Más de Cultura

Cultura Art

Jordi Abelló mira Medusa als ulls

L’artista reusenc exposa una videocreació al voltant del mite, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, fins al juny

Gloria Aznar

Whatsapp
L'artista reusenc Jordi Abelló, en un moment de la inauguració de la videocreació. Foto: Pere Ferré

L'artista reusenc Jordi Abelló, en un moment de la inauguració de la videocreació. Foto: Pere Ferré

L’artista Jordi Abelló no té pas por de ser petrificat. Ans al contrari, ha mirat Medusa als ulls i ha arribat a la conclusió que els deus de l’Olimp li són favorables. Així, ha aguantat l’esguard al monstre de cabells de serp, a ell i a la seva imponent creació, que ha perdurat en el temps i que ara el reusenc l’ha recopilat en la videocreació Seguint els passos de Medusa, que es pot contemplar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) fins al juny, al Tinglado 4 del Moll de Costa.

El mite grec de Medusa, inicialment una bella dona, és la història d’una agressió sexual. Conta la llegenda que Poseidó, deu del mar -Neptú per als romans-, la va violar en el temple d’Atenea, -Minerva en la mitologia romana-. Aquesta, deessa de la castedat, entre altres coses, es va veure profundament ofesa i va castigar Medusa -la víctima- de tal manera que els seus cabells es van tornar serps i els ulls, d’una intensitat, que tots aquells que els miraven fixament es convertien en pedra. No tenint-ne prou amb això, Minerva va demanar el cap de Medusa. Va ser Perseu qui li va tallar, un cap que la deessa va posar al seu escut, l’ègida, convertint-lo en una poderosa arma contra els enemics.

Un dels elements petrificats.

Del mite a la realitat
«Presento Medusa plenament convençut que va existir i la prova és la videocreació», manifestà Jordi Abelló el dia de la inauguració. L’artista explicà que l’obra és el resultat d’un viatge al Cap de Creus, «quan es podia viatjar», apuntà. En aquell recorregut, Abelló va ser testimoni de tots els elements «vius que hi ha al litoral», ja siguin «àligues, gossos, camells, guerrers, persones... Infinitud de cossos petrificats».

El MNAT planteja una ruta que proposa el visitant descobrir les Gorgones amagades.

Sorprès, l’artista va començar a immortalitzar el paisatge amb fotografies «per tal de demostrar que allò era la feina d’un escultor imponent». I no va ser fins que va visitar el MNAT, que va associar les talles a escala natural amb la Medusa. «Tot em va quadrar», va dir. «La Medusa havia passat físicament pel Cap de Creus i havia petrificat tots aquells elements».

Jordi Abelló mira el vídeo 'Seguint els passos de Medusa'. Foto: Pere Ferré

És més, el reusenc es mostra convençut que «si no haguéssim destrossat tant el litoral a nivell de construcció, haurien moltes més presències del seu pas pel territori. Perquè Medusa es movia, com a element mitològic, però també físic, per l’entorn de la costa, ja que els seus pares eren deus relacionats amb el mar».

La representació de Medusa era habitual en el món romà, com a símbol de protecció. Temerosos o no, els antics habitants de Tarraco la tenien en gran estima. «La prova són totes les meduses que s’han conservat, que són moltes respecte a altres restes», ressaltà Abelló.

Jordi Abelló amb el mosaic de la Medusa exposat al MNAT. Foto: Pere Ferré

«Realment hi creien en aquests elements, que ells els feien servir per atemorir i petrificar. Se’ls posaven en els escuts o en la roba». Per la seva banda, Mònica Borrell, directora del MNAT, afegí que també han quedat vestigis en «entorns domèstics». De fet, el mosaic decoratiu trobat en el paviment d’una domus amb la imatge de Medusa és des de fa anys la icona del mateix museu.

La creació d‘Abelló dialoga artísticament amb cinc peces de la col·lecció del museu i permet reinterpretar-les

Arqueologia i avantguarda
Amb relació a aquesta videocreació que revisita el mite, Borrell manifestà que «patrimoni i creació contemporània han estat sempre presents al Museu». Així, defensà que l’obra d’Abelló, «un artista provocador en el bon sentit de la paraula», permet «redescobrir la col·lecció» i fer-hi una mirada diferent. «És interessant gratar en aquestes històries perquè no tot se cenyeix a dates i fets polítics. Quan mirem el passat, moltes vegades ens mirem a nosaltres mateixos», va sostenir.

Una altra de les talles petrificades per la Gorgona.

En relació a aquest diàleg entre Abelló i cinc de les peces de la col·lecció, el Museu ha posat en marxa Segueix els passos de Medusa, una ruta on el visitant podrà descobrir les Gorgones amagades. Pel que fa al recorregut, Ester Ramón, conservadora de difusió del MNAT, explicà que s’ha plantejat una visita complementària a la tradicional del Museu. «Es tracta que el visitant vagi descobrint una sèrie de peces en les quals està representada Medusa».

Entre les quals, el bust de Minerva, la cuirassa amb la representació del cap de la Gorgona o l’escut d’una estàtua de gladiador del jaciment de la Vil·la romana dels Munts, datat a mitjan segle II dC. Així mateix, la ruta també es pot fer de forma virtual, on el visitant podrà descobrir i emportar-se les obres a casa seva.
 

Temas

Comentarios

Lea También