va escriure?
És anterior a la pandèmia. La vaig acabar fa prop de dos anys.

Doncs el seu personatge és molt auster. Ni tan sols té internet i no surt del perímetre. 
Volia fer un freaky, que estigués tot el dia a casa, amb una personalitat freda. Sempre intento buscar personatges que no s’assemblin en res a mi. Jo soc tot el contrari. De fet, ho vaig passar molt malament tancat a casa durant el confinament. M’encanta sortir i voltar. Quant a internet, sí que m’he donat de baixa de totes les xarxes socials perquè veia que em treien un munt de temps.     

Que es venguin molts llibres permet que surtin escriptors interessants, ni més bons ni més dolents. Això dependrà de cada lector.

Aleshores, no està d’acord amb Pascal, quan diu que no som feliços perquè no ens quedem a la nostra habitació?
El que diu és genial. És a dir, tota la infelicitat comença perquè no ens quedem a l’habitació. En part té raó perquè una cosa és el que és i l’altra, el que hauria de ser.

Quan ‘M’ surt fora es planteja les situacions que viu com si fossin capítols.
Perquè l’episodi que viu a la platja és tan horrorós per a ell que pensa a tornar i oblidar-se. I també em va fer gràcia la història de ‘K’.

La producció industrial de la literatura...
Està passant. 

Volia escriure sobre metaliteratura, sobre escriptors. I sobre una persona a la qual li costa molt escriure o continuar una novel·la

S’acaba l’artesania?
No de manera industrial, però gairebé. Només ens hem de fixar en la quantitat de novetats que hi ha a les llibreries. Però al mateix temps, que es venguin molts llibres permet que surtin escriptors interessants, ni més bons ni més dolents. Això dependrà de cada lector.

Creu que la literatura està en perill tal com la coneixem ara, en el sentit que es publica massa?
No. Això és molt bo i tots els que escrivim, el que volem és publicar. Mai s’havia llegit com ara i mai s’havien publicat tants llibres com ara. És absurd dir el contrari. Tens molta oferta, vas a la llibreria i agafes el que t’agrada. Mai no ho trobaré malament.

Per a ‘M’, el hàndicap era que si no era alcohòlic i a més a més no viatjava, pensava que mai no seria escriptor.

També hi ha una crítica a alguns professors que fan avorrir les assignatures als alumnes.
Això sí que ho penso. És una cosa que no m’entra al cap. Senzillament, no té resposta. La nostra feina, i ara parlo com a professor, hauria de ser, i més a Secundària, intentar que els nens s’entusiasmin. És molt difícil, però intentar-ho. Però per desgràcia, són coses que segueixen passant. S’ha de dir, però, que cada vegada hi ha menys docents així. I també és veritat que a l’adolescència la majoria deixen de llegir. 

Després hi tornen?
Alguns, sí. Així i tot, es llegeix més que abans. Sigui internet o blogs, si volen estar informats, mai han tingut tantes eines com en tenen ara.

Temas

  • Literatura
  • Metaliteratura
  • novela
  • Tarragona
  • Secundaria
  • Escritor

Comentarios

Lea También