Más de Cultura

La cova de la Font Major, un tresor de gravats

L’Espluga de Francolí. Arqueòlegs de l’IPHES documenten més de 300 gravats en aquest espai de culte ancestral

ACN

Whatsapp
Parella de cèrvids d’estil ‘geometritzant. Foto: ACN

Parella de cèrvids d’estil ‘geometritzant. Foto: ACN

Ara fa un any es va donar a conèixer la troballa arqueològica d’un centenar de gravats rupestres dins la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Se’l va catalogar de santuari paleolític. Va ser una troballa excepcional i totalment inesperada i al llarg d’aquest any d’investigació, el volum de gravats documentats s’ha engrossit a més de 300. La descoberta més decisiva han estat unes restes de microcarbons que permeten datar els orígens d’aquest espai de culte ancestral a més de 36.000 anys enrere. Els arqueòlegs no descarten que les entranyes de la cova amaguin més gravats.

Amb uns 3.500 metres de galeries explorades, les coves de l’Espluga amaguen molta història, amb diferents nivells d’ocupació humana. El més ancestral i insòlit és aquest espai de culte prehistòric. Els arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), vinculat a la URV, s’han centrat aexplorar i documentar l’àmbit conegut com les Gatoneres de can Palletes, on s’ubiquen els gravats paleolítics, entre els quals el més famós és un cavall, el més gran –uns 40 cm– i millor conservat.

En aquesta sala els especialistes hi han trobat una fina capa de restes orgàniques amb microcarbons que indiquen activitat a la cova entre 36.000 i 37.000 anys enrere. Tota una prova objectiva per a la datació de l’espai, donat que només amb els gravats és molt difícil afinar l’antiguitat. «No era un lloc d’hàbitat, hi entraven amb torxes o llànties i vam buscar elements que haguessin deixat durant aquestes visites que ens permetessin datar el santuari», explica l’arqueòleg Josep M. Vergès, coordinador de la investigació.

Un santuari de primera divisió

Vergès ho considera un «santuari de primera divisió», en tractar-se d’una col·lecció d’art rupestre de fa 15.000 anys que sorprèn per la quantitat i diversitat de representacions –amb figures d’animals i, sobretot, signes abstractes–, i que passés per alt durant tant temps. Malgrat ser a molta profunditat, contínuament hi passaven grups de visitants intrèpids que, fent la ruta d’espeleologia, es recolzaven als fràgils laterals de la cavitat, la qual cosa fa pensar que s’han perdut tants gravats com els que s’han trobat.

En descobrir-se el santuari, aquest tram va quedar clausurat, només accessible a l’equip d’arqueòlegs. Ara volen investigar si hi ha més ramals ocults, taponats pels sediments, amb prospecció geofísica.

«Per l’estructura de la cova, pensem que hi pot haver altres galeries pel costat», apunta Vergès. També s’han trobat evidències arqueològiques que indiquen la possible existència d’una altra boca d’entrada, ara taponada, propera als gravats que explicaria com els humans van fer-los a tanta profunditat.

Malgrat haver hagut d’aturar les excavacions durant mesos per la covid-19, els arqueòlegs de l’IPHES han pogut avançar molta feina a la cova de la Font Major: prospeccions i catalogació de nous gravats –fins arribar als més de 300–, documentació de la cova amb tecnologia 3D per poder en un futur visitar l’espai a través de realitat virtual, i fotogrametria per tenir textures d’alta resolució dels panells. Els arqueòlegs volen saber què va passar des de temps pretèrits dins la cova -en alguns períodes, inundada.

«Volem combinar la informació de la part geològica amb la de les ocupacions humanes i obtenir datacions dels sediments per saber què i quan va passar», afirma. En paral·lel, durant aquest any, els arqueòlegs van intervenir en una altra galeria molt pròxima als gravats, la Sala del Llac, on hi ha una zona de culte d’entre finals de l’edat del bronze i l’edat del ferro. És un santuari protohistòric molt més modern -d’uns 2.600 anys-, que també s’està investigant i on el doctor Salvador Vilaseca ja hi havia localitzat restes d’urnes.

De manera conjunta, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i l’IPHES estan fent gestions per redactar un projecte de valoració patrimonial i socialització del conjunt de gravats paleolítics. Aquesta iniciativa es durà a terme tenint en compte diversos agents i institucions del territori.

Temas

Comentarios

Lea También